Política

Nova etapa a Lleida

L’acord pressupostari entre el PSC i Junts ha donat aire i estabilitat al govern de Fèlix Larrosa

El govern planteja reformar el POUM aquest mandat i engegar la transformació de l’àrea de l’estació

La seguretat es manté al centre del debat, amb l’aposta del govern d’omplir la ciutat de càmeres d’IA

Tant el PSC com el PP van posar la seguretat al centre del debat quan eren en l’oposició

Lleida ha arribat a l’equador del mandat municipal amb un govern municipal més ferm i estable del que semblava a l’inici, quan els 9 regidors van fer retornar el PSC i Fèlix Larrosa a l’alcaldia, però amb una situació de minoria davant el bloc que havien format els partits de l’anterior govern, d’ERC i Junts, i amb un PP crescut com a segona força i amb més ganes de consolidar el perfil d’alternativa que no pas de fer de crossa puntual dels socialistes. Dos anys després, però, la situació ha fet un gir, sobretot a partir de la decisió de Junts de donar suport al pressupost del 2024, incloent-hi un paquet d’acords en una trentena de qüestions més, que ha generat una nova situació d’estabilitat, sense sorpreses en les votacions en el ple municipal: els dos partits voregen junts la majoria absoluta, i sense majories alternatives que puguin construir partits tan diferents com el PP i ERC o Vox i el Comú de Lleida.

En aquests dos anys, Larrosa ha tirat endavant les dues grans qüestions que van ser el motor de la discussió durant l’etapa anterior, amb ERC i Junts a l’alcaldia després de més de tres dècades de domini socialista a la Paeria: la construcció del parc comercial de Torre Salses, als afores de la ciutat, un projecte ideat en època socialista fa 10 anys i contra el qual el govern anterior havia lluitat amb totes les armes polítiques i administratives que tenia al seu abast perquè considerava que torpedina les perspectives del comerç urbà, i el rebuig al projecte de construir un alberg per a temporers al barri de Pardinyes. Finalment, Torre Salses avança sense entrebancs en la seva tramitació administrativa, ara amb els vents que bufen des de la Generalitat també a favor, i la Paeria ha iniciat un nou projecte d’albergs per a temporers sense llar repartits en diversos barris de la ciutat, sense concentrar tota l’assistència en un sol equipament.

La gestió dels temporers

De moment, la idea de la gestió dels temporers repartida en diversos espais de la ciutat no està trobant el rebuig d’alguns moviments veïnals que tenia el projecte anterior, uns moviments en què es barrejaven els veïns que reivindicaven una residència de gent gran en aquell espai amb els que rebutjaven la concentració d’immigrants en una mateixa zona. Però sí que ha trobat l’oposició del PP, que ara sotmet el PSC a la mateixa maniobra que els socialistes van exercir al projecte anterior des de l’oposició: el seu portaveu, Xavi Palau, troba que la capacitat d’usuaris que s’ha previst en aquests espais és massa elevada, i que s’hauria d’impulsar un altre plantejament, amb equipaments encara més petits i més repartits, que no vagin gaire més enllà d’una vintena d’usuaris. Palau cita el cas del l’antic hotel d’Adif, on l’Ajuntament preveu construir un equipament amb capacitat per a 70 temporers, en un sector de la ciutat, al voltant de l’estació, on estava previst el desenvolupament d’una nova zona urbana amb àrees residencials, comercials i d’oficines. Segons Palau, situar allà aquest equipament “xoca amb el que ha de ser la projecció exterior de Lleida”. Tampoc li agrada al PP la proposta de Fèlix Larrosa d’afavorir algun tipus de reconeixement legal d’arrelament als treballadors agrícoles estrangers, per facilitar-ne la gestió social i laboral. “El que hauria de fer l’alcalde és exigir al govern de la Generalitat més presència policial a Lleida i l’impuls a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra”, diu Palau. Interrogat sobre si amb aquesta resposta vincula els treballadors immigrants amb la delinqüència, el líder del PP aclareix que no ho pretén fer en cap cas, sinó que, “en lloc de fer una proposta sobre la qual un ajuntament no té competències, concentri els esforços en un altre tema diferent, el de la seguretat, que és molt necessària”.

La seguretat, tema central

El fet que els dos partits amb més vots a la ciutat, el PSC i el PP, hagin centrat una part del discurs dels darrers anys en els problemes de seguretat, delinqüència i incivisme, també s’està deixant notar aquest mandat amb les decisions de la Paeria, malgrat que les xifres de la ciutat no indiquin una situació anòmala de Lleida respecte a les altres ciutats catalanes o del conjunt de l’Estat. Així, l’alcalde aprofita l’entrevista en aquest diari per donar detalls del projecte que impulsa aquest any amb la instal·lació d’un sistema tecnològic de videovigilància als carrers sostingut amb intel·ligència artificial, de manera que sigui capaç de preveure possibles situacions de risc abans que es produeixin. Aquest any comença la instal·lació de càmeres al Centre Històric i l’Horta de Lleida, es completarà una primera tongada amb 230 a tota la ciutat, i es preveu que el sistema es completi amb prop de 300 càmeres que, teòricament, podran alertar les patrulles policials en el moment que es detectin situacions de risc, sense necessitat que hi hagi agents humans observant-les en tot moment.

Més suport institucional
Una altra novetat en la situació de Lleida és la relació amb les altres institucions, la Generalitat i el govern de l’Estat, ara governades pel mateix partit de la Paeria. Teòricament el color polític dels governs de torn no hauria d’influir en el tractament als municipis. Però Fèlix Larrosa creu que el canvi al capdavant de la Generalitat ha estat rotund pel que fa al suport als projectes de la ciutat de Lleida. “El canvi ha sigut radical: quan nosaltres vam assumir l’alcaldia vam notar una fredor important per part del govern de la Generalitat; i quan dic fredor no vull dir una fredor de tracte, que el tracte sempre ha estat amable, molt educat, sinó una fredor respecte a les sensibilitats que plantejàvem des de la ciutat de Lleida.” Ara, en canvi, les relacions són molt més fructíferes, segons reconeix l’alcalde. “Poso un exemple: quan nosaltres vam oferir al govern de la Generalitat anterior els nostres solars per a la construcció d’habitatge assequible, no vam tenir cap tipus de resposta. Ara, ja tenim tres solars en marxa, per donar resposta a les necessitats socials de Lleida.”

Futbol dur
Durant el mandat ha esclatat una polèmica imprevista i que ha acabat amb una denúncia als tribunals contra l’alcalde. L’origen rau en la situació del principal equip de futbol de la ciutat, el Lleida CF, hereu de la UE Lleida, que ha hagut de canviar de nom i propietaris diverses vegades els darrers anys per les dificultats econòmiques i els problemes de gestió. Davant la mala situació de l’entitat i la falta de col·laboració de la junta anterior, la Paeria va decidir iniciar els tràmits per afavorir que el Camp d’Esports, que és municipal però que ha utilitzat gairebé en exclusiva la UE Lleida des de la seva fundació, el puguin utilitzar altres equips de la ciutat que el puguin necessitar. Això obre les portes al CE Atlètic Lleida, club rival del primer, i que es troba ara en una categoria inferior però molt propera a la del Lleida CF. L’entrada d’una nova junta del Lleida CF ha netejat els comptes i la gestió del club, però ara es troben que el conveni que vol impulsar l’Ajuntament els pot obligar a compartir el camp que han fet servir fins ara en exclusiva. El fet que un alt càrrec de Larrosa hagi format part de la direcció de l’Atlètic Lleida ha portat el Lleida CF a veure-hi mala fe i ha interposat una querella contra l’alcalde. Larrosa, però, nega tenir res contra el club. Al contrari: guarda al despatx una foto del seu avi, exjugador del Lleida, formant amb l’equip.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia