Sant Adrià traça un nou horitzó
El municipi tracta la cara i la creu de la moneda: una gran projecció urbanística i la gestió de la pobresa
El ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies i l’arribada de les oficines d’Inditex donen ales a la ciutat
Com a contrapartida, els recursos públics invertits a la Mina no acaben de treure el barri de la marginalitat
El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit de la comarca del Barcelonès, però aquesta condició no evita que dins el seu terme municipal tinguin cabuda tant un dels projectes més emblemàtics i de major dimensió que aterraran al país de manera imminent, com és el hub audiovisual de les Tres Xemeneies, com les situacions de més pobresa i vulnerabilitat que es coneixen, vinculades sobretot al barri de la Mina. Municipi fronterer amb Barcelona, conté també la desembocadura del riu Besòs i el parc fluvial que connecta la ciutat amb el mar.
El projecte més emblemàtic que la ciutat té entre mans i que no satisfà tothom a parts iguals és, sens dubte, el que transformarà el tram de litoral que forma part de l’skyline del país i que es correspon amb el sector on hi havia l’antiga central tèrmica. Allà, gràcies a una votació popular, es van salvar les Tres Xemeneies, unes torres de 180 metres d’alçària que experimentaran la metamorfosi definitiva quan prengui forma el futur hub audiovisual, batejat com a Catalunya Media City. Suposarà per a Sant Adrià, un municipi de poc més de 34.000 habitants, tenir el centre de producció audiovisual més important del sud d’Europa.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar divendres una nova fase del projecte, i també va anunciar que les obres començaran l’estiu del 2026. La previsió és que la inauguració es podrà fer a finals del 2028. Illa també va remarcar la inversió que suposarà una actuació (70,8 milions d’euros) que pivota sobre dos grans infraestructures: d’una banda, la rehabilitació i ampliació de la Nau de Turbines –la redacció del projecte ja ha estat adjudicada–, que serà l’epicentre del hub i on hi haurà centres de formació, espais d’innovació, exhibició i suport empresarial, a més d’infraestructures per a la producció audiovisual. D’altra banda, està previst treure a licitació aviat el concurs per a la construcció de dos nous platós de 2.200 i 1.000 m² al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa, una altra peça fonamental de l’actuació, que suposarà una injecció de 13 milions d’euros.
El projecte s’emmarca en una transformació global de 98 hectàrees, que també preveu aixecar 1.783 habitatges que s’afegiran a un parc de deu hectàrees i a un sector d’economia terciària. A més, es preveu el trasllat del col·lector i la millora de les connexions. La previsió de construir-hi habitatge és la que aixeca més polseguera, tenint en compte que un grup d’entitats, aglutinades sota el marc de l’Entesa per un Gran Parc Litoral al Besòs, han dut l’actuació al jutjat perquè hi veuen “una cortina de fum per parapetar un “pelotazo immobiliari”. Per la seva banda, el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, ha demanat recentment en una entrevista al programa de televisió Badalona 360º que “es doni una empenta” a la zona industrial perquè “encara està tot per fer”.
El Catalunya Media City no és l’únic aterratge que Sant Adrià està esperant amb els braços oberts. Després de molts anuncis que no han acabat fructificant, sembla que ara va de debò i que el grup Inditex traslladarà les oficines de Massimo Dutti, Bershka, Oysho y Lefties a un nou complex que s’habilitarà al sector del litoral adrianenc, molt a prop de l’estació de ferrocarril. El nou campus, que substituirà els que la multinacional té ubicats a Tordera i Palafolls, contribuirà a regenerar una zona que l’Ajuntament volia transformar en diferents fases però que ara rebrà un impuls definitiu que permetrà accelerar les obres i concentrar-les en un únic període de temps.
Els equipaments esportius
Dins el nou horitzó que es divisa a Sant Adrià, el tram final del mandat també hauria de ser el de la posada a punt dels equipaments esportius de la ciutat, una de les grans reivindicacions d’ERC. La piscina del poliesportiu Ricart va quedar fora de servei el setembre del 2014 i, deu anys i mig després, continua en el mateix estat. A més, tant el complex del Marina Besòs com les pistes de tennis esperen una licitació que també s’està fent pregar. L’alcaldessa Filo Cañete es mostra esperançada i assegura que aquest mandat es resoldrà el dèficit d’equipaments esportius però a ERC no se la creuen. El que sí ha entrat en funcionament és un nou contracte de neteja –el més elevat en la història del municipi– i un nou sistema d’alerta hidrològica que permet millorar la seguretat dels usuaris del Parc Fluvial del Besòs. Altres millores que s’han aplicat a la zona afecten la connectivitat del riu Besòs (projecte Besòs Saludable) i el manteniment de la desembocadura del Besòs.
Però malgrat que Sant Adrià mira al futur amb optimisme, la ciutat continua sent un territori fracturat que pateix una enorme desigualtat entre barris. Dins el seu terme municipal hi ha una de les zones més pobres i vulnerables del país, i amb menys qualitat de vida: el barri de la Mina. Gairebé la meitat de les famílies que hi viuen estan marcades per una situació de pobresa i, en diversos casos, la venda de droga és el camí que s’ha triat per subsistir. Només durant l’any 2024 es van fer 52 decomisos de marihuana al barri, una xifra que representa una mitjana d’una actuació per setmana.
Els enfrontaments entre clans que mantenen viva la batalla per obtenir el lideratge del narcotràfic ha provocat en algun moment una escalada de la tensió, com ara la que va tenir lloc al mes de gener, quan diversos trets van fer saltar totes les senyals d’alarma. Tres mesos abans ja s’havia produït un altre tiroteig. A la Mina, són moltes les famílies que tenen una vida normalitzada i que només volen viure en pau, però la presència d’aquests clans trenca la bona convivència. Els últims anys s’hi han invertit molts diners i el barri ha fet un salt qualitatiu pel que fa a l’aspecte urbanístic, però, tot i això, encara continua pendent de resolució l’enderroc del bloc de Venus. Després de molts anys amb anuncis que s’han acabat incomplint, ara han arribat els primers reallotjaments i la voluntat és resoldre el futur de la totalitat de famílies tan aviat com sigui possible.
