Romans

La via romana, que és un bé cultural d’interès nacional, era un tram de la Via Annia, com una mena de variant gegant que comunicava la Via Augusta (recorria de dalt a baix l’est de la península Ibèrica) amb la Domitia, és a dir, que comunicava el Rosselló amb l’Empordà a través del coll d’Ares i el Vallespir. Sembla que, durant una època determinada, va ser molt important per traslladar la fusta dels boscos ripollesos a la costa empordanesa per a la fabricació de vaixells. És un dels pocs vestigis romans d’aquest tipus de construccions a Catalunya i, tot i que a causa d’unes prospeccions petrolieres se’n va deteriorar un tram, els set quilòmetres i mig que se’n conserven s’han convertit en un atractiu. El tram conservat connecta Sant Pau Vell, al municipi de Sant Pau de Segúries, amb el pas dels Traginers de la Vall de Bianya. Després d’una intervenció del Departament de Cultura, es va restaurar i s’hi van instal·lar panells informatius sobre els elements que s’hi conserven: guarda-rodes, desguassos, parets de pedra seca de carreus, etc. Com a nota curiosa, cada any, i ja en fa 25, se celebra una caminada popular per aquesta via, que s’inicia a la plaça de la Generalitat de Sant Pau amb una desfilada dels soldats romans de la processó de Camprodon, i molts dels participants la fan disfressats amb vestes inspirades en l’època romana. En un punt del recorregut, on es conserva una trona per a oradors, s’hi fa un discurs. Es tracta d’una de les caminades populars més concorregudes del Ripollès.

Capsacosta

L’antiga carretera del Capsacosta (actual C-153a), que, en alguns punts del traçat, coincideix amb la via romana, va ser fins fa 30 anys la via natural d’enllaç per carretera entre el Ripollès i la Garrotxa, sobretot amb Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Arribats a Sant Pau i després d’un traçat molt sinuós amb només Sant Salvador de Bianya i Mai Bosch com a únics punts amb vida, els vehicles podien continuar també cap a Ripoll, tot i que els qui tenien aquest destí, o els municipis de la vall de Ribes i la Cerdanya, solien optar per l’antic eix pirinenc (N-260, Olot-Ripoll), convertit en secundari l’any 2007, fruit de l’intercanvi de titularitat Estat-Generalitat amb el tram dels túnels del Capsacosta.

Precisament, aquest sistema de túnels, inaugurat el 1994, i amb el de Collabós com a principal, fa 30 anys que connecta en pocs minuts les dues bandes de la serralada que divideix les comarques del Ripollès i de la Garrotxa i que, des d’aleshores, és l’accés més directe entre Olot i Ripoll. Des del 94, fer el trajecte entre les dues capitals comarcals s’ha reduït a poc més de mitja hora, quan, abans, per l’antiga carretera, la de Santigosa i Vallfogona de Ripollès, calia invertir-hi una hora.

Vies verdes

I, finalment, Bianya és punt de pas de les vies verdes. La del municipi garrotxí és una altra infraestructura de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa, per a persones que van a peu o en bicicleta. S’està enllestint la construcció del primer tram i aviat es traurà a licitació el segon i últim dels trams. En total, i quan entri en funcionament, tindrà disset quilòmetres de longitud i unirà l’Hostalnou de Bianya –on s’acaba el vial procedent d’Olot, on hi ha un dels extrems de la Ruta del Carrilet Olot-Girona– amb Sant Joan de les Abadesses –on connectarà amb la Ruta del Ferro i el Carbó– a través de Santa Margarida de Bianya i les valls de Sant Martí, Farró i Sant Ponç.

La major part del traçat, que ha de superar un desnivell important, aprofitarà camins ja existents. L’enllaç a Sant Joan es farà pel pont del Planàs, a la carretera de Santigosa. El seu cost serà d’uns 1,3 milions d’euros, que es cobriran amb una subvenció del programa dels fons europeus Feder, recursos de la Diputació i dels dos ajuntaments. Aquest tram d’unió de les vies verdes gironines es farà realitat 27 anys després que en plantegés l’estudi el Ministeri de Medi Ambient, que aleshores era responsable de les vies verdes.

D’altra banda, i cap a l’extrem sud, s’està treballant en la via verda que anirà de la Vall de Bianya a Sant Ferriol resseguint el riu Fluvià i posteriorment enllaçarà amb la del Pla de l’Estany. En aquest cas, del finançament se n’encarregarà el programa Caminos Naturales de l’Estat espanyol. Un extrem d’aquesta ruta estarà situat al punt on s’acaba la del Pla de l’Estany, al límit dels termes entre Serinyà i Sant Ferriol. Es tracta de la pujada de Fares, on seguirà pel marge de llevant de la carretera C-66 i passarà a l’altre costat en direcció a Besalú a través d’un pas inferior situat a la nova rotonda de la recta de Fares. Quan aquesta via i la del Pla de l’Estany estiguin enllestides, doncs, es completarà una ruta circular entre Girona i Olot: per Banyoles i per Amer, ben connectada amb la resta de vies verdes.