Rajoy es queda

Mari­ano Rajoy con­ti­nuarà al cap­da­vant del PP amb l’objec­tiu de subs­ti­tuir Rodríguez Zapa­tero a la Mon­cloa quan acabi aquesta legis­la­tura. El pre­si­dent dels popu­lars està deci­dit a con­ti­nuar la seva tra­vessa del desert perquè està con­vençut que és “el millor per al PP i per a Espa­nya”.

Així ho va asse­gu­rar ahir des de la seu del par­tit, al car­rer Génova de Madrid. Ho va fer després de reu­nir-se amb el comitè exe­cu­tiu de la for­mació. És a dir, amb el secre­tari gene­ral, Ángel Ace­bes, i tots els secre­ta­ris d’àrea, amb els por­ta­veus par­la­men­ta­ris, amb els líders regi­o­nals i amb vocals tan des­ta­cats com l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón.
Rajoy també va asse­gu­rar que si no deixa les reg­nes del par­tit és perquè ha millo­rat els resul­tats elec­to­rals res­pecte el 2004 i perquè té un “pro­jecte polític”. Però dar­rere de tanta poe­sia el que s’amaga és un teló de fons maquiavèl·lic, un esce­nari com­plex que, tot sigui dit, és el que tin­dria qual­se­vol for­mació que es trobés en una situ­ació com la del PP.

Rajoy es queda perquè sap que pot fer-ho. Perquè molts l’hi han dema­nat. No tant perquè sigui un líder carismàtic, que no ho és, sinó perquè ningú és capaç d’eri­gir-se com a suc­ces­sor seu sense que hi hagi un ball de bas­tons digne de ser recor­dat.

Tots con­tra Aguirre
La gran pre­gunta és: qui ha dema­nat a l’actual pre­si­dent del PP que no se’n vagi? Doncs, majo­ritària­ment, tots aquells que no volen veure com la pre­si­denta de la comu­ni­tat de Madrid, Espe­ranza Aguirre, fa honor al sobre­nom que es va autoim­po­sar, el de lide­resa.

Dins del sec­tor que no vol Aguirre com a pre­si­denta del par­tit hi ha, en pri­mer lloc, els cen­tris­tes, capi­ta­ne­jats per l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón. Però a aquest grup s’hi han de sumar els barons ter­ri­to­ri­als que han sor­tit reforçats de les elec­ci­ons, com ara el pre­si­dent del PP valencià, Fran­cisco Camps, o el líder dels popu­lars anda­lu­sos, Javier Are­nas.

Al número 13 del car­rer Génova s’ha comen­tat durant aquesta set­mana que la pre­si­denta de Madrid s’ha pre­ci­pi­tat postu­lant-se com a suc­ces­sora perquè ha encès mol­tes alar­mes. I el que és segur és que qui menys con­tent n’ha que­dat és Mari­ano Rajoy perquè, durant la com­pa­rei­xença que va fer per anun­ciar que con­ti­nu­ava al cap­da­vant del par­tit, a la Espe li devien xiu­lar les ore­lles. Quan li van pre­gun­tar si s’havia sen­tit “incòmode” amb la seva actu­ació, Rajoy va res­pon­dre que, “a aques­tes altu­res, un se sent incòmode per poques coses”. A Gallardón, en canvi, li va atri­buir els bons resul­tats del PP a Madrid.

Pel que fa al dis­curs, Rajoy va asse­gu­rar que con­ti­nu­a­ran fidels als seus “prin­ci­pis” perquè el PP és un par­tit “pre­vi­si­ble”. Ara bé, va adme­tre que s’hau­ran d’esforçar per fer enten­dre a Cata­lu­nya i a Euskadi que els popu­lars són una bona opció davant la “incom­petència” soci­a­lista. Insis­tint, això sí, en les refor­mes econòmiques i no en el con­cepte de l’Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal. Tot ple­gat ho va rema­tar asse­gu­rant que “un s’ha d’adap­tar a tot en aquesta vida”.