Recuperar la iniciativa

El pre­si­dent d'ICV, Joan Saura, afronta el seu últim man­dat amb l'objec­tiu de rellançar la for­mació eco­so­ci­a­lista després dels mals resul­tats a les elec­ci­ons muni­ci­pals i gene­rals i fer callar les veus inter­nes que qüesti­o­nen la seva estratègia. La pla­ci­desa de les dues dar­re­res assem­blees ha dei­xat pas a l'apa­rició de cor­rents crítics que recla­men a la direcció un gir en la política i en les for­mes.

Fruit de l'erosió que com­porta entrar a for­mar part del govern, el líder d'ICV viu les seves hores més bai­xes. Mai com ara havia tan qüesti­o­nat. El vot de càstig que va patir en les elec­ci­ons primàries així ho avala. Si fa qua­tre anys va obte­nir el 95,5% de vots a favor, ara ha bai­xat dotze punts (83,7%), amb un 16% de vots en blanc i en con­tra, quan en l'ante­rior congrés el vot de càstig no arri­bava ni al 5%.

L'assumpció de la con­se­lle­ria d'Inte­rior -amb qüesti­ons com el kubo­tan o les últi­mes car­re­ga­des dels Mos­sos con­tra els estu­di­ants- encara cueja entre part de la militància, i el cor­rent crític Mani­fest de Maig fins i tot ha pre­sen­tat una esmena on denun­cia que, en assu­mir la car­tera d'Inte­rior, Saura "ha degra­dat la imatge" del par­tit i l'ha "con­ver­tit en el par­tit de la poli­cia". Pit­jor ha cai­gut entre les bases el pacte Saura - De la Vega o la gestió de la sequera del con­se­ller Fran­cesc Bal­ta­sar, que va pro­vo­car que les agru­pa­ci­ons locals del par­tit a l'Ebre s'alces­sin en peu de guerra en con­tra del trans­va­sa­ment.

No és estrany, doncs, que un dels rep­tes d'aquesta 9a assem­blea sigui fer visi­ble la tasca que ICV fa dins del govern per posar de mani­fest que és una opor­tu­ni­tat per créixer. Una altra de les assig­na­tu­res pen­dents és tren­car la imatge de segui­disme que tenen els eco­so­ci­a­lis­tes envers el PSC i enfor­tir el seu per­fil propi. De fet, tant el mani­fest ICV que es noti!, impul­sat per l'excon­se­ller i ara dipu­tat Sal­va­dor Milà, com el Mani­fest de maig, ela­bo­rat per una qua­ran­tena de diri­gents locals, apos­ten perquè el par­tit torni a ser el refe­rent de l'esquerra trans­for­ma­dora. O el que és el mateix: con­ju­gar l'acció de govern amb els seus pilars ideològics per no allu­nyar-se dels movi­ments soci­als. Els sobi­ra­nis­tes també han fet sen­tir la seva veu amb un mani­fest, tot i que serà difícil que el par­tit apro­fun­deixi en el dret a l'auto­de­ter­mi­nació.

El suc­ces­sor de Saura
En l'intent de rellançament del par­tit també hi haurà can­vis impor­tants en la direcció. Tot i que cap diri­gent sig­ni­fi­ca­tiu dubta del seu lide­ratge, alguns sí que par­len de limi­tar les seves fun­ci­ons perquè ICV tin­gui una veu pròpia que no esti­gui tan lli­gada a la gestió diària del govern. En aquest sen­tit, Saura podria per­dre algu­nes atri­bu­ci­ons a favor de la secre­ta­ria gene­ral, que recau­ria en el dipu­tat i por­ta­veu al Congrés, Joan Her­rera, en lloc del sena­dor Jordi Gui­llot. De fet, fonts del par­tit ja el situen com a suc­ces­sor de Saura d'aquí a qua­tre anys en una aposta per­so­nal del mateix pre­si­dent.

La cúpula d'ICV, doncs, viurà una reno­vació pro­funda i l'herència del PSUC anirà per­dent força. Les qua­tre vice­pre­sidències podrien can­viar si Her­rera passa a ser el nou secre­tari gene­ral, atès que tant Imma Mayol com Mercè Riva­du­lla i Jaume Bosch han dei­xat clar que no repe­ti­ran com a vice­pre­si­dents. La femi­nit­zació que ICV vol implan­tar a la direcció fa que la por­ta­veu, Dolors Camats, i la dipu­tada Laia Ortiz tin­guin molts números per obte­nir alguna vice­pre­sidència. L'alcalde del Prat, la ciu­tat més gran on governa ICV, Lluís Teje­dor, també podria ser recom­pen­sat amb una vice­pre­sidència.