El cap de l’oposició de Vilajuïga, Xavier Lorente (Assemblea per Vilajuïga), reclama del govern la necessitat d’un pla de futur, perquè considera que ERC està massa centrada en el dia a dia. En aquest sentit, i segons remarca, posa com a exemple el treball que ells van fer el mandat passat, quan van assolir l’alcaldia. Per això considera que moltes de les propostes que van deixar plantejades poden ser perfectament aplicables, més enllà del factor del color polític de qui governi. Lorente reclama una acció contundent per treballar per la cohesió social; en aquest sentit, considera imprescindible aplicar mesures per facilitar l’accés a l’habitatge, lluitar contra el canvi climàtic i implementar una taxa justa als residus, a més de tornar, diu, a fer més sensibilització perquè considera que s’ha deixat de fer.
Quins són els reptes que creu que ha d’abordar el municipi?
El primer seria la manera de governar. És a dir, volem que el govern miri més a mitjà i a llarg termini i no estigui tan centrat només en el dia a dia. Això exigeix dinamitzar la vida social i tenir molt en compte les necessitats de joves i, també, la gent gran que busquen habitatge.
L’habitatge és, certament, un problema molt greu.
I també cal adaptar el poble als reptes i les amenaces del canvi climàtic, fent front a la sequera, i fer una adequada gestió dels residus, aplicant una taxa justa. De fet, i d’alguna manera, podrien donar continuïtat a molta de la planificació que vàrem fer nosaltres. Penso que moltes d’aquestes propostes són apolítiques i es poden gestionar independentment de qui governi.
Reclama més planificació, doncs?
De fet, nosaltres la teníem. Això vol dir passar d’una manera de governar, més ancorada en el dia a dia i en el curt termini, a una altra que toca els problemes de fons i que pensa en el mitjà i en el llarg termini.
La importància d’un pla.
I que, evidentment, ha d’anar més enllà d’un mandat. Les coses no s’han de fer de cara a la galeria i basades en la improvisació. Això seria, diguéssim, un repte de tipus de manera de funcionar.
Parlava de dinamitzar la població.
Actualment veiem que els pobles tendeixen cada vegada més a ser dormitoris. Nosaltres no volem això. Volem que tinguin una identitat i una vida social.
I com es reverteix, si aquest és el cas?
Donant suport i protagonisme a les associacions, fer-les realment actives i protagonistes. Això, d’una banda. I, de altra, incidir en els sectors dels nens, adolescents, joves i la gent gran.
També ha parlat de l’habitatge com una prioritat.
Estem veient que, sobretot els més joves, han de marxar del poble. I com es pot revertir? Doncs cal una modificació del planejament urbanístic.
En quin sentit?
Hem d’abandonar un planejament que es basa en grans urbanitzacions i passar a un que permeti accedir a l’habitatge i que permeti construir-se la pròpia llar. Els planejaments que es van fer durant la bombolla immobiliària, què perseguien? Que grans promotors fessin les promocions amb un tipus d’habitatge que no contribueix a la solució de la necessitat real dels veïns. No és plurifamiliar, és unifamiliar. Ara els compren estrangers amb alt poder adquisitiu.
I sense possibilitat de llogar, com arreu.
Nosaltres vam fer un pla d’habitatge i vam detectar que hi havia molts habitatges buits fora del mercat de lloguer. S’haurien d’implementar mesures per incentivar que aquests propietaris posessin aquests pisos al mercat per llogar-los i ajudant-los en tot el que faci falta.
També posava sobre la taula el canvi climàtic.
És clau. I quan dic això, vull dir implementar tota mena de mesures per poder fer front a la sequera. No només reduint consums i regulant els usos, sinó també assegurant el subministrament. Es poden implementar mesures, es pot modificar també la normativa d’edificacions, de construccions, perquè les noves incorporin sistemes d’emmagatzematge d’aigua pluvial, entre altres. En fi, que cal primer actuar sobre el consum i no oblidar també que hem d’assegurar un bon subministrament.
I pel que fa als residus?
Vam ser un dels pobles pioners a la comarca a l’hora de fer el porta a porta. I ara pensem que s’ha anat abandonant tot el treball de sensibilització sobre aquest aspecte. Pensem que, a més, es podia haver gestionat un increment de la taxa aplicant-ho d’una manera justa, equitativa, i ens trobem que s’ha deixat passar aquesta oportunitat.