Membres insatisfets d’ERC creen una nova candidatura per “recuperar el pols a Barcelona”

Els crítics d’ERC presenten una candidatura per disputar a la direcció del partit el control de la federació de Barcelona, que celebrarà el seu congrés el 27 d’abril. Sota el nom ’Dignitat Republicana’, la llista està encapçalada per Creu Camacho com a candidata a la presidència i Miquel Colomé com a candidat a la secretaria general. Es defineixen com “un grup de persones que volen recuperar la veu de Barcelona dins d’ERC i a la ciutat”.

Camacho considera que són “la veu de tota la militància de la ciutat. Volem sumar, créixer i recuperar el pols d’ERC a Barcelona”. Segons aquest col·lectiu, la candidatura neix de l’assemblea fallida del juny del 2024 que havia de decidir si ERC entrava a formar part del govern municipal. Tenint en compte que l’assemblea no es va tornar a convocar, van decidir crear una alternativa “per defensar amb garanties la democràcia interna, el projecte propi de ciutat i el respecte als militants de base”.

Altres noms que formen part de la candidatura són Rosa Suriñach, Begoña Grau, Agnès Russiñol, Max Zañartu, Sheila Vidal, Esther Martin, Toni Colomina, Joan Miquel Saderra, Pati Sarrias, Nil Font i Quim Bosch.

Concretament, la candidata ha explicat que volen “recuperar l’assemblearisme que escolta els militants” i ha assegurat que si es torna a presentar l’oportunitat d’entrar al govern de la capital catalana, la seva candidatura sí que convocaria un congrés “per debatre i votar en llibertat”.

La nova llista assegura que està formada per militants que provenen de “diferents sensibilitats” que han decidit confluir per buscar un canvi que recuperi el “protagonisme de la militància i la regeneració de la formació des de la base”. Consideren que hi ha hagut “absència de debat i abandonament d’un projecte propi i genuí independentista i d’esquerres”.

La seva proposta es basa en tres eixos: recuperar l’assemblearisme que, segons diuen, sempre ha caracteritzat el partit; tenir un projecte propi “sense acceptar la dependència d’altres projectes ni ser la crossa de ningú, ni del PSC ni dels Comuns ni de Junts”; i defensar una ciutat per a les classes populars i treballadores, una ciutat inclusiva que exerceix de capital del país.