La condonació del FLA permetrà reduir el deute fins al 24% del PIB

El Govern cal­cula que la con­do­nació del deute del FLA per­metrà reduir el deute fins al 24% del PIB i tor­nar als mer­cats l’any que ve. Així ho ha expli­cat la con­se­llera d’Eco­no­mia i Finan­ces, Alícia Romero, en una roda de premsa en la qual ha deta­llat les dades de liqui­dació del pres­su­post del 2024 i recull l’ACN. La Gene­ra­li­tat va tan­car l’exer­cici amb una reducció del dèficit del 68%, fins al 0,41% del PIB (1.227 mili­ons d’euros), gràcies a la “bona marxa” de l’eco­no­mia. Romero ha des­ta­cat que per pri­mera vegada des del 2007 es va regis­trar superàvit cor­rent, per valor de 338 mili­ons d’euros.

La reducció del dèficit fins al 0,41% del PIB suposa reduir pràcti­ca­ment en un punt la dada del 2023 (1,37%) però mal­grat la rebaixa, es va situar per sobre del valor de referència assig­nat a les comu­ni­tats autònomes, l’0,1% del PIB. Segons la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia i Finan­ces, les dades s’expli­quen “en gran mesura” per l’aug­ment dels ingres­sos no finan­cers, que van enfi­lar-se 14,6% res­pecte l’exer­cici ante­rior, fins als 40.513 mili­ons d’euros. El depar­ta­ment que encapçala Romero ha asse­gu­rat que es tracta del crei­xe­ment “més ele­vat de la història” de la Gene­ra­li­tat.

Pel que fa als impos­tos, Romero ha des­ta­cat que la recap­tació va regis­trar un aug­ment intera­nual de l’11,2%, fins als 5.509 mili­ons d’euros. Des­ta­quen els ingres­sos del de suc­ces­si­ons i dona­ci­ons (1.153 mili­ons, una alça supe­rior al 17%). En ter­mes abso­luts, l’import més ele­vat va ser el de l’impost sobre trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i actes jurídics docu­men­tats, que es va situar en els 2.774 mili­ons d’euros, un 12,7% anual més. El govern ho ha atribuït al “dina­misme” del mer­cat immo­bi­li­ari. La con­se­llera ha avançat avui que han encar­re­gat un estudi a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona per saber qui­nes modi­fi­ca­ci­ons “molt sofis­ti­ca­des” podrien apli­car-se en els tri­buts per poten­ciar l’acti­vi­tat econòmica i atraure inver­si­ons.

Romero també ha par­lat avui del grau d’exe­cució del pres­su­post dels depar­ta­ments, que va fre­gar el 97%. Eco­no­mia ha des­ta­cat la con­se­lle­ria de Salut, que va exe­cu­tar pràcti­ca­ment la tota­li­tat dels seus recur­sos (99,9%), seguit del d’Edu­cació (98,4%). En canvi, el Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes va ser el que va regis­trar una menor exe­cució (85,7%). Romero ha admès que el fet que el 2024 s’estigués en pròrroga fa que el per­cen­tatge de tot ple­gat sigui “una mica enganyós”. De cara al futur, ha defen­sat que la Gene­ra­li­tat ha de “recu­pe­rar capa­ci­tat inver­sora”, sobre­tot per “posar al dia” les infra­es­truc­tu­res. “Si final­ment podem apro­var el suple­ment de crèdit que ens manca podrem fer un salt impor­tant en els àmbits sani­tari, edu­ca­tiu i de la mobi­li­tat, polítiques que seran molt necessàries durant l’any 2025”, ha defen­sat Romero.