Els maldecaps de l’aigua
Peralada ha paralitzat projectes per prioritzar els que pal·lien la sequera extrema que ha patit
Tot i estar envoltat dels cursos fluvials del Llobregat d’Empordà i l’Orlina, ha estat molt afectat
La construcció de cinc nous pous a l’entorn del poble ha estat la solució perquè es recuperi la captació
A vegades les coses no són com semblen, i això és el que defensa l’Ajuntament de Peralada, que nega que hagi estat, en proporció, el municipi de Catalunya que gastava més aigua en l’episodi de restriccions de la sequera. Les dades oficials li atorgaven un consum per habitant de 500 litres diaris, molt per sobre del que, en teoria, li pertocava. No nega que fos un consum elevat, sinó que creu que l’Agència Catalana de l’Aigua no va tenir en compte la realitat del municipi. I, per tant, i d’acord amb el decret de sequera, Peralada va haver de fer un sobreesforç per adaptar-se a les limitacions imposades per l’administració gestora d’aquest bé públic.
De fet, ara, des de fa molt pocs dies, ha entrat en una situació de normalitat, com tots els municipis de la conca de la Muga, sortint fa molt poc de la situació d’alerta, segons ha anunciat recentment la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Així, doncs, ha tornat a la normalitat l’aqüífer del Fluvià Muga i l’embassament de Darnius Boadella, una de les zones de les comarques gironines més castigades.
Peralada té una important població de segona residència, amb persones de diversos països europeus, especialment de l’Estat francès, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos, que hi han vingut a viure la seva jubilació. Es tracta de persones que resideixen sobretot a les urbanitzacions. És un gruix de població que no està censada al poble però que hi resideix tot l’any, i per això l’Ajuntament havia demanat a l’ACA que ho comprovés amb les lectures dels comptadors.
A més, i sempre segons l’Ajuntament, el consistori dona servei a una important població d’esportistes d’equips formatius, especialment de bàsquet i patinatge, amb una alta freqüentació que es registra al camp municipal de futbol i al pavelló poliesportiu municipal. A més, té escola de primària, la Ramon Muntaner, i institut de secundària, amb alumnes del mateix poble, però també de la zona escolar rural Recasens d’Espolla, de l’escola Sant Cebrià, de la mateixa ZER, però de Sant Climent Sescebes, l’escola Torre d’en Reig de Vilabertran i de l’escola de Cabanes.
Finalment, i entre altres raons, l’Ajuntament recorda que són un municipi turístic, tot i no estar reconegut com a tal per l’administració catalana, vol dir que té molts de bars i restaurants, establiments d’hostaleria que necessiten un volum d’aigua rellevant.
I és que Peralada, tot i estar envoltada dels cursos fluvials dels rius Llobregat d’Empordà i Orlina, que l’encerclen pel sud-est i per l’est, on més tard conflueixen en el riu Muga –s’abasteix d’un aqüífer que rep l’aigua del Llobregat i l’Orlina, un afluent del Llobregat– ha patit molt per la sequera, igual que ho han fet els municipis de la conca de la Muga.
Molts nuclis
Aquest municipi, de 47 quilòmetres quadrats, també comprèn, a més de la vila de Peralada, el poble de Vilanova de la Muga i molts veïnats, alguns de molt antics, com Sant Bernat i el Mas del Sepulcre, les Olives, l’Estanyol, Montmajor i la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.
Per això, l’Ajuntament ha hagut de prioritzar les actuacions per pal·liar la situació de sequera amb projectes centrats en aquesta problemàtica i aturar-ne molts dels altres que tenia en cartera. Primer de tot ha hagut d’aprovar el pla d’emergència preceptiu i, a més, sota la tutela de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha hagut de dur a terme altres obres de millora de la xarxa. Ara ja hi ha molta feina feta i a punt de ser una realitat. Un exemple és que, a través dels fons Next Generation, s’ha renovat tota la xarxa d’abastament de Vilanova de la Muga. En aquest cas, el projecte, que ja venia del mandat anterior, ha costat uns 298.600 euros, amb una subvenció del 90%. També s’han dut a terme les obres, incloses en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, de la renovació de la xarxa d’abastament d’aigua de dos carrers de Peralada, Doctor Clos i Nou de Sant Joan, amb 266.800 euros.
A part, l’Ajuntament vol dur a terme una actuació per millorar l’eficiència implantant la lectura a distància dels comptadors del municipi. Aquest projecte té un cost de 309.000 euros i l’ACA en finançarà un 88%. Una altra iniciativa serà canviar el clorador de la piscina gran. Aquest clorador salí representarà també una millora important. Aquest projecte costa uns 44.000 euros i el 90% serà finançat per la Generalitat.
Cap novetat
El problema de la manca d’aigua a Peralada no és nou. El 2008, també en època de sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua va fer uns estudis per fer cinc pous nous que havien de servir per treure pressió a l’aqüífer i deixar que es pogués regenerar, però els projectes no van prosperar perquè va ploure i els pantans es van omplir. En aquell moment, molts alcaldes es van queixar a la Generalitat per haver frenat aquests projectes i, amb el nou episodi de sequera persistent i extrem, van tornar a pressionar, perquè es desencallessin. Aquesta vegada els van fer cas.
Gràcies a un acord entre l’ACA, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Mancomunitat Intermunicipal d’Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Pedret i Marzà, s’han tirat endavant i estan a punt d’entrar en servei. Hi falta, només, la connexió elèctrica. Quan els treballs s’hagin completat, el Consell Comarcal n’assumirà la titularitat i la gestió.
Es tracta de cinc pous que captaran l’aigua d’un llit fluvial on aquest element és subterrani. A més i en el marc d’un altre projecte, s’està recuperant un pou antic, que es podrà afegir al sistema. El pressupost és d’uns 113.000 euros i l’ACA en finançaria el 75%.
Sigui com sigui, es pot dir que, durant els últims anys, l’Ajuntament de Peralada ha hagut de renunciar a desenvolupar diversos projectes i prioritzar els que contribueixen a no patir pels futurs episodis de sequera, que, en el seu cas, són molt servers.
