Pressió al Dalai-lama

La magnitud política i militar de la Xina i la inequívoca voluntat immobilista d’unes autoritats molt sensibles a les qüestions territorials van forçar el Dalai-lama a abandonar l’estratègia independentista que va emprar durant la dècada dels 80. Els seu discurs, que té el suport pels líders tibetans a l’exili, gira avui entorn de la demanda d’“autonomia plena” per al Tibet, l’anomenada “via intermèdia”, un procés que xoca amb la dialèctica xinesa: “Hi haurà diàleg si el Dalai-lama renuncia a la independència”, va reiterar ahir el primer ministre xinès, Wen Jiabao.

En un any en què la comunitat tibetana d’arreu del món commemora el 50è aniversari de la gran revolta fallida contra la invasió xinesa, Pequín ha gestionat l’efemèride desplegant soldats a la regió i tancant les seves fronteres, una mesura destinada a reduir l’impacte mediàtic de possibles manifestacions.

La causa tibetana no ha tingut el gran ressò de l’any passat, quan Pequín va organitzar els Jocs Olímpics. Malgrat tot, dues importants cambres parlamentàries, el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu, han aprovat aquesta setmana dues resolucions de suport al poble tibetà i al procés de diàleg.

Pequín ha reaccionat a aquests textos amb les crítiques habituals a tot intent d’ingerència en la política xinesa i amb una nova declaració, aquest cop del premier, a la predisposició de Pequín a reprendre el diàleg amb el Dalai-lama sempre que “renunciï al separatisme”, una vella cançó que les autoritats xineses van tornar a entonar ahir.

El procés de diàleg sinotibetà es troba actualment en un atzucac després que l’última ronda de negociacions, l’any passat i de baix rang, acabés en no res.

“Aquest tipus de converses poden continuar”, va afirmar Wen en la clausura de l’Assemblea Popular Nacional, les sessions legislatives anuals. “La clau és que el Dalai-lama ha de ser sincer”, va afegir.

Obsessionat pels seus fantasmes, el règim xinès esgrimeix el temor a la “independència parcial i encoberta” que suposaria acceptar les demandes del líder tibetà a l’exili. L’aferrissada defensa de la integritat territorial xinesa per part de Pequín es vincula al concepte que del Tibet té l’exili tibetà i que inclou extensos territoris que avui formen part de províncies xineses, superant les fronteres de la Regió Autònoma del Tibet (TAR), creada el 1965 i sota tutela xinesa.

Territori fragmentat
Només una de les tres províncies que integraven l’anomenat Tibet històric forma part del TAR: U-Tsang. Amdo –on va néixer el Dalai-lama– està dividida entre les províncies veïnes de Qinghai, Sichuan i Gansu; i Kham és ara entre Qinghai, Sichuan i Yunnan. Per Pequín, doncs, “l’autonomia plena” desfà la configuració territorial ideada per la Xina de Mao Zedong.

Tot plegat enmig de les reiterades acusacions de “traïdor” i “terrorista” llançades contra el líder tibetà i la negativa a acceptar cap tipus de mediació: “El Tibet és un assumpte completament de la Xina i no admetem la intervenció exterior”, va reiterar ahir Wen.