Llengua "pròpia", però no "oficial"

El català no serà cooficial a la Franja de Ponent. El govern aragonès prepara una llei de llengües que rebaixa molt les expectatives de l'avantprojecte del 2001 i que finalment va quedar guardat en algun calaix. Aquell primer esborrany sí que preveia la cooficialitat del català i l'aragonès als territoris on es parlen aquestes llengües i en convivència amb el castellà. Aquesta darrera llengua serà l'única oficial, segons l'esborrany que prepara el govern d'Aragó.

El perquè d'aquesta proposta aigualida no és altra que la manca de consens polític i certa "al·lèrgia" que provoca als aragonesistes tot allò que sigui català. PSOE, la Chunta Aragonesista (CHA) i IU estarien d'acord amb una cooficialitat limitada als territoris de parla catalana. El PP i el Partit Aragonès Regionalista (PAR) no en volen ni sentir parlar, i aquest darrer, a més, pressiona molt fent valer la seva posició de soci de govern dels socialistes.

Fa més de 25 anys que Aragó promet una llei de llengües, però cada vegada que se'n parla aixeca urticària a alguns, sobretot a plataformes anticatalanes.

Ara, però, el president Marcelino Iglesias vol aprovar-la aquesta legislatura, la seva darrera, en compliment de l'Estatut d'Aragó del 2006.

Per tant, la solució que la conselleria de Cultura i Educació d'Aragó proposa és definir el català i l'aragonès com a "llengües pròpies" o "històriques", res de cooficial, i mentre l'avantprojecte del 2001 establia l'àrea catalanoparlant a 112 municipis de la Franja, el nou projecte es limita a dir que un Consell Superior de Llengües, de nova creació, en delimitarà les zones d'ús.

La Declaració de Mequinensa
Iglesias és fill de Bonansa (Ribagorça) i catalanoparlant. Quan era alcalde del seu poble va ser un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on 17 alcaldes de la Franja de Ponent rebutjaven les denominacions de xapurrejat i reclamaven la necessitat d'impartir el català a les escoles i fomentar la literatura en català a la Franja, i afirmaven que "la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja Oriental d'Aragó". Va ser un primer pas i arran d'aquest manifest es va aconseguir que el curs següent uns 2.500 alumnes poguessin estudiar català. Però res més.

L'única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent, una entitat aglutinadora de moltes altres repartides per tota la zona catalanoparlant que, tot i les pressions perquè callin i la manca d'ajuts, segueixen treballat perquè el català sigui reconegut a Aragó, com un patrimoni cultural propi.

No obstant això, les perspectives són decebedores. Guillem Chacón, secretari general de la Institució, explicava que "tot apunta que el català passarà a ser una simple modalitat lingüística, amb una llei molt de mínims". A més, creu que encara que la nova llei digui que s'haurà de promoure, "ja veurem com s'acabarà aplicant i amb quin pressupost".

El català és la llengua familiar i del pati d'escola, però no la dels professors ni de l'administració, i cada vegada ho és menys a les poblacions grans.

Guillem Chacón, però, explicava que molts joves volen aprendre'l perquè tenen perspectives de treballar o estudiar a Lleida, capital natural de la Franja, o a Catalunya.

Protecció a les administracions
La Institució Cultural de la Franja de Ponent va recórrer al Justícia d'Aragó (Síndic de Greuges) per demanar protecció per al català a les administracions, però va arxivar la queixa. A les Corts de Madrid se'ls van escoltar, però ningú va moure ni un dit. I, finalment, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, el setembre de 2005, va fer una bona estirada d'orelles a la DGA per la discriminació que pateixen els catalanoparlants. Però res més.

La segregació de 111 parròquies de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó l'any 1995 no hi ha ajudat i les misses ara són en castellà, malgrat que el Concili Vaticà II promou l'ús de les llengües pròpies de cada territori per a les eucaristies i la relació amb els feligresos.

D'una població de 60.000 habitants a les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, el 88,8% el sap parlar, el 98,5% l'entén, el 72,9% el sap llegir i el 30,3% l'escriu. Uns 4.000 alumnes de primària i secundària l'estudien a 28 centres com a assignatura optativa.

La Generalitat poc s'hi posa. Col·labora a la Institució de la Franja en algunes activitats i té un conveni amb el govern aragonès per convalidar com a nivell B de català els estudis aprovats de llengua catalana a l'ESO.