El Tribunal Suprem (TS) espanyol no aplicarà l’amnistia al president Carles Puigdemont, a l’exili des del 2017, pel delicte de malversació. La sala penal de l’alt tribunal ha avalat aquest dijous el criteri del jutge instructor del procés, Pablo Llarena, de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació de cabals públics al president Puigdemont i als seus consellers Toni Comín i Lluís Puig –també a l’exili–. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Pola han rebutjat els recursos d’apel·lació que van presentar les defenses i les al·legacions de la fiscalia per considerar que la decisió del jutge Llarena “no contravé la voluntat el legislador”, segons recull la nota informativa de la sala. L’alt tribunal reitera que el delicte de malversació no queda emparat per la llei d’amnistia tal com demanava la fiscalia. Amb aquesta decisió, Puigdemont i els seus consellers se’ls obre la via de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC).

La sala penal de l’alt tribunal destaca que la decisió de l’instructor no contravé la voluntat del legislador que va introduir en el tràmit parlamentari una modificació en la llei i va disposar la inaplicació de l’amnistia al delicte de malversació quan s’hagués actuat amb un “propòsit personal de caràcter patrimonial”, el que obliga el tribunal a interpretar aquesta excepció. Així, estima que la interlocutòria impugnada no contravé la literalitat de la llei d’amnistia perquè el tenor literal de la mateixa “no diu, com argumenten els recurrents, que solament pot entendre’s com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte”. La sala, confirmant el criteri de l’instructor, analitza el concepte normatiu de “benefici personal de caràcter patrimonial” i considera que en ell s’ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu.

“Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”, explica. En aquest cas, pel tribunal, “els investigats es van beneficiar patrimonialment mentre que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”. Assenyala que la decisió de l’instructor no és arbitrària ni extravagant doncs “té sòlid agafador en la interpretació dels termes literals de la norma conforme a criteris de normalitat lingüística, no és contrària a cap valor o principi constitucional i no està en contradicció amb l’orientació material de la norma”. “Aquesta va establir una excepció singular per a les persones investigades per possibles delictes de malversació, el concret significat de la qual és el que es postula en la resolució impugnada, per més que no estigui exempt de dificultats”, afegeix la nota informativa de la sala. I, segons el parer del tribunal, la decisió de l’instructor “no lesiona el principi de legalitat perquè el que fa és precisar el contingut de la llei”.

El Suprem considera improcedent plantejar en relació amb aquest delicte una qüestió de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) i també descarta en aquest moment processal plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).