Defensa
Els EUA continuaran a l’Aliança però insisteixen en elevar la despesa militar
El secretari d’Estat nord-americà vol que els aliats es comprometin a destinar-hi el 5% del PIB
Kallas veu “positiu” que Rubio digui que els EUA romandrà en l’OTAN
El secretari d’Estats dels Estats Units, Marco Rubio, ha volgut deixar clar aquest dijous el suport del seu país a l’OTAN, però ha demanat “més esforços” a la resta d’aliats.
En una roda de premsa a Brussel·les, on ha participat a la seva primera reunió a la seu de l’Aliança Atlàntica, Rubio ha defensat que “els Estats Units estan tan actius com sempre a l’OTAN”. Segons ell, alguns mitjans mundials i nord-americans han caigut en una “histèria i la hipèrbole injustificada” sobre el futur del seu país a l’organització. “El president dels Estats Units, Donald Trump, ho ha deixat clar, dona suport a l’OTAN. Continuarem dins l’OTAN”, ha assegurat.
Rubio ha volgut deixar clar que Trump “no està en contra de l’OTAN”, sinó d’una Aliança que no tingui “les capacitats que necessita per complir amb les obligacions de tots i cadascun dels Estats membres. És per això que ha apostat per una Aliança “més forta i viable” a través d’una millora de les capacitats defensives i de seguretat. “I l’única manera que l’OTAN sigui més forta i viable és que els nostres socis tinguin més capacitat”, ha assenyalat. Ha recordat que L’OTAN “no és només una agrupació de socis i aliats, sinó d’economies avançades, de països rics que tenen les capacitats per fer més. “Entenem que aquest és el compromís”, ha dit.
En aquest sentit, ha assenyalat que vol arrencar de la reunió el “compromís clar” dels membres per elevar la defensa militar fins al 5% del producte interior brut, una xifra que Trump ja ha esmentat en altres ocasions.
“Ningú espera que siguem capaços de fer-ho en un o dos anys, però el camí ha de ser real”, ha puntualitzat. El secretari ha reconegut que aquesta promesa “inclou” els EUA, que també haurà d’incrementar el seu percentatge, que actualment és d’un 3,4%.
El cap de la diplomàcia nord-americana ha afirmat que entén que alguns socis han construït “àmplies xarxes de seguretat social” i no se’n vulguin desprendre per “invertir més en seguretat nacional”. Però ha advertit que “els esdeveniments dels últims anys, una guerra terrestre a gran escala al cor d’Europa, és un recordatori que el poder dur continua sent necessari com a element de dissuasió”. “[Els EUA] també tenim necessitats internes, però hem donat prioritat a la defensa pel paper que em desenvolupat al món, i volem que els nostres socis facin el mateix, ha explicat. “Si les amenaces són realment tan greus com jo crec que ho son, com els membres d’aquesta Aliança ho creuen, aleshores aquesta amenaça ha de ser confrontada amb un compromís ple i real”, ha sentenciat.
Resposta positiva de la UE
“Els Estats Units segueixen tan actius en l’OTAN com sempre. I part d’aquesta histèria i hipèrbole que veig en els mitjans de comunicació mundials i en alguns mitjans nacionals dels Estats Units sobre l’OTAN és injustificada. El president dels Estats Units, (Donald) Trump, ho ha deixat clar, fa costat a l’OTAN. Romandrem en l’OTAN”, ha afirmat Rubio a la seva arribada a una reunió de ministres d’Exteriors de l’Aliança.
En la seva primera participació en una reunió de l’OTAN, Rubio ha dit que “volem anar-nos-en d’aquí entenent que estem en la senda, una senda realista perquè cadascun dels membres compleixi una promesa d’arribar fins al 5% del PIB en despesa”.
Kallas ha subratllat que els Estats Units són el “fort aliat” dels països de la UE i que Washington és aquí “com ho ha estat durant 75 anys”, en referència al temps transcorregut des de la fundació de l’OTAN.
Quant al missatge de Rubio que els aliats europeus haurien de gastar més en defensa, la cap de la diplomàcia comunitària ha subratllat que ha estat una petició del govern estatunidenc des de fa temps.
La política estoniana ha reconegut que s’afronta una situació “molt difícil” en la qual es necessita “gastar més en defensa”, però ha agregat que ella no se centraria tant en la xifra exacta de despesa, sinó en les capacitats militars necessàries per al club comunitari. “Crec que és important que Europa faci més, i els Estats Units han estat molt clars sobre això. Països com Polònia o els bàltics realment han invertit, però no tots els països europeus”, ha assenyalat.
