"Lula té molta xerrameca però obté pocs resultats"

De petit, a Irlanda, somniava a remuntar l’Amazones. De jove, al seminari de la congregació de l’Esperit Sant, va canalitzar la seva curiositat anhelant ser missioner. Però Patrick Clarke sabia que “la reflexió és fonamental abans de l’acció” i va decidir passar per la universitat dels Estats Units. Després va venir la gran aventura vital a l’altre Brasil, el de les faveles. No el de samba, sol i platja.

Què el va empènyer a anar-hi?
Com tothom, vaig passar les meves crisis: el dilema de casar-se o no, la integritat cap a un ideal, ser un instrument útil per als altres... i l’anàlisi que no tot allò que ve de la base és bo. El pedagog brasiler Paolo Freyre deia que n’hi ha prou posant un barret de plàstic a un pobre perquè esdevingui un dictador. La clau és no condemnar ningú sense conèixer-ne les causes. Vaig entrar al Moviment de Defensa dels Favelistes, que s’ocupa d’una trentena de faveles de São Paulo, el 1977. Ara tenim més experiència i fem front comú amb organitzacions com els Sense Terra.
¿Treballa a la favela de Vila Prudente. Va ser difícil entrar-hi?
Torno a Freyre i a la teologia dels oprimits, que defensa que, quan entres en un lloc com aquest, has de ser com una mosca a la paret. Discret. Ens va costar un any muntar un pla d’alfabetització. El pas següent va ser la xarxa de clavegueram. Vam fer un mapa de la favela –on viuen 24.000 persones– i vam anar pas a pas. Un dels objectius era demostrar que els favelistes podien canviar la seva situació. A poc a poc ens vam adonar que una forma fàcil de reunir la gent era pregar junts. Allà vaig descobrir què significa la teologia de l’alliberament.

¿Com se’ls va ocórrer muntar un espai cultural en un terreny pensat per vetllar els morts?
No sabíem on ubicar-lo i vam comprar una caseta de fusta que hi havia en aquest espai. A més, tres germanes que tenien una escola d’art van acceptar tutelar un centre on s’organitzen activitats culturals i cursos per a nens i joves. De vegades vénen artistes de renom per ajudar els nens a descobrir què hi ha més enllà de la favela. A més, als tallers treballem l’autoestima, que és la millor eina per acabar amb la violència.

Com obtenen els recursos?
Aquest és el problema. Pel centre hi passen diàriament més de cinquanta nens, a qui donem dos àpats diaris. El meu germà, que viu a Irlanda, ha muntat una associació d’amics que ens ajuda, però és complicat.

¿Què pensa del pla de Lula per eradicar la violència a les faveles?
Molta xerrameca i pocs resultats. Hi ha diners, però la prioritat no són els més desafavorits. Lula ja pot anunciar plans, però els diners es perden pel camí. Vam rebre una proposta de l’alcalde d’ajudar-nos, però el preu era reescriure el projecte. Si tenim una visió, per què l’hem de canviar?

¿El principal problema a les faveles segueix sent el narcotràfic?
Ara sí. Els sicaris dels narcotraficants cobren uns 400 reals per setmana, és una molt bona feina i controlen tothom que hi entra.

¿Ha servit de res la decisió del govern d’enviar l’exèrcit a Rio de Janerio perquè controli les faveles?
La seguretat pública al Brasil és de difícil solució. La violència és una plaga, però el problema de fons és la mala distribució de la riquesa. Així no hi haurà mai pau! Les solucions de Lula són pal·liatives, però tampoc podem dir que no hi hagi fet res.

¿La decisió judicial de processar el seu exhome fort, José Dirceu, és una estocada per al president?
Lula és un expert a esquivar temporals i, a més, té un gran poder comunicatiu. Segons una enquesta, tornarà a ser president. Però els pobres no tenen un horitzó.

¿A què es deu l’expansió dels centres evangèlics al Brasil?
Un investigador equatorià va estudiar documents de la CIA i va descobrir que el 1964 ja volien destruir la unitat de l’Església catòlica a Llatinoamèrica. L’estratègia va ser finançar les sectes evangèliques, que s’han multiplicat. Però hi ha molts factors a mesurar: la globalització de l’individualisme i del consum fins i tot en els actes simbòlics i sagrats. També cal dir que el catolicisme no surt a buscar els feligresos, en canvi, les sectes, sí. Tenen un missatge senzill, prescindeixen de l’intermediari i exalten la individualitat. Per contra, el catolicisme prima la comunitat. A més, quan el Papa va ser al Brasil no va donar cap indicació als bisbes sobre com combatre-les. Amb tot, la resposta no és gens fàcil.