La seguretat, amenaçada
Sentinel Alliance és la primera associació internacional fundada per víctimes de programari espia com Pegasus i Candiru
El seu president, Joan Arús, avisa que l’ús sense control d’aquestes eines posa en risc les societats lliures i tots els drets
“És important seguir batallant, perquè l’ús d’aquestes eines és una amenaça per a la seguretat nacional.” Són paraules de Joan Arús, president de Sentinel Alliance, la primera associació internacional fundada per víctimes de programari espia mercenari, nascuda per combatre’n l’abús. L’entitat sense ànim de lucre i amb seu a Suïssa està dedicada a la defensa dels drets digitals, la privacitat i la supervisió democràtica arran de les creixents amenaces de vigilància abusiva, desinformació i ús malintencionat de la llei (lawfare).
Arús, amb 17 anys d’experiència emprenedora internacional, ha estat durant molt temps en primera línia en empreses tecnològiques. És cofundador de Vocdoni, el primer protocol de votació universalment verificable del món, adquirit per la companyia Aragon Project el 2021. El va fer servir Òmnium Cultural per a les eleccions de la seva junta. “Ens vam unir un grup de tecnòlegs que, veient la repressió de l’1-O, no només física sinó també digital, vam pensar que la tecnologia permetia crear eines de participació ciutadana segures i resistents a censura”, explica. Ho van fer entre el 2018 i el 2020. Arús, que va deixar l’activitat com a director executiu d’Aragon a finals del 2023, va promoure Sentinel Alliance junt amb altres afectats a les acaballes de l’any 2024.
“Em van fer un seguiment físic i monitoratge telefònic”, relata el també portaveu de l’associació, que mai ha sabut si va ser amb Pegasus. De fet, en la llista de les 18 persones a les quals el govern del PSOE va autoritzar espiar al Centro Nacional de Inteligencia (CNI) hi figuren noms com els dels empresaris tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives. Junt amb altres, se'ls va assenyalar per la presumpta creació de la infraestructura tecnològica de Tsunami Democràtic, cas ja arxivat. “Si tu a Espanya en aquells temps treballaves amb tecnologies, ja eres membre d’una llista negra, i si a més eres català, ja tenies totes les paperetes per entrar-hi i que t’espiessin.” I vol deixar clar: “Nosaltres havíem anat a parlar de la tecnologia de vot segur amb tothom.”
Des de Sentinel Alliance volen alçar la veu sobre la greu violació de drets que suposa l’ús de programes espia com Pegasus i Candiru. Una utilització que vulnera la privacitat, la no discriminació, la llibertat d’expressió i d’associació o la representació política, entre molts altres drets. “Són eines realment invasives: entren fins a la cuina i agafen tot el que tinguis des d’anys enrere, la documentació i el que és privat”, denuncia Arús, i alerta: “Si el seu ús segueix sense cap tipus de control, és una amenaça per a la seguretat nacional i per a les societats lliures perquè no és un tema que només afecti un dret, els afecta tots.”
L’associació aspira a aplegar víctimes d’arreu del món, tenint en compte que, com a mínim, 75 governs utilitzen aquests softwares que veuen com una amenaça mundial. “El Catalangate és el més gran forènsicament verificat, és a dir que hi ha informes independents que l’acrediten, però n’hi ha casos arreu del món”, recorda Arús. CitizenLab va acreditar que almenys 65 persones havien estat espiades a Catalunya, entre polítics i activistes, i els Mossos han certificat la infecció als dispositius de Pere Aragonès, Quim Torra, Josep Lluís Alay, Diana Riba, Josep Maria Jové, Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez, entre molts altres.
Una de les primeres actuacions de Sentinel Alliance va ser la presentació per part de cinc víctimes –el mateix Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives–d’una querella criminal contra el CNI, la Guàrdia Civil i els fabricants israelians de Pegasus i Candiru a l’Audiencia Nacional, arxivada perquè l’òrgan judicial considera que els delictes denunciats no són de la seva competència. “Nosaltres seguirem”, assegura Arús, i concreta que els tres principals objectius de l’entitat són “incrementar la visibilització del problema, aconseguir la restitució de les víctimes d’espionatge a través d’accions de litigació estratègica i els canvis regulatoris”.
El president de l’associació defensa “el dret a conèixer si se’ns ha investigat i el per què”. És una tasca complexa. Primer, per les característiques d’uns programaris emprats sota la bandera de la “seguretat nacional” però que per la seva naturalesa estan dissenyats per “no deixar rastre”. I, segon, perquè encara hi ha poca consciència d’aquest tipus d’accions. “Quan t’entren a casa i et tiren la porta a terra, és molt més evident; això és molt més subtil i no hi ha la percepció que sigui una amenaça.”
Pel que fa als canvis regulatoris, una de les principals peticions que fa l’associació és que s’apliqui una moratòria en l’ús d’aquestes eines. També reclamen la derogació de la llei de secrets oficials, així com la reforma del Codi Penal per la vaguetat del delicte de terrorisme. De moment, veuen com un petit pas que l’exresponsable del CNI Paz Esteban estigui imputada en tres causes i que l’Audiència de Barcelona hagi imputats tres directius de l’empresa NSO Group per l’espionatge a Andreu Van den Eynde. Lamenten que el trossejament de les causes –una desena– dificulta que es comparteixi informació. També celebren la reactivació al Parlament de la comissió que investigarà l’espionatge amb Pegasus i les infiltracions policials, perquè, insisteix, és una pràctica que “trenca el pacte social”.“No tens opció de recurs perquè és el mateix sistema el que vulnera els teus drets.”