Projecte de vida a Granollers
Que els granollerins es quedin a la ciutat és un objectiu de tres potes: formació, ocupació i habitatge
Granollers amplia la formació professional especialitzada en el sector sociosanitari
L’Ajuntament busca la manera de treure al mercat de lloguer els pisos buits que hi ha a la ciutat
Granollers, com tants altres municipis, vol, de totes passades, que els seus conciutadans no es vegin obligats a marxar de la ciutat per fer realitat els projectes de vida. Per això cal crear llocs de feina i, sobretot, facilitar l’accés a l’habitatge. La formació també hi està relacionada. De fet s’està treballant en aquest sentit. Aquest curs, per exemple, s’han començat a incrementar les places d’escola bressol. Tenen el suport de la Generalitat i han rebut la visita de la consellera d’Educació, expliquen: “Ens han ajudat a ampliar la formació professional.” De fet, aquest mes de març s’ha sabut que en el curs 2025/2026 Granollers ampliarà la seva oferta pública de cicles formatius de grau mitjà relacionats amb l’àmbit sociosanitari, una demanda històrica. Hi haurà plaça en tres grups nous: dos de cures auxiliars d’infermeria i un d’atenció a persones en situació de dependència. En total, 90 places noves. Els nous grups s’instal·laran a l’escola Turó de Can Gili. Aquesta oferta respon a una demana alta en aquestes matèries. Fins ara, l’oferta d’aquests cicles estava a l’Escola Municipal del Treball (EMT). Les 120 places que s’oferien resultaven inferiors a la demanda. La situació que ara es ve a pal·liar té el seu origen no solament en els interessos dels estudiants, té a veure amb la necessitat, real, de nous professionals del sector als diferents centres sociosanitaris de la ciutat, com l’hospital, les residències i els centres de dia.
El sector sanitari és molt important en un municipi en què també hi ha una part industrial, del sector químic i del sector agroalimentari. També hi ha una presència forta del comerç i de la restauració, que formen part de l’ADN, per dir-ho així, dels granollerins. I hi ha una part important d’ocupabilitat que prové del sector serveis. En aquest context es podria situar el servei que presta l’Hospital General de Granollers. Amb gairebé 2.000 treballadors, és l’empresa més gran de la ciutat i de la comarca. “Les noves especialitats en matèria de formació professional o el camí de la nostra especialització formativa es tiren endavant amb la conselleria d’Educació i el teixit econòmic industrial de la ciutat”, comenta l’alcaldessa, Alba Barnusell. Continua: “L’objectiu és que les persones es formin de manera adaptada a la realitat, pensant en quins llocs de feina cal cobrir, quins professionals es necessiten.” La indústria necessita enginyers industrials, i també experts en tecnologia, en mecànica, en cicle de l’aigua... I no es tracta solament de satisfer necessitats de Granollers i el seu voltant. Cal poder oferir professionals per a tot el territori català, que també n’està mancat, especialment en els àmbits sanitari i social. Des d’infermeres i auxiliars fins a nous perfils que aniran apareixent. L’últim any, a l’hospital de Granollers s’han incorporat 200 professionals més, però és com terra assedegada que els absorbeix ràpid. Falten mans i aquesta és una qüestió de país. Falten metges, falten infermeres, i caldran anys per resoldre el dèficit. És sabut que Catalunya –i l’Estat i Europa– s’enfronta a la jubilació massiva d’infermeres. Segons dades del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el 14,64% de les infermeres de Catalunya tenen entre 55 i 64 anys i el 18,69%, entre 45 i 54. A més a més s’hi ha de sumar que hi ha un dèficit d’infermeres que es quantifica en molts milers. De fet, el govern municipal explica també que estan en converses amb la UB per aconseguir tenir un grau d’infermeria. Al final, es tracta de tenir tota l’oferta formativa, relacionada amb les possibilitats d’ocupació del territori.
Aconseguir que els granollerins es quedin demana tenir una visió transversal. A la formació i l’ocupació, s’hi ha de sumar l’habitatge. De fet, és el més bàsic. Arreu de Catalunya l’accés a l’habitatge és un repte. Diu l’alcaldessa: “Fa falta habitatge perquè totes aquestes persones per a les quals tenim una oferta educativa puguin treballar aquí i puguin quedar-se a viure aquí.” L’habitatge com a prioritat. “És així des de l’inici del mandat i també aquest 2025 i el 2026, el 2027... Ara estem acabant de construir 17 habitatges que estaran preparats per ser lliurats, claus en mà, aquest mes de juliol.” Són 17 habitatges de lloguer assequible que se sumaran al parc públic que l’Ajuntament gestiona directament, de 125 habitatges. A més a més, a Granollers hi ha 200 pisos més d’altres administracions públiques. Diu Alba Barnusell: “L’objectiu màxim de la ciutat és incrementar el parc d’habitatge públic i sobretot de lloguer assequible, per a persones amb dificultats econòmiques, perquè els joves que vulguin quedar-se a viure a la ciutat ho puguin fer, per a les famílies... També per a persones grans.” Estan treballant en un projecte d’habitatge dotacional amb serveis per a persones grans. Acompanyats de la Diputació de Barcelona, estan treballant per fer el projecte. Una altra iniciativa, en matèria d’habitatge, consisteix a oferir 8.000 m² de terreny per respondre a la crida feta de la Generalitat, que necessita espai per fer 50.000 habitatges arreu de Catalunya. En aquests 8.000 m² hi podrien cabre 200 habitatges. “Si totes les administracions féssim el mateix, anéssim en la mateixa línia, al final aconseguiríem tenir habitatge.” Exploren totes les línies per aconseguir habitatges. Per exemple, la cooperativa Sostre Cívic ja està construint en un solar al barri del Lledoner. Aquest és un barri en creixement, és allí on són els 8.000 m² que s’han ofert a la Generalitat. Sostre Cívic va guanyar un concurs d’habitatge cooperatiu. Serà la primera experiència d’habitatge cooperatiu a la ciutat: 36 habitatges, també de lloguer. Al costat, un altre projecte, en aquest cas amb l’Incasòl, a la ratlla de 60 habitatges més. Diu l’alcaldessa: “Estem oberts a totes les oportunitats possibles per aconseguir tenir habitatge.” Entre totes les línies obertes hi ha la de fer aflorar els pisos buits. També amb l’ajut de la Diputació de Barcelona s’està fent un mapa dels pisos buits i s’està fent un pla d’habitatge i buscant fórmules per rehabilitar i posar al mercat els pisos buits. Des de l’Ajuntament també fan una crida a aquells que tenen un pis, perquè el posin a la borsa de lloguer municipal. El municipi farà d’avalador.