POLÍTICA
Demanen amnistiar els alts càrrecs de Puigdemont que van organitzar l’1-O
La Fiscalia ha demanat l’amnistia per a la quarantena d’empresaris i exalts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont processats pels preparatius de l’1-O, així com per l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, després de gairebé un any de bloqueig per una discussió sobre competències judicials.
En un escrit, al qual ha tingut accés EFE, el ministeri públic considera que “es comparteixin o no les motivacions polítiques, ideològiques o fins i tot filosòfiques” dels impulsors de la llei, els processats per l’1-O han de ser amnistiats atès que les seves actuacions es van cenyir al finançament i organització del referèndum, per la qual cosa estan incloses en l’amnistia.
La Fiscalia deixa al marge de l’amnistia dues despeses concretes que creu que no estan vinculats amb el procés: el servei de neteja i una auditoria encarregats pel Diplocat –consorci publicoprivat que es dedica a projectar Catalunya al món–, per la qual cosa demana portar a judici els exsecretaris generals de la institució Roser Clavell i Albert Royo, encara que únicament per aquests contractes.
En el seu escrit, el fiscal es desmarca de la tesi del Suprem i demana a l’Audiència de Barcelona que amnistiï també el delicte de malversació -que se sumi als de prevaricació, falsedat documental i desobediència pels quals van ser processats els organitzadors del referèndum- perquè, en cas contrari, es deixaria “buit de contingut” el que es disposa a la llei.
Desviament de fons per finançar l’1-O
Per la logística del referèndum el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va processar una trentena de membres del sottogoverno de Carles Puigdemont, entre ells els exdirectors de la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio, Núria Llorach, Vicenç Sanchis i Saül Gordillo, respectivament; el que va ser director de la delegació del Govern davant la UE Amadeu Altafaj i l’exinterventora de la Generalitat Rosa Vidal.
A ells es van afegir posteriorment els investigats al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona per les despeses del procés a l’exterior, entre els quals figurava Romeva.
En el seu escrit per amnistiar el sottogoverno de Puigdemont la Fiscalia conclou que els exalts càrrecs processats “van dirigir, van promoure” i van participar “activament” en l’execució d’una “estratègia” dirigida a la celebració del referèndum, “cadascun d’ells dins del seu nivell de responsabilitat”, malgrat que havia estat suspès pel Constitucional.
En concret, detalla que el Govern va seguir l’estratègia de “diluir la responsabilitat individual”, mitjançant la col·laboració de diversos departaments de la Generalitat, “per dificultar qualsevol tipus d’obstaculització que pogués provenir de l’Estat”.
Entre els actes que la Fiscalia atribueix als processats, i que considera amnistiables, figuren la disposició de fons i recursos públics per finançar l’1-O, l’elaboració d’una pàgina web informativa, l’aplicatiu de registres de catalans a l’exterior, el registre de voluntaris, les campanyes de comunicació institucional i les del Diplocat.
D’altres de les activitats atribuïdes als processats i que també han de quedar amnistiades, segons la Fiscalia, són el procés de nomenament i comunicació formal dels membres de les meses electorals de l’1-O, que diverses conselleries van encarregar a l’empresa Unipost, i l’elaboració del cens electoral mitjançant tots els registres públics de propietat de la Generalitat.
En aquest procediment van estar investigats també els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, ex-alts càrrecs de la conselleria de Vicepresidència i Economia liderada per Oriol Junqueras, encara que el seu cas, igual que el de l’exconsellera de Cultura Natàlia Garriga, va quedar en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en estar aforats.
Amb els tres processats pendents de judici, el TSJC va paralitzar al juliol de l’any passat l’aplicació de l’amnistia a Jové i Salvadó i va elevar la llei al Constitucional i a la justícia europea en qüestionar que el delicte de malversació hagi de ser perdonat.
