Alemanya
Rebutgen el candidat ultradretà a la vicepresidència del Bundestag
En tres votacions consecutives, el candidat de l’AfD va obtenir més vots contraris que favorables a la seva candidatura
Els partits representats en el Bundestag o cambra baixa del Parlament alemany, que ha celebrat aquest dimarts la seva sessió inaugural, han bloquejat l’elecció d’un vicepresident de la mesa parlamentària de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força en les eleccions generals del 23 de febrer per darrere del bloc conservador.
Mentre que els candidats pactats pel bloc de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la Unió Socialcristiana (CSU), el Partit Socialdemòcrata (SPD), Els Verds i L’Esquerra han estat tots ells triats durant la primera votació per a ocupar quatre de les cinc vicepresidències, una per cada grup parlamentari, l’aspirant de l’AfD, Gerald Otten, ha obtingut només 185 vots a favor i 411 en contra.
A continuació, l’AfD ha decidit convocar una segona votació, en la qual Otten també ha estat rebutjat, amb 401 vots en contra, i 190 a favor, després de la qual cosa la formació ultra ha fet ús del seu dret de reclamar una votació final, en la qual segons la normativa del Bundestag era suficient una majoria simple, però en aquesta, Otten ha fracassat de nou, en rebre 403 vots en contra i només 184 vots a favor.
En aquest sentit, la recentment elegida presidenta del Bundestag, la democratacristiana Julia Klöckner, ha recordat que si l’AfD presenta a un altre aspirant, es repetirà el procés d’elecció una vegada més des del principi.
Cordó sanitari
Amb anterioritat, durant el seu discurs inaugural, la diputada conservadora havia recalcat que les majories “trobades democràticament” no constitueixen “càrtels”, rebatent l’acusació de l’AfD que els altres partits s’estan comportant d’aquesta manera en bloquejar l’elecció d’un vicepresident del seu partit.
El cap del grup parlamentari socialdemòcrata, Lars Klingbeil, ha subratllat en declaracions a la cadena NTV que l’AfD “té dret” a presentar el seu candidat, però “no poden obligar a ningú a votar-lo”.
Per part seva, la colíder ultradretana Alice Weidel ha denunciat en una compareixença la “discriminació” a la qual se sotmet al seu partit, així com als seus deu milions d’electors.
Otten, un exoficial de la Força Aèria alemanya, ja havia fracassat en una votació per a ocupar el mateix lloc en 2019, en virtut del conegut com a ‘cordó sanitari’, que ha impedit a l’AfD ocupar cap lloc de la cambra baixa des del seu primer ingrés a ella en 2017.
Arran d’una queixa del partit ultradretà, el Tribunal Constitucional va indicar en 2022 que el dret d’un grup parlamentari a estar representat en la taula del Bundestag està subordinat al prerequisit que el seu candidat resulti elegit.
En les eleccions del mes passat l’AfD va duplicar els seus resultats fins al 20,8%, convertint-se en la principal força de l’oposició, amb un quart dels diputats, per la qual cosa reclama en aquesta ocasió una vicepresidència a la Mesa del Bundestag, així com les presidències d’almenys cinc de les 25 comissions parlamentàries i almenys cinc vicepresidències.
D’igual mode, exigeix estar representada en el grup de control parlamentari, responsable dels serveis secrets alemanys, la qual cosa la resta de partits consideren problemàtic en vista que l’AfD està en part classificat com a extremista pel ministeri de l’Interior alemany.