“És estúpid posar una zona de baixes emissions sota l’AP-7”

És un pro­jecte que lide­rarà el sec­tor del comerç i els mer­cats muni­ci­pals arreu del país, perquè fem un mer­cat de quarta gamma. Teníem un mer­cat que no és gaire vell, té 21 anys, però es va cons­truir mala­ment. L’únic de bo que té, i és molt bo, és la ubi­cació, la millor que pot tenir, al rovell de l’ou de la ciu­tat. La ubi­cació és per­fecta. L’edi­fici, hor­rorós; el que hi havia fins ara, perquè era una nau indus­trial. No hi havia llum natu­ral, les dei­xa­lles esta­ven davant de la ram­bla, arqui­tectònica­ment era hor­rorós i molt poc fun­ci­o­nal; hi entra­ves i no et venien ganes de com­prar. Què fem ara? Pas­sem de 0 a 100, fem un edi­fici zero emis­si­ons. Es cons­tru­eix ja amb paràmetres molt sos­te­ni­bles. A més, incor­pora 175 pla­ces d’apar­ca­ment, públi­ques i gratuïtes les dues pri­me­res hores, perquè a Mar­to­rell tenim una màxima: no ens agrada pagar per apar­car. Som l’únic muni­cipi de Cata­lu­nya de més de 10.000 habi­tants que no té zona blava. Ni verda, ni ver­me­lla, ni car­bassa ni de cap color. Ni en volem. Però això ens obliga a anar fent pla­ces d’apar­ca­ment. Mal­grat el dis­curs ofi­cial, que és que hem d’anar a peu, cada dia les famílies tenen més cot­xes. Hi ha qui va en con­tra d’això, és estúpid. A Bar­ce­lona, a la Dia­go­nal, hi ha només un car­ril de bai­xada. L’artèria prin­ci­pal de Bar­ce­lona! I tres car­rils bus. És bru­tal. Però vaja, ja s’ho faran.

Això de menys para­des és erroni. Fem para­des més grans, que són més comer­ci­als. El que té car­nis­se­ria aga­fava tres números de parada. El que fem és un mer­cat més modern. En dos mesos vam fer el mer­cat pro­vi­si­o­nal. Dos mesos. Vam tan­car al juny i al setem­bre ja estava el mer­cat pro­vi­si­o­nal fun­ci­o­nant. El mer­cat pro­vi­si­o­nal es fa al mateix lloc on hi ha el mer­cat. No el fem en una carpa i unes obres al mig d’un car­rer. Hi ha menys para­des? No. Hi ha els matei­xos metres qua­drats o més, però amb para­des més grans, perquè la parada tipus fa 25 anys era petita perquè no incor­po­rava obra­dor i avui els mer­cats de quarta gamma en tenen tots. A més, tindrà tres res­tau­rants. El mer­cat gua­nyarà espai exte­rior, creix molt en volum, pràcti­ca­ment el doble, i hi gua­nyem una ter­rassa. Mul­ti­pli­quem l’equi­pa­ment en espai. És un pro­jecte espec­ta­cu­lar.

Som el muni­cipi de Cata­lu­nya que fa més habi­tatge de pro­tecció ofi­cial per capita. I en con­ti­nuem fent.

En aquell barri, hi ha d’anar un CAP, una llar d’infants i una escola ins­ti­tut.

Això depèn de la Gene­ra­li­tat, no és nos­tre. És la Gene­ra­li­tat qui dis­posa. Nosal­tres el que fem és donar-los el ter­reny, que ja és molt. Hem par­lat amb Edu­cació i hem par­lat amb Sani­tat.

Sí, però no n’hi ha prou sent recep­tius. Jo els he fet una pro­posta, que és que ho facin tot con­junt. Tot con­junt vull dir que hi hagi un sol edi­fici amb una llar d’infants, primària, secundària obli­gatòria i un CAP. Per opti­mit­zar recur­sos. Tot és la Gene­ra­li­tat. D’aquesta manera és més barat que fer una llar d’infants per una banda, una escola per una altra, un cen­tre de secundària obli­gatòria per una altra i un CAP per una altra. Això costa tres vega­des més que fer-ho tot junt en un sol edi­fici.

La sani­tat pública en gene­ral té dèficits molt impor­tants. No només a Mar­to­rell. En posaré un exem­ple: un senyor que té 83 anys, a qui li fa mal el genoll i neces­sita una ròtula. Abans, el cir­cuit des que anava al metge i l’ope­ra­ven era de vuit o deu mesos. Avui això pot ser dos anys i mig. Amb vint anys de diferència, hem millo­rat o hem pit­jo­rat? De tota manera, l’hos­pi­tal de Mar­to­rell s’amplia amb unes obres com­ple­xes, perquè fer obres en un hos­pi­tal en fun­ci­o­na­ment vol dir moure ser­veis, con­sul­tes, habi­ta­ci­ons... És més lent. Aques­tes obres les estem fent d’acord amb el Depar­ta­ment de Salut, que és qui mana. Tri­ga­rem una mica més, però tin­drem un hos­pi­tal dimen­si­o­nat per als pro­pers 25 anys.

Vam dema­nar que hi hagués una part dels fons de cohesió que ens vin­gues­sin direc­ta­ment a l’arc metro­po­lità per poder fer habi­tatge de pro­tecció ofi­cial. Vam par­lar amb el comis­sari euro­peu d’Habi­tatge, Dan Jor­gen­sen, que és danès, i va ser molt recep­tiu. Va dir que sí. El govern de Von der Leyen és cons­ci­ent que el pro­blema de l’habi­tatge no és ni de Mar­to­rell, ni català ni espa­nyol, sinó euro­peu, i que s’han de fer polítiques deci­di­des en matèria d’habi­tatge de pro­tecció ofi­cial arreu d’Europa. Una part dels fons de cohesió euro­peus poden anar direc­ta­ment a habi­tatge i nosal­tres com a asso­ci­ació muni­ci­pa­lista podem dema­nar-los direc­ta­ment, sense haver de pas­sar ni pel minis­teri ni per la Gene­ra­li­tat. Després els dis­tri­bui­rem en funció d’habi­tants, d’una sèrie de ràtios que tenim ja fixa­des al mateix arc metro­po­lità.

La Gene­ra­li­tat demana sòls. Nosal­tres no en tenim. Saps per què no en tenim? Perquè ja els hem exe­cu­tat. La pre­gunta és: com és que algú té sòls? Si tens sòl, per què no l’has exe­cu­tat? Per què no has fet habi­tatge de pro­tecció ofi­cial? A mi em costa d’enten­dre, això.

Ens vam endur una sor­presa perquè la direc­tora gene­ral de Medi Ambi­ent, Vero­nica Man­fredi, quan li vam dir que no estàvem gaire d’acord a fixar aques­tes zones en muni­ci­pis de més de 20.000 habi­tants, ens va dir que en tota la direc­tiva no par­lava enlloc de ZBE, que la direc­tiva el que fixava eren uns objec­tius de qua­li­tat de l’aire i després cada estat mem­bre ho feia com creia. Només hi ha dos estats que tin­guin ZBE obli­gatòries: Polònia i Espa­nya. En el cas espa­nyol, aquells que han trans­po­sat la direc­tiva han anat més enllà del que deia la direc­tiva. Això ens va sor­pren­dre molt. Les ZBE no ser­vei­xen abso­lu­ta­ment per a res. A Mar­to­rell ens passa l’AP-7 per sobre. Si passa l’AP-7 per sobre, posar una ZBE és estúpid. Lite­ral­ment, és estúpid posar una ZBE sota l’AP-7. I això és per a tots els muni­ci­pis de l’arc metro­po­lità, Saba­dell, Ter­rassa, Gra­no­llers, Mollet... Com diu Marta Farrés, la meva com­pa­nya alcal­dessa de Saba­dell, l’aire no té fron­te­res. Hi ha un estudi que ens va ense­nyar l’última direc­tora gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal de l’ante­rior govern, Mireia Boya, que és la que va fer el famós decret de qua­li­tat de l’aire, que deia que, des que s’havia apli­cat la ZBE a Bar­ce­lona, s’havia millo­rat la qua­li­tat de l’aire. Però, curi­o­sa­ment, l’estudi també es fixava en com havia evo­lu­ci­o­nat a les ciu­tats de l’arc metro­po­lità. Resulta que hi havia millo­rat més l’aire que no pas a Bar­ce­lona. Què vol dir, això? Que són polítiques que sobre el paper que­den molt bé, però que són ine­fi­ci­ents i ine­fi­ca­ces i no ser­vei­xen abso­lu­ta­ment per a res. I això és el que vam dir a la direc­tora gene­ral medi­am­bi­en­tal de la Comissió Euro­pea.

Encara no s’ha apro­vat l’estudi infor­ma­tiu. Ens el van ense­nyar i estàvem en des­a­cord amb alguna cosa que inten­ta­rem pac­tar amb al·lega­ci­ons. Mar­to­rell es con­ver­tirà en una estació de capçalera del sis­tema de Roda­lies. Això no ens sem­bla mala­ment, però vol dir que tin­drem més vies que començaran i mori­ran a Mar­to­rell. Això farà que crei­xem en freqüències i recor­re­guts, però seran sis vies més i aques­tes vies van sobre l’actual apar­ca­ment dis­su­a­siu, que és pro­pi­e­tat de Renfe, amb 397 pla­ces. Nosal­tres diem que no té sen­tit que ens aixa­fin el pàrquing. Ens van dir que teníem tota la raó i que féssim les al·lega­ci­ons. En vam sor­tir con­tents. És un apar­ca­ment que no només fun­ci­ona per als usu­a­ris de Renfe, sinó també com a apar­ca­ment del barri.