Política

Els romans no eren ximples

El municipi de la Vall de Bianya és, des dels temps dels romans, un punt estratègic de comunicacions

Des de llavors, i sobretot a partir de l’edat mitjana, ha articulat el trànsit entre la costa i la muntanya

Ara un enllaç de via verda unirà la Ruta del Ferro i del Carbó amb la Ruta del Carrilet Olot-Girona

Fa 30 anys que Collabós connecta en pocs minuts el Ripollès i la Garrotxa

No en va hi ha una dita que afirma que tots els camins menen cap a Roma. I és que els romans no eren ximples, i menys en l’àmbit de l’obra civil i de les grans infraestructures. Totes les vies que van construir connectaven amb la capital de l’imperi, l’Augusta anava des de Cadis fins als Pirineus i, més enllà, connectava amb la Via Domitia fins a Roma.

En el cas del municipi de la Vall de Bianya, no és que tots els camins hi menin, però sí que, des de l’època de la dominació romana, hi han anat confluint molts dels que provenen del Pirineu Oriental gironí i que continuen cap a la costa. En temps dels romans, hi passava la Via Annia; durant molts anys va ser lloc de pas molt concorregut per a la comunicació de la Garrotxa amb la vall de Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, un punt de pas que es va consolidar amb l’obertura del sistema de túnels del Capsacosta, i, finalment, i ara més recentment, també s’està convertint en el nexe d’unió de les vies verdes de les comarques gironines del Ferro i del Carbó i del Ter amb la del Carrilet.

Romans

La via romana, que és un bé cultural d’interès nacional, era un tram de la Via Annia, com una mena de variant gegant que comunicava la Via Augusta (recorria de dalt a baix l’est de la península Ibèrica) amb la Domitia, és a dir, que comunicava el Rosselló amb l’Empordà a través del coll d’Ares i el Vallespir. Sembla que, durant una època determinada, va ser molt important per traslladar la fusta dels boscos ripollesos a la costa empordanesa per a la fabricació de vaixells. És un dels pocs vestigis romans d’aquest tipus de construccions a Catalunya i, tot i que a causa d’unes prospeccions petrolieres se’n va deteriorar un tram, els set quilòmetres i mig que se’n conserven s’han convertit en un atractiu. El tram conservat connecta Sant Pau Vell, al municipi de Sant Pau de Segúries, amb el pas dels Traginers de la Vall de Bianya. Després d’una intervenció del Departament de Cultura, es va restaurar i s’hi van instal·lar panells informatius sobre els elements que s’hi conserven: guarda-rodes, desguassos, parets de pedra seca de carreus, etc. Com a nota curiosa, cada any, i ja en fa 25, se celebra una caminada popular per aquesta via, que s’inicia a la plaça de la Generalitat de Sant Pau amb una desfilada dels soldats romans de la processó de Camprodon, i molts dels participants la fan disfressats amb vestes inspirades en l’època romana. En un punt del recorregut, on es conserva una trona per a oradors, s’hi fa un discurs. Es tracta d’una de les caminades populars més concorregudes del Ripollès.

Capsacosta

L’antiga carretera del Capsacosta (actual C-153a), que, en alguns punts del traçat, coincideix amb la via romana, va ser fins fa 30 anys la via natural d’enllaç per carretera entre el Ripollès i la Garrotxa, sobretot amb Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Arribats a Sant Pau i després d’un traçat molt sinuós amb només Sant Salvador de Bianya i Mai Bosch com a únics punts amb vida, els vehicles podien continuar també cap a Ripoll, tot i que els qui tenien aquest destí, o els municipis de la vall de Ribes i la Cerdanya, solien optar per l’antic eix pirinenc (N-260, Olot-Ripoll), convertit en secundari l’any 2007, fruit de l’intercanvi de titularitat Estat-Generalitat amb el tram dels túnels del Capsacosta.

Precisament, aquest sistema de túnels, inaugurat el 1994, i amb el de Collabós com a principal, fa 30 anys que connecta en pocs minuts les dues bandes de la serralada que divideix les comarques del Ripollès i de la Garrotxa i que, des d’aleshores, és l’accés més directe entre Olot i Ripoll. Des del 94, fer el trajecte entre les dues capitals comarcals s’ha reduït a poc més de mitja hora, quan, abans, per l’antiga carretera, la de Santigosa i Vallfogona de Ripollès, calia invertir-hi una hora.

Vies verdes

I, finalment, Bianya és punt de pas de les vies verdes. La del municipi garrotxí és una altra infraestructura de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa, per a persones que van a peu o en bicicleta. S’està enllestint la construcció del primer tram i aviat es traurà a licitació el segon i últim dels trams. En total, i quan entri en funcionament, tindrà disset quilòmetres de longitud i unirà l’Hostalnou de Bianya –on s’acaba el vial procedent d’Olot, on hi ha un dels extrems de la Ruta del Carrilet Olot-Girona– amb Sant Joan de les Abadesses –on connectarà amb la Ruta del Ferro i el Carbó– a través de Santa Margarida de Bianya i les valls de Sant Martí, Farró i Sant Ponç.

La major part del traçat, que ha de superar un desnivell important, aprofitarà camins ja existents. L’enllaç a Sant Joan es farà pel pont del Planàs, a la carretera de Santigosa. El seu cost serà d’uns 1,3 milions d’euros, que es cobriran amb una subvenció del programa dels fons europeus Feder, recursos de la Diputació i dels dos ajuntaments. Aquest tram d’unió de les vies verdes gironines es farà realitat 27 anys després que en plantegés l’estudi el Ministeri de Medi Ambient, que aleshores era responsable de les vies verdes.

D’altra banda, i cap a l’extrem sud, s’està treballant en la via verda que anirà de la Vall de Bianya a Sant Ferriol resseguint el riu Fluvià i posteriorment enllaçarà amb la del Pla de l’Estany. En aquest cas, del finançament se n’encarregarà el programa Caminos Naturales de l’Estat espanyol. Un extrem d’aquesta ruta estarà situat al punt on s’acaba la del Pla de l’Estany, al límit dels termes entre Serinyà i Sant Ferriol. Es tracta de la pujada de Fares, on seguirà pel marge de llevant de la carretera C-66 i passarà a l’altre costat en direcció a Besalú a través d’un pas inferior situat a la nova rotonda de la recta de Fares. Quan aquesta via i la del Pla de l’Estany estiguin enllestides, doncs, es completarà una ruta circular entre Girona i Olot: per Banyoles i per Amer, ben connectada amb la resta de vies verdes.

Onze parròquies
L’origen de la Vall de Bianya són les onze parròquies que hi havia entre Sant Pau de Segúries i la plana bianyenca i que, a partir de les quals, el decret de Nova Planta de l’any 1716 va estructurar en vuit municipis: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Martí del Clot, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Vall del Bac, Sant Salvador de Bianya i Socarrats. La reforma de les administracions aprovada amb la Constitució espanyola del 1869 va comportar la unió de sis municipis a Capsec i va deixar tan sols dos municipis en l’actual Vall de Bianya: el de Sant Salvador de Bianya i el de Capsec, que durant el segle XIX es va anomenar Vall de Bianya i que va recuperar aquest nom a partir del 1917. Amb el canvi de nom, es va traslladar la capital municipal a l’Hostalnou de Bianya. El municipi va adquirir la seva extensió actual l’any 1970, quan la Jefatura Provincial del Servicio Nacional de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales va annexionar Sant Salvador al municipi de la Vall de Bianya (Capsec). En principi, incloïa també Sant Pau de Segúries, però les autoritats locals van rebutjar la fusió. L’any 1973 Montserrat Reixach inicia el seu mandat i es converteix en una de les primeres dones catalanes a ser alcaldessa. El seu mandat va coincidir, a més, amb la Transició democràtica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]