La líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen; l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, i vint-i-dos dirigents més del partit ultradretà, vuit dels quals eren antics eurodiputats, han estat declarats culpables aquest dilluns de malversar fons del Parlament Europeu. El tribunal ha imposat al partit el pagament d’una multa de dos milions d’euros, un dels quals amb efectes immediats, a més de la confiscació d’un milió, que serà reclamat en cas de reincidència. La sentència considera provat que la formació va contractar com a assistents parlamentaris persones que en realitat treballaven pel partit a París, no a Brussel·les o Estrasburg.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat Le Pen a una pena quatre anys de presó, dos dels quals ferms, però que pot complir amb un braçalet electrònic, segons recullen mitjans francesos. A més, li ha imposat una multa de 100.000 euros i cinc d’inhabilitació, amb “execució provisional” de la pena, és a dir, amb efectes immediats. La fiscalia demanava per a ella cinc anys de presó, tres dels quals exempts de compliment, 300.000 euros de multa i cinc anys d’inhabilitació amb execució immediata.

Le Pen ha abandonat el tribunal, sense fer declaracions, abans de conèixer els detalls de la condemna, que posa en risc la seva candidatura les presidencials franceses de 2027. I és que encara que pogués conservar el seu escó al Parlament, la durada de la pena la inhabilita per presentar-se als comicis.

La seva exparella i batlle de la capital nord-catalana, Louis Aliot, ha estat condemnat a divuit mesos de presó, sis dels quals ferms amb braçalet electrònic, i a tres d’inhabilitació. No obstant, el tribunal no ha dictat l’execució immediata de la seva inelegibilitat “per preservar la llibertat dels electors que han elegit el seu alcalde”. El tribunal ha tingut en compte que, en el seu cas, la quantitat relativament petita dels fons desviats i la curta durada del contractes pel qual està implicat.

Gairebé tota la resta d’acusats han estat condemnats a penes que van dels sis mesos als quatre anys de presó, la pena màxima que ha estat imposada a Le Pen. Només un dels processats ha estat absolt.

L’ex-número dos del partit Bruno Gollnisch ,ha estat condemnat a tres anys de presó –dos amb suspensió de la pena i un amb braçalet electrònic–, cinc d’inhabilitació amb efectes immediats i a 50.000 euros de multa, ha rebutjat la sentencia. L’antiga mà dreta de Jean-Marie Le Pen, que va ser eurodiputat de l’antic Front Nacional del 1989 al 2019, ha anunciat que presentarà recurs contra la sentència. També ha anunciat que la recorrerà l’extresorer de l’RN, Wallerand de Saint-Just, que ha rebut una pena de tres anys de presó –un ferm, però amb braçalet– i tres d’inhabilitació.

Un total de vint-i-quatre dirigents de Reagrupament estaven acusats de fer treballar pel partit els assistents que l’Eurocambra posa a disposició dels eurodiputats. La presidenta del tribunal, Bénédicte de Perthuis, ha considerat provat el desviament de fons de l’Eurocambra entre 2004 i 2016, que ha xifrat en 2,9 milions d’euros. D’aquests, el tribunal imputa 474.000 euros directament a Le Pen, que va fer passar per assistents parlamentaris al seu escorta, Thierry Légier, i a la seva secretària personal, Catherine Griset.

També ha qualificat de “ficticis” els contracte de dotze dels assistents parlamentaris dels eurodiputats de l’RN en les tres últimes legislatures. Segons ella, malgrat que els assessors estaven formalment a sou de l’Eurocambra, en realitat treballaven pel partit ultradretà.

La sentència admet que la malversació “no va conduir a un enriquiment personal” dels eurodiputats, però conclou que el sistema posat en marxa va proporcionar “un confort de vida dels dirigents del partit i un enriquiment del mateix”.

De Perthuis ha justificat l’aplicació immediata de la inhabilitació per “la gravetat dels fets”. La magistrada ha assenyalat que el sistema de finançament il·legal del partit va atemptar contra la neutralitat democràtica, perquè li va permetre concórrer en condicions d’avantatge als comicis.

El president de l’RN, Jordan Bardella, ha advertit que la decisió judicial no només condemna “injustament” Marine Le Pen sinó que suposa l’“execució” de la democràcia francesa.

L’antic líder dels Republicans, i actual aliat de Le Pen, Eric Ciotti, ha expressat el seu suport la líder de l’RN i s’ha preguntat si “França encara és una democràcia”. “El destí democràtic de la nostra nació ha estat confiscat per una càbala judicial indigna”, ha afirmat en un missatge a les xarxes socials. Segons ell, la condemna de Le Pen no es tracta d’un “simple mal funcionament”, sinó que forma part d’un “sistema de captura de poder que exclou sistemàticament qualsevol candidat massa a la dreta capaç de guanyar les eleccions, des de François Fillon fins a Marine Le Pen”.