política lingüística
Vall Clara: “Sense diner públic ja es poden oblidar dels mitjans privats”
L’editor i director d’El Punt Avui defensa al Parlament un sistema més obert i transparent d’atorgar subvencions a una premsa amb pèrdues milionàries
El director de Vilaweb suggereix ajuts diferenciats per als mitjans només en català, i una bossa temporal per diferenciar-se als cercadors
L’editor i director d’El Punt Avui, Joan Vall Clara, ha constatat avui al Parlament que cap empresa periodística en català, sigui en format paper o digital, sobreviuria si no tingués una part d’ingressos públics, ja sigui en forma de subvencions directes o de publicitat institucional. “Sense diner públic ja es poden oblidar dels mitjans privats, si anem a zero desapareix el sector”, ha dit, ras i curt, en una compareixença davant la comissió de Política Lingüística. “Si es busca que no hi hagi mitjans privats rellevants, aquest és el camí”, ha emfasitzat.
Vall ha analitzat amb dades detallades l’evolució del sector en els últims anys, i ha constatat que les empreses que editen el conjunt dels diaris que tenen edició en català, siguin en format de paper o digital, van perdre en total 60 milions d’euros entre el 2016 i el 2022. Només en aquest últim any, de fet, les pèrdues van ser de més de 12 milions, que haurien estat el doble sense els 12,5 milions que hi va abocar la Generalitat. “I ens n’aniríem ben bé a 30 milions de pèrdua si hi sumem l’Ajuntament de Barcelona i les quatre diputacions, que hi van posar cinc milions llargs en publicitat”, ha constatat, per resumir: “Les pèrdues del sector són estructurals”.
El director d’El Punt Avui, això sí, s’ha mostrat crític amb la manera i els criteris amb què han arribat aquests diners als mitjans “des del primer dia” que es van donar, i en especial la publicitat institucional. En aquest sentit, ha reclamat que d’entrada el canal s’unifiqui i hi hagi una única bossa pública de recursos per als mitjans, de manera que es coneguin d’un any per l’altre tots els que hi haurà per poder planificar, quins criteris calen per optar-hi i a canvi de quina contraprestació, entre ella la publicitat. “Totes les adjudicacions han de ser públiques, mensuals i per operador”, ha proposat Vall, de manera que sigui un procés molt més transparent.
“Aquestes dades demostren que sense subvencions no tindríem mitjans en català. De fet potser no tindríem mitjans”, ha constatat en la rèplica la diputada de Junts, Carme Renedo, que ha defensat que les empreses periodístiques s’han de considerar “especials” perquè fan possible el dret fonamental a la informació. “És vocació dels mitjans donar un servei públic”, ha assentit també la diputada socialista Rocío García. “Hi ha d’haver molta més transparència, amb dades obertes i verificades”, ha considerat igualment la diputada cupaire Maria Pilar Castillejo. Tant la republicana Irene Aragonès com la comuna Susanna Segovia han trobat interessant que aquesta diagnosi es porti davant de la comissió d’afers institucionals, que controla els afers de Presidència, que és de qui depenen els mitjans i les seves subvencions. Totes dues han mostrat preocupació per la necessitat de fidelitzar els lectors per afrontar la caiguda de la premsa, per afrontar polítiques que promoguin el català als mitjans i per la lluita contra les ’fake news’ que sovint alimenten posicions d’extrema dreta, així com la necessitat d’arribar a un públic jove que avui ja no s’informa pels mitjans tradicionals.
Des del PP i Vox han posat en dubte que calgui finançar els mitjans privats, perquè després “no mossegaran la mà” que els alimenta, en al·lusió al fet que seran poc crítics amb el govern de torn, i també han criticat que les subvencions directes els últims anys s’han donat amb criteris “gens transparents”.
Partal alerta pel català
Abans de Vall, havia comparegut el director de Vilaweb, Vicent Partal, que també s’ha mostrat crític amb la concessió d’ajuts i els diners per a projectes en els últims anys a empreses periodístiques, si bé considera que van “pel bon camí” les decisions del govern actual d’augmentar el pes dels ajuts estructurals, respecte els discrecionals, i que es calculin també en base a conceptes com la producció industrial o el número de treballadors. Sobre la publicitat institucional, també creu que en cal un “replantejament seriós”, ja que ha de ser un vehicle per arribar a la ciutadania “i no per interferir en el sector”.
Partal ha lamentat que fa uns anys s’animés des del govern que els mitjans en català fessin també versió en castellà, i ha alertat que la llengua “pot quedar marginada” en els buscadors, per la qual cosa ha animat a fer “front comú”, destinant fins i tot un paquet d’ajuts a tots els mitjans a tal fi, encara que sigui per un període limitat, per ajudar que el català tingui més visibilitat a l’hora de posicionar-se en els cercadors, i en general davant les grans empreses globals. En aquest sentit, de fet, ha suggerit que el govern podria nomenar un ambaixador per vetllar pels interessos de Catalunya i el català davant les grans corporacions mundials del món de la tecnologia i les xarxes socials.
A suggeriment d’alguns diputats, el director de Vilaweb també ha dit que trobaria bé que els mitjans només en català tinguessin un plantejament “diferenciat” dels altres a l’hora de concórrer a ajuts, perquè “el multilingüisme té una incidència”. Partal també s’ha mostrat favorable a una llei per regular el dret a la informació, sobretot al món digital.
