pròxim orient
Guterres diu a Israel que no acceptarà les seves condicions per a l’ajuda humanitària a Gaza
Hamàs adverteix que l’única manera d’alliberar els ostatges és negociant
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha manifestat aquest dimarts que no acceptarà les noves condicions imposades per Israel per a l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i que el govern israelià ha anomenat ‘mecanisme d’autorització’.
“No participarem en cap arranjament que no respecti els principis humanitaris: humanitat, imparcialitat, independència i neutralitat”, ha dit davant els periodistes, i ha afirmat que aquestes noves condicions amenacen amb “limitar cruelment fins a l’última caloria i l’últim gra de farina”.
Guterres va convocar als periodistes per a recordar que a Gaza no entra “ni una engruna d’ajuda” des de fa un mes: ni menjar, ni combustible, ni medicaments ni material comercial, i això fa que “s’hagin reobert les comportes de l’horror”, en convertir la Franja en “un campament de mort”.
El secretari general, agrament enfrontat amb el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qui no respon a les seves crides des de fa un any i mig, ha recordat a Israel que “com a potència ocupant, té obligacions inequívoques segons la llei internacional”, tant per principis humanitaris com de respecte als drets humans.
Així, ha citat tres articles de la Quarta Convenció de Ginebra (sobre protecció de civils en temps de guerra) en els quals s’especifica que la potència ocupant té l’obligació de garantir els subministraments mèdics a la població, així com de mantenir els hospitals i centres de salut en els territoris que ocupa, i de garantir a més “mecanismes d’alleujament” en les zones amb problemes de subministraments. “Res d’això està succeint avui” a Gaza, ha recalcat.
Guterres també s’ha referit a l’últim atac sofert per un equip de la Mitja Lluna Roja Palestina, els quinze membres de la qual van ser assassinats en diverses escomeses des de l’aire per l’exèrcit israelià i després els seus cossos i fins i tot els seus vehicles –que estaven degudament identificats– enterrats entre tones de terra.
El secretari general ha demanat “una investigació independent” sobre les morts d’aquests treballadors i també d’altres empleats de l’ONU, en referència als 408 treballadors humanitaris morts des que va començar la guerra a Gaza, el 7 d’octubre de 2023, després de l’atac del grup islamista palestí Hamàs (secundat per uns altres) contra territori israelià, en el qual van morir unes 1.200 persones i 251 van ser segrestades.
Hamàs reclama negociar i l’alto el foc
Per la seva banda el grup islamista palestí Hamàs ha advertit aquest dimarts a Israel que l’única manera en la qual alliberarà els ostatges que té en el seu poder és tornant a la negociació. “L’escalada militar no retornarà vius als presoners, sinó que amenaça les seves vides i els mata. El seu retorn només és possible mitjançant la negociació”, ha dit el grup palestí en un comunicat.
El govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va trencar el 18 de març l’alto el foc i va reprendre de nou els bombardejos a la Franja de Gaza, que deixen ja 1.449 morts i 3.647 ferits des de llavors.
Amb això, pretén incrementar la pressió sobre Hamàs, que continua retenint a un total de 59 israelians (un d’ells captiu des d’abans del 7 d’octubre de 2023) a Gaza, dels quals es creu que 24 encara estan vius.
Netanyahu va afirmar dilluns, després de la seva reunió amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que el seu país treballa al costat de l’enviat de la Casa Blanca per a Orient Mitjà, Steve Witkoff, en un nou acord sobre Gaza que garanteixi el retorn dels ostatges, sense donar a conèixer detalls.
Witkoff va presentar un pla que estipula l’alliberament pel grup palestí d’11 ostatges vius i el lliurament de 16 cadàvers, sobre el qual encara ni Hamàs ni Israel s’han pronunciat.
Egipte, que va mediar juntament amb Qatar i els EUA els contactes indirectes entre Israel i Hamàs, pressiona perquè les parts tornin a l’acord d’alto el foc per a alliberar els ostatges a canvi d’excarcerar a presoners palestins i l’ingrés d’ajuda a Gaza que va entrar en vigor el gener passat, i que va ser trencat per Israel al març en reprendre els seus atacs en la Franja.
