L'exministra Martine Aubry serà candidata al lideratge del Partit Socialista al congrés del novembre
Món
Durant els últims anys ha estat la gran oblidada de la política francesa, l'eterna jove promesa a qui li va acabar passant el moment. Però la socialista Martine Aubry, exministra de Lionel Jospin i artífex de la polèmica llei de les 35 hores, podria acabar en molt pocs mesos tornant al primer pla de la política per la porta gran. Aubry, filla de l'històric dirigent Jacques Delors, competirà pel càrrec de primera secretària del Partit Socialista francès en el pròxim congrés del novembre, en què la formació haurà de designar un successor a l'actual líder, François Hollande.
Des d'aleshores, l'exministra puja sense excepció a tots els sondejos. Un estudi CSA-Le Parisien publicat a principis d'agost la situa com la candidata favorita del 16% dels simpatitzants socialistes. Aubry encara es troba lluny dels dos grans favorits, Bertrand Delanoë (31%) i Ségolène Royal (29%), però retalla substancialment la distància. Aubry s'erigeix com una tercera via de consens dins d'un partit extremadament fragmentat. El 64% dels simpatitzants veuen amb bons ulls la seva candidatura, que en principi semblava tenir poques possibilitats d'èxit, però que podria convertir-se en l'única solució per evitar nous enfrontaments dins de la formació.
Aubry és l'única candidata entre la mitja dotzena d'aspirants a primer secretari que ha despertat més adhesió que rebuig. Alguns dels altres precandidats fins i tot s'han mostrat disposats a retirar-se de la cursa si és ella la que porta els colors del partit. Els anomenats reconstructors, aliança improbable dels entorns del social-liberal Dominique Strauss-Kahn i del més tradicionalista Laurent Fabius, ja han manifestat la seva simpatia per Aubry. El mateix Fabius li ha donat la seva benedicció, així com l'exministre mitterrandià Jack Lang. El tàndem renovador format pels diputats Pierre Moscovici i Arnaud Montebourg s'ha mostrat disposat a fer equip amb l'exministra, com també l'influent eurodiputat Benoît Hamon, pròxim a les sensibilitats antiliberals.
El rebuig que bona part dels dirigents socialistes expressen per presidenciables com Royal o Delanoë podria afavorir l'èxit d'aquesta tercera via. La primera prova de foc arribarà la setmana entrant a la Universitat d'Estiu del PS a La Rochelle, una mena de prèvia al congrés que sol servir de termòmetre per mesurar la popularitat dels líders.
Perquè les seves intencions arribin a bon port, Aubry haurà de lluitar per fer oblidar capítols que podrien passar-li factura. L'exministra, amb certa fama d'antipàtica, encara segueix sent molt identificada amb el passat jospinista i amb la gran derrota a la primera volta de les presidencials del 2002, davant de Jean-Marie Le Pen. La imatge d'Aubry plorant a la televisió en conèixer el desastrós resultat electoral encara no s'ha esborrat del tot de la memòria col·lectiva. Des d'aleshores, l'exministra s'havia retirat al seu feu de Lilla, ciutat que governa des del 2001 amb un èxit incontestable. La prova és que va ser reelegida el març passat amb més del 66% dels vots, un rècord històric a la capital de la revaloritzada regió Nord.
Enemistat llegendària
L'estiu del 2005, Aubry havia meditat presentar-se a les primàries socialistes que va acabar guanyant Ségolène Royal. Diuen que va trigar massa a decidir-se i que quan ho va fer ja era massa tard per frenar el fenomen generat per l'excandidata. "Martine té el sentiment que Royal li va usurpar el lloc", ha explicat recentment el diputat Jean-Christophe Cambadélis. La seva implicació en la campanya de l'excandidata va ser mínima. I és que l'enemistat entre les dues dones és gairebé llegendària. Diuen que s'ignoraven als consells de ministres i que Aubry sap fer una imitació perfecta i una mica cruel d'aquella rival que no va veure venir.
L'exministra no suporta els tics populistes de Royal, amb qui ha evitat fotografiar-se des del final de la campanya presidencial. "Va triomfar perquè representava tot en el que ens hem convertit: individualistes, inconstants i inconscients de la nostra història", va explicar fa poc Aubry a Le Monde. S'explica que, quan Royal va decidir trucar-li després de la campanya per fer les paus i organitzar una trobada, Aubry gairebé li va penjar el telèfon. "Escolta, jo no tinc gens de ganes de veure't. Penso que no tenim res a dir-nos. No vull perdre el temps i estic segura que tu tampoc", li hauria respost, segons un llibre de recent aparició.
Una aliança amb Delanoë podria ser menys conflictiva. Però, de moment, davant d'uns rivals que amenacen de dinamitar l'herència del socialisme francès, l'exministra pretén marcar perfil i aposta per rehabilitar "els valors històrics del socialisme". Diuen que afronta el pròxim congrés com una aposta a doble o res. Sembla l'última oportunitat per obtenir els papers protagonistes que li havien promès en els seus inicis en política, ara fa gairebé trenta anys.