“L’estratègia d’Albiol és senzilla: ell mai té la culpa de res”

Fa temps que alertem que la majoria absoluta d’Albiol no es nota perquè on pots mesurar l’acció, que és en les coses que passen i no en els anuncis, les dades són inapel·lables. Un 4% d’execució de les inversions és una xifra ridícula. També podem mirar la quantitat de diners que acaben a romanent, 78 milions d’euros. Quan en van quedar 35 del govern anterior, ell deia que era una incapacitat manifesta de lideratge. Els números diuen que la ciutat no funciona.

No és estratègia, és incapacitat. Ara hi ha 220 milions de romanent i no podran gastar-los perquè la maquinària no funciona.

Aquesta és la gran decepció. No estan complint els compromisos. Des de l’ampliació del servei de socorrisme fins al bany adaptat, la millora del servei d’atenció a la dona, la creació d’un pla d’habitatge... Només han complert amb els bons de consum.

Nosaltres vam aprovar el primer pressupost sent conscients de qui era Albiol però pensant que compliria els acords, i vam pactar el següent any pensant en el benefici de la ciutat, però el compliment és inexistent. Per tant, haurem d’aixecar la mà.

Han fet el ridícul, que és el que porten fent aquests 22 mesos. Van cobrar una taxa que no havien de cobrar dient que els obligaven i vam demostrar que era mentida perquè la podien haver cobrat aquest 2025. Van dir que aquests diners havien de servir per finançar la contracta de neteja i no hi és.

Les nostres dues demandes són claríssimes: necessitem un alberg i menjador social. El següent pas és fer un pla d’acompanyament per intentar que aquesta gent trobi un model d’apoderament i no assistencial. Al juny presentaran el seu model, que no resol res: entrar dos dies i sortir de nou al carrer.

A la Generalitat hem preguntat com podem operar aquí. El problema és que topem amb un govern local amb un model clar: no vol gent pobra a la ciutat. La voluntat d’Albiol és que tots els pobres marxin cap a Barcelona.

Un bon camí és l’increment de la plantilla dels Mossos impulsat per la conselleria d’Interior. A partir d’aquí, hem de mirar què passa en l’àmbit municipal. Amb Albiol, les dades de seguretat empitjoren sempre. Als Mossos hi ha un pla: increment d’efectius, operacions puntuals, lluita contra la multireincidència i les armes blanques... En l’àmbit municipal hi ha un pla? No. Hi ha la capacitat de l’alcalde de fer quatre vídeos i fer que es viralitzin i res més.

Em fan vergonya perquè és fer veure però en realitat no planteja solucions. Si hi ha càmeres es planta i fa quatre vídeos, si no n’hi ha, doncs res. Aquest cinisme m’emprenya per la imatge que genera de la ciutat quan sobredimensiona un problema i perquè no hi ha un pla.

Que diu que ha evitat el 50% de les ocupacions. Com ho saben? Jo no he vist dades. Tenen la poca vergonya de mentir amb dades i això els surt gratis.

Tenim un problema amb la multireincidència? Sí. Com s’arregla? Doncs no s’arregla fent vídeos sinó agilitzant jutjats, que s’ha fet des del govern d’Espanya, i tocant normativa al Congrés, que ja s’està fent a partir d’una proposta de Junts, però tot el problema no és la multireincidència. Això és una justificació absurda. Que a Badalona hi hagi dues patrulles a la nit o que la Guàrdia Urbana tingui problemes amb el material és part del problema. L’estratègia d’Albiol és senzilla: ell mai té la culpa de res.

Hem aconseguit reconnectar amb militància que estava allunyada, hem afegit uns 30 militants –que no està malament–, hem fet una campanya interna i feia anys que no es veia tanta activitat de partit.

Em veig amb cor de ser alcalde. No tindré més regidors que ell, però que creixerem i ell pot perdre la majoria absoluta, n’estic convençut. I si això passa tinc més possibilitats que ell de ser alcalde, també n’estic convençut.

Es va oblidar en 48 hores.

No vaig amagar res. No soc qui ha de comunicar els viatges que s’organitzen des d’alcaldia.

Ho sabia qui ho havia de saber.