Besalú ha estat des de l’època dels romans un punt estratègic de la geografia gironina, des que la via Ànnia el va convertir en pas obligat entre la muntanya i el litoral. Un exemple d’aquesta rellevància és el seu mercat, que ja surt documentat l’any 1027, un mercat que, al segle XIV, era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona. Com que una part dels ingressos obtinguts al mercat es destinaven a comprar productes manufacturats a la mateixa vila, això va fer prosperar tot tipus de comerços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters, entre altres oficis. Va ser clau que Guifré el Pilós, a finals del segle XI, convertís Besalú en un comtat independent i separat de la influència del comtat de Girona, al qual pertanyia. Cap a l’any 1000, al final del domini carolingi, Besalú era ja un dels comtats catalans més importants. El seu territori anava des de les valls de Camprodon fins a les actuals Banyoles i Figueres i, al llarg de la seva història, el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Per entendre, doncs, el pes que tenia Besalú com a punt central d’aquest territori, cal tenir clar que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.