La líder de l’extrema dreta francesa Marine Le Pen i altres onze dels condemnats fa deu dies per desviament de fons del Parlament Europeu han recorregut contra la sentència, mentre que altres dotze han renunciat a fer-ho i assumeixen la pena imposada, segons han informat aquest divendres fonts judicials.

El partit de Le Pen, condemnat igualment en el judici, també ha apel·lat la condemna, segons han confirmat les fonts, que han assenyalat que també l’han recorregut l’Eurocambra, com a acusació particular, i la Fiscalia.

El Tribunal d’Apel·lació de París ha indicat que la causa serà jutjada en segona instància en el primer semestre de 2026, perquè hi hagi una sentència a l’estiu d’aquest any i no interferir així en la campanya electoral per a les presidencials de 2027, en les quals Le Pen és la favorita dels sondejos.

La líder ultradretana va ser condemnada a quatre anys de presó, dos exempts de compliment i dos en arrest domiciliari i, sobretot, a cinc anys d’inhabilitació d’aplicació immediata, la qual cosa implica que no queda en suspens en espera del recurs.

Al costat d’ella, han apel·lat la sentència Louis Aliot, alcalde de Perpinyà, la ciutat més gran mai regida per l’extrema dreta francesa, l’històric Bruno Gollnisch, l’exadvocat i tresorer del partit Wallerand de Saint-Just i el trànsfuga Nicolas Bay.

També ho han fet la que fora cap de gabinet de Le Pen, Catherine Griset, actual diputada, i l’exassistent parlamentari Julien Odoul, avui també en l’Assemblea Nacional.

Tots ells van ser condemnats per la utilització irregular d’assistents parlamentaris del Parlament Europeu, pagats per l’Eurocambra, que en realitat efectuaven labors per al partit.

El Tribunal Correccional de París va considerar en la seva sentència que Jean-Marie Le Pen, cofundador del partit i ara ja mort, va idear un sistema per a finançar així a la seva formació política, que la seva filla Marine va reprendre i va afermar quan va heretar la presidència a partir de 2011.

Els jutges van estimar en 4 milions d’euros el perjudici causat a l’Eurocambra per aquest sistema i van donar per provat que va estar en funcionament entre 2004 i 2016.

La condemna i, sobretot, la inhabilitació de la seva líder amb caràcter immediat, que posa en qüestió la seva possible candidatura a les presidencials de 2027, han provocat que l’extrema dreta qüestioni una sentència que qualifiquen de “política”.