Sense pressa per fer-se gran
Fornells de la Selva opta per contenir el creixement urbanístic i aposta per impulsar l’industrial
El nou POUM preveu promocions d’habitatges però l’Ajuntament no accelerarà que es facin
El municipi lidera una iniciativa perquè sigui el Consell Comarcal qui faci habitatge social i protegit
El municipi de Fornells de la Selva, tot i el seu nom, pertany a la comarca del Gironès i forma part de l’àrea urbana de la ciutat de Girona, amb la qual limita al nord. Al sud fa frontera amb Riudellots de la Selva i Campllong, mentre que a l’est hi té Quart i Llambilles. A l’oest, connecta amb Vilablareix i Aiguaviva. Al poble, els conjunts urbanístics que el formen estan estructurats en dues zones diferenciades i situades a banda i banda de la variant de l’N-2. A la banda de llevant el teixit és residencial i queda travessat per la infraestructura ferroviària de la línia Barcelona-Portbou. A la banda de ponent hi predomina l’activitat industrial.
En els darrers anys, mentre altres municipis de la mateixa àrea encapçalaven el creixement urbanístic de la corona de Girona, el municipi –com Celrà o Sant Julià de Ramis– ha presentat uns creixements discrets. En el cas de Fornells, aquest alentiment de l’oferta d’habitatges ha estat buscat, i pretén continuar així per anar creixent de manera gradual i progressiva, segons confirma l’alcaldessa, Sònia Gràcia (Junts).
El municipi disposa des de fa uns mesos d’un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que substitueix un planejament general aprovat l’any 1999. Segons recorda la mateixa alcaldessa, han passat tres alcaldes i amb ella quatre fins que s’ha pogut aprovar un document que recull les noves necessitats derivades de les perspectives de creixement actuals en el context urbanístic i territorial vigent.
Un dels principals objectius del POUM és efectuar les reserves necessàries per adaptar les previsions de creixement a les circumstàncies actuals de Fornells, concentrant els nous desenvolupaments al voltant del nucli urbà. Es preveu una execució gradual d’aquests nous desenvolupaments, amb un total de 216 habitatges. El 40% del nou sostre residencial es destinarà a habitatge protegit, del qual el 50% serà de lloguer.
Respecte al sòl industrial, es preveuen dos nous àmbits en una posició estratègica, en continuïtat amb les trames industrials existents al llarg de l’antiga carretera nacional, que permetran completar de manera gradual àrees terciàries a ponent del municipi. El potencial que té el municipi en aquest àmbit és el que es vol impulsar des del consistori, ja que és el que aportarà més recursos perquè de moment no s’optarà per explotar el potencial urbanístic.
El fet que no hi hagi pressa per iniciar la tramitació de noves promocions privades d’habitatges podria augmentar encara la manca d’oferta, sobretot la de caire social. Fornells s’enfronta al mateix problema que afecta la resta de municipis de la zona i del país pel que fa a l’habitatge de tipus social. “Per als nostres joves no tenim habitatge. Els preus són massa elevats. Per a municipis com nosaltres és impossible fer promocions. És inviable”, adverteix Gràcia.
Per intentar pal·liar aquesta sequera de pisos per a joves i d’oferta assequible, l’alcaldessa de Fornells, que també és presidenta del Consell Comarcal, ha liderat una proposta que, tot i ser a les beceroles, ja es considera pionera. Segons explica Gràcia, la Generalitat va treure ajudes per fer habitatge de protecció oficial i també per a habitatge d’emergència, el qual és ara competència del món local. Alcaldes de diferents municipis van coincidir en la impossibilitat de poder-ho gestionar sols i van proposar gestionar-ho en l’àmbit comarcal. “Vam parlar amb la consellera Paneque i va ser fàcil perquè en una setmana estàvem previstos per la normativa. Farem una prova pilot a diferents ajuntaments que ja tenen sòl on es pot construir, i on no s’hagi de fer cap tràmit administratiu. Començaríem amb cinc o sis ajuntaments. I si va bé, ho anirem ampliant”, explica l’alcaldessa.
A Fornells tenen a punt una parcel·la on caben 10 o 12 habitatges de lloguer i, més endavant, tenen previst habilitar-ne de noves. “Anirem al més ràpid possible perquè és una necessitat. Ara, el Consell Comarcal anirà fent els contractes amb els ajuntaments, perquè els terrenys quedaran cedits a 70 anys i les bases per licitar o per escollir qui rebrà el pis sortiran de cada municipi”, assegura Gràcia.
La connectivitat, insuficient
Una altra de les mancances que Fornells comparteix amb diferents municipis de l’àrea urbana de Girona són les deficiències en la connexió entre el poble i la capital. Tot i que el municipi té una estació de tren pròpia, que actualment està en procés de ser més accessible, la problemàtica amb les línies de Renfe fa impossible comptar amb aquest mitjà de transport com una eina fiable per arribar a la destinació.
Pel que fa a l’autobús, a diferència de Sarrià o Salt, i tal com passa també a Sant Gregori, Quart o Cassà, Fornells depèn d’una sola línia, l’L10, que actualment té una freqüència d’una hora. Des del municipi s’ha reclamat insistentment la possibilitat de desdoblar aquest servei i poder disposar d’un autobús cada mitja hora. La necessitat de connectar amb llocs de treball i, sobretot, amb centres educatius de tots nivells així ho demana. De moment, però, sembla que no hi ha novetats sobre aquesta petició.
Pel que fa al carril bici, tal com explica l’alcaldessa en l’entrevista que segueix aquesta plana, al que connecta amb Girona, que té trams de Fornells, trams de Girona i el pont sobre l’N-2 que és de l’Estat, hi falta encara una connexió definitiva i funcional. El Consorci de les Vies Verdes de Girona, l’Ajuntament de Quart i l’Ajuntament de Fornells de la Selva han signat un conveni de cofinançament per al servei de redacció d’un estudi d’alternatives de traçat i l’avantprojecte d’una via verda de connexió entre els municipis de Quart i Fornells de la Selva. Aquest nou tram de via verda es considera necessari a causa de l’augment del volum de mobilitat no motoritzada generat entre els dos municipis. A més, darrerament s’ha generat un increment d’aquesta mobilitat gràcies al nou tram de via verda interurbana que connecta els municipis de Campllong, Cassà de la Selva, Llambilles, Fornells de la Selva i Sant Andreu Salou, finalitzada el 2022 i coneguda com la ruta del Pla Gironès Sud.
