Una cruïlla que vol ser capital
El municipi queda a mitja hora de Girona, de la costa, de l’Empordà i rep el trànsit de l’eix transversal
Ha creat ajudes per al comerç i impulsarà el sector industrial per millorar l’activitat econòmica
Segueixen les obres al centre i es creen aparcaments. Queda pendent la reforma de l’antiga carretera
Cassà de la Selva és terra de pas. Està estratègicament col·locada a mitja hora amb cotxe de tot arreu: de Girona, de poblacions de costa com ara Palamós i Sant Feliu de Guíxols i també de la Bisbal d’Empordà. Queda al peu del massís de les Gavarres i a l’inici de la plana de la Selva. És, doncs, una gran cruïlla de camins, condició que va veure augmentada quan es convertir en el punt de connexió entre el litoral i les Guilleries, ja que és el poble on desemboca tot el trànsit que ve de terres tan allunyades com Lleida o Vic circulant a través de l’eix transversal per arribar a la Costa Brava.
Aquesta posició geogràfica privilegiada de gran cruïlla està encara per explotar. El municipi, segons explica el seu alcalde, Pau Presas (Fem Cassà,) vol passar de ser un encreuament de camins a ser la capital de zona que li atorga aquesta situació física.
Per aconseguir-ho, o almenys per posar-se en camí, l’Ajuntament haurà de potenciar el sector industrial i comercial del poble. En l’àmbit de la promoció del comerç local, enguany es desplegarà el pla d’ajudes a les obertures de comerços al centre del poble, al mateix temps que es promou atraure noves inversions industrials al municipi.
En paral·lel, a través d’una subvenció del SOC, el consistori incorporarà un agent d’ocupació i desenvolupament local, una figura tècnica que tindrà com a objectiu desenvolupar un pla de treball enfocat en la consolidació i dinamització del teixit econòmic del municipi i, al mateix temps, del territori del Gironès sud - Selva est, situant la zona com a destí receptor d’inversió d’activitat econòmica. També es treballarà, segons ha explicat Presas, en la sistematització de la informació dels polígons amb un espai web que englobi la informació de tots els polígons de l’eix Gironès sud - Selva est. A més, es preveu activar una borsa de parcel·les i naus disponibles al PAE Cassà Oest.
D’altra banda, es crearà una borsa de locals comercials buits del municipi de Cassà de la Selva destinats a la implantació de nous establiments i la programació d’una oferta formativa per als treballadors de la indústria. Finalment, explica l’alcalde, es vol impulsar la creació d’una associació d’empreses de Cassà de la Selva: “És una iniciativa que contribuirà de manera significativa al creixement econòmic i productiu de Cassà de la Selva i el seu entorn, confirma Presas.
El municipi enfronta, doncs, una sèrie d’accions per trobar aquesta “capitalitat” tan buscada, i, en aquest sentit, una de les altres assignatures pendents és la mobilitat, tant en vehicle privat com en transport públic. En aquest darrer àmbit, tal com passa a la resta de municipis de la C-65, és la millora de la mobilitat en transport públic, protagonitzada pels autobusos que venen de la costa i arriben a Girona, i viceversa. Des de Cassà s’han demanat una sèrie de millores, algunes de les quals, segons l’alcalde, s’han atès, però no s’està en la millor situació, ja que, tot i l’augment de freqüències, encara hi ha problemes en els horaris, el retards o la capacitat dels vehicles, alguns dels quals arriben molt plens des de la costa. “Una línia tan viable econòmicament i que afecta tants usuaris ha de tenir més freqüències i més vehicles. I ha de tenir també millor connexió amb altres zones com ara la Garrotxa i el Pla de l’Estany. A vegades arribes a Girona i l’autobús a Olot acaba de marxar. Això s’ha de revisar”, reclama l’alcalde, que també lamenta les grans cues i els embussos que es fan en les hores punta a la carretera: “Tenim un punt negre que és el semàfor de Llambilles, on sembla que es farà una rotonda, però aquesta no arriba i això provoca llargues cues de vehicles i dificulta el transport de mercaderies”, critica Presas. La variant de Cassà es va inaugurar el 2000, i la de Llagostera, el 2004. En tots dos casos es van fer de dos carrils, fet que ja aleshores va ser criticat pels municipis afectats i també per entitats com ara la Cambra de Comerç. El desdoblament d’aquesta via de comunicació no està ara mateix en les agendes de les administracions.