“L’operació Catalunya és una ficció”

L’ope­ració Cata­lu­nya va apro­fun­dir l’ene­mis­tat que ja tenien les dues dones for­tes del govern de Mari­ano Rajoy, la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría i la minis­tra de Defensa (2016-2018) i secretària gene­ral del PP (2008-2018), María Dolo­res de Cos­pe­dal. Fins al punt que San­ta­maría cul­pava Cos­pe­dal perquè l’ope­ració al marge de l’estat de dret estava tenint l’efecte con­trari d’enfor­tir l’inde­pen­den­tisme en lloc d’enfon­sar-lo. “És al con­trari, gràcies a l’ope­ració Cata­lu­nya el tema dels cata­li­nos no s’ha esca­pat de les mans encara (...) L’Alícia és la Cospe. Van con­tra la Cospe. El que ja li vaig anti­ci­par és que ells volen pre­sen­tar una imatge. Em refe­reixo a la petita [San­ta­maría], que el tema de Cata­lu­nya s’ha espat­llat perquè la Cospe va pro­moure l’ope­ració”, explica l’exco­mis­sari de poli­cia José Manuel Villa­rejo en una con­versa el 14 de febrer del 2017 amb el seu soci Adrián de la Joya. I ahir, sota l’efecte de nous àudios –des­ve­lats per RAC1– que apun­ta­len el tri­an­gle Cos­pe­dal-Villa­rejo-Sánchez-Camacho, davant la comissió d’inves­ti­gació del Congrés Cos­pe­dal va negar la major. “Jo no he impul­sat cap ope­ració Cata­lu­nya. L’ope­ració Cata­lu­nya és una ficció”, va sen­ten­ciar Cos­pe­dal en el torn mati­nal. “No escolto RAC1”, reblava, tot fent seva la tesi de l’exmi­nis­tre Jorge Fernández Díaz que és obra d’“intel·ligència arti­fi­cial”. El guió es repe­tia en el torn de tarda. “Jo mai he par­ti­ci­pat en res i l’ope­ració Cata­lu­nya ni exis­teix”, va dir Alícia Sánchez-Camacho, expre­si­denta del PP català (2008-2017) i actual dipu­tada del PP madri­leny d’Isa­bel Díaz Ayuso a l’Assem­blea de Madrid. “Jo no reco­nec en abso­lut àudios que no sé d’on han vin­gut i com han vin­gut. Jo només reco­nei­xe­ria àudios sota custòdia judi­cial”, va reblar l’exlíder del PP català.

Cos­pe­dal va haver de donar expli­ca­ci­ons davant els dipu­tats Fran­cesc-Marc Álvaro (ERC, Josep Pagès (Junts), Jon Iñarritu (EH Bildu), Aina Vidal (Comuns-Sumar), Ione Belarra (Podem) i Manuel Arri­bas (PSOE) el dia en què RAC1 des­ve­lava les gra­va­ci­ons de la con­versa entre Villa­rejo i Cos­pe­dal en què el comis­sari jubi­lat es vanta d’“haver can­viat la història de Cata­lu­nya de 62 a 50” [per la pèrdua d’escons d’Artur Mas] i l’exse­cretària gene­ral del PP li res­pon: “Això no s’ha comen­tat perquè només som tres per­so­nes les que ho podíem expli­car.” “És curiós que no hagi escol­tat RAC1 ni en sàpiga res quan hi surt vostè”, feia veure a Cos­pe­dal el dipu­tat d’EH Bildu Jon Iñarritu.

Després que Cos­pe­dal con­fessés “entre sis i vuit reu­ni­ons” amb Villa­rejo –“no ho sé exac­ta­ment”, acla­ria–, Iñarritu va des­pu­llar l’evidència que Villa­rejo estava en actiu quan ell entrava a Gènova per visi­tar la dona forta del PP. “Si no hi ha pro­blema de trans­parència, per què aquest senyor no entrava per la porta prin­ci­pal de Gènova? Perquè si entra a Gènova pel garatge perquè sem­bli que no ha entrat...”, inqui­ria Iñarritu. “Si s’ha reu­nit amb ell mig Espa­nya!”, va reblar com a excusa. “Però si és de calaix que quan es reu­neix amb Villa­rejo ell està en actiu! Si Villa­rejo només va estar inac­tiu entre el 1983 i el 1993 i con­versa amb ell abans que es jubili el 2016 estant vostès al govern i ell en actiu!”, etzi­bava Iñarritu. “Quan jo veig aquest senyor no estava en actiu”, va insis­tir ella.

En el duel amb Fran­cesc-Marc Álvaro (ERC), Cos­pe­dal es va sin­ce­rar: “Segueixo pen­sant que l’inde­pen­den­tisme exclo­ent és el pit­jor que li pot pas­sar a un país.” “Fins i tot uti­lit­zant el gangs­te­risme no van evi­tar que votéssim ni el 9-N ni l’1-0. En fa alguna autocrítica?”, va bur­xar Álvaro. “Va ser una mas­ca­rada”, menys­te­nia ella. “Què és més impor­tant, l’estat de dret o la uni­tat d’Espa­nya?”, va pre­gun­tar Álvaro. “Amb­dues coses, senyo­ria”, va dir Cos­pe­dal sense poder triar. Aina Vidal (Sumar) des­feia l’encan­teri posant al cos­tat del micròfon el telèfon per fer oir l’àudio de RAC1 i que la veu de fono­teca de Cos­pe­dal era la veu de Cos­pe­dal en viu.

Josep Pagès (Junts), que se les va tenir amb Cos­pe­dal pel català –“pot par­lar-me en cas­tellà”, va dir ella en va–, va fer pinya amb ERC i EH Bildu perquè la mesa de la comissió –pre­si­dida per Arnau Ramírez (PSC)– porti els àudios de Cos­pe­dal a la fis­ca­lia per si hi ha delic­tes de fal­se­dat docu­men­tal i des­vi­a­ment de fons ja que es parla de paga­ments a Villa­rejo a través de l’empresa pública Enresa. “Villa­rejo li pre­senta l’opor­tu­ni­tat d’ata­car l’inde­pen­den­tisme via Manuel Bus­tos, de la línia dura del PSOE. Li demana una pro­visió de fons i fer alguna gestió a la fis­ca­lia per aflui­xar el tema de Bus­tos”, li feia veure Pagès. “No tenia capa­ci­tat de fer res amb la fis­ca­lia. Crec en la divisió de poders”, reba­tia Cos­pe­dal.

Sánchez-Camacho va tenir engan­xa­des amb Pagès (Junts) quan ell li va recor­dar l’àudio en què equi­pa­rava el tracte als espa­nyo­lis­tes amb els jueus a l’Ale­ma­nya nazi i ella es va dir víctima del procés –“soc tan cata­lana com vostè per molt supre­ma­cista que sigui el seu par­tit. I em sento molt orgu­llosa de ser cata­lana i espa­nyola i de viure a Madrid, que és la terra de la lli­ber­tat i que ha pas­sat per davant de Cata­lu­nya en tots els indi­ca­dors. La loco­mo­tora que és Cata­lu­nya fins al 2018 ara és Madrid”– i amb Pilar Vallu­gera (ERC) perquè la popu­lar lle­geix Gramsci. “Segur? No deu ser la tapa de Gramsci sobre un lli­bre de Goeb­bels?”, va dir Vallu­gera.