Hi ha una crítica important sobre com han fet les coses. Hi ha propietaris que van comprar fa un parell d’anys les terres i al cap d’un any han quedat sense la terra sense saber que això ja estava en marxa. Legalment pots –èticament, no– ocupar les terres a uns propietaris sense pagar-los res, cap indemnització. És positiu, conceptualment, que unes terres que fins ara tenien un ús privat passin a ser un espai públic per a un barri que pràcticament no ha tingut inversió real en els últims anys. Els veïns del carrer del Riu viuen inundacions cada dos per tres.

Però això no és cert segons els experts, el que diu Martorell Viu i les entitats ecologistes, inclosa Ecologistes en Acció. La mota que es va fer fa anys impedeix que la nova sigui realment un front de protecció. D’altra banda, i molt important, i això ho diu l’ACA en el seu informe, l’illa Santacana, que són dos edificis que es van construir als seixanta, de famílies molt empobrides, queda completament desprotegida. Si estaven en zona inundable, ara s’empitjorarà el risc, fins al punt que l’ACA diu a l’Ajuntament que li dona permís per fer aquest parc, però amb la condició, literalment, de prohibir l’ús residencial dels baixos. Afecta unes dotze famílies. No les faran fora, no hi haurà una escena de desnonament, però sí que passaran a estar en uns habitatges fora d’ordenament, sense cèdula d’habitabilitat.

Perquè sigui realment un front de protecció, el que s’hauria de fer, i això fins i tot ho reconeix l’arquitecte municipal, és desmuntar la mota antiga. Com a mínim s’hauria de desmuntar aquesta mota prèviament feta. Què passa? Que val molts diners. L’illa Santacana veu empitjorat el seu risc fins al punt que l’ACA els obliga a prohibir l’ús residencial dels baixos. I no se n’ha informat la gent que hi viu. Ara hi estan abocant terra i terra. Què diuen els ecologistes? Que hi ha diferents períodes de retorn, però que quan hi hagi una inundació de les grans, com el que ha passat al País Valencià, el projecte empitjorarà el risc de tot el carrer del Riu i l’illa Santacana. L’illa Santacana està condemnada. Si no fos un tema tan d’actualitat, pel que ha passat al País Valencià, per desgràcia, això passaria desapercebut.

Així com el parc de la Vila té parts positives i parts molt negatives, el del nou mercat no té res de positiu: és un concepte de mercat per deixar-lo morir. Primer, hi redueixen el nombre de parades i augmenten més del doble la superfície del gran supermercat, que més que duplica la seva superfície actual. A més, és a la mateixa planta que el mercat. Segons la idea que té el govern, això retroalimenta el mercat, però la realitat és que no és cert. I segon, el supermercat pagarà quatre duros per un metre quadrat de luxe al centre de Martorell. Estem preparant al·legacions al reglament del mercat. Els paradistes han hagut de tancar dos mesos sense cap contraprestació. I ara el mercat provisional està en el mateix edifici en obres, que és insuportable. Alhora, han permès obrir dos supermercats més al voltant. Ja em diràs tu com volen potenciar que la gent compri al mercat.

El barri de la Sínia és privat. L’ordenament t’obliga com a Ajuntament a destinar el 30% a habitatge públic. Per tant, no és mèrit d’aquest govern. Ho venen així, però no és veritat. És la seva propaganda, però no hi ha cap cosa que hagin fet en què el mèrit sigui seu. Es planifica un nou barri i no hi han previst cap equipament. Al tros de terra destinat a equipament hi han posat un tobogan de deu metres. Cada cop que entreguen claus és una festassa, però no hi ha cap equipament previst, ni un.

Tenim un hospital comarcal que està saturadíssim, és dramàtic. Aquí a la Sínia fa anys s’hi volia fer un hospital nou, però ara, on hi hauria d’haver un hospital gran i en condicions, hi ha una rotonda. Reivindiquem tornar a tenir els serveis que tenia el CAP quan van començar a tancar urgències nocturnes. Com a mínim, recuperar aquests serveis, tenir un CUAP que, si no és a Martorell, que sigui al Baix Llobregat Nord, i, sobretot, necessitem un nou hospital. L’actual s’està ampliant, però quan finalitzi l’ampliació ja haurà quedat petit.

Can Valls és una antiga fàbrica tèxtil que hi ha al costat del riu i hi volen fer habitatges, construir a la llera del riu! L’ACA hi dona permís amb la condició que en el registre de la propietat consti que és inundable. L’informe és anterior a la dana del País Valencià. Però, a veure, no podem construir en zona inundable! El 1971 la riuada va arribar al primer pis de la fàbrica. Com es pot autoritzar construir allà? El pla també ha rebut una resposta molt contundent de l’associació ecologista Martorell Viu i d’Ecologistes en Acció.