Molt més que una estació
L’estació de tren d’Adif de Flaçà dona servei a usuaris de quatre comarques gironines
Municipis com Banyoles i la Bisbal tenen aquest punt de connexió a pocs minuts i amb pàrquing gratuït
Això comporta problemes d’aparcament i fa més necessària la supressió del pas a nivell ferroviari
Hi ha infraestructures que, en aquest moment del segle XXI, no haurien d’existir. De fet, haurien de formar part d’un llibre blanc de les infraestructures de Catalunya sobre què no pot haver-hi mai més sobre el territori. Un dels exemples més paradigmàtics són els passos a nivell del tren. I no es tracta només de qüestions estètiques, sinó sobretot de seguretat de les persones que travessen les vies a peu o amb vehicle –hi ha un munt d’exemples d’accidents i d’incidents que ho justifiquen– i, per què no, també d’economia del temps personal –es compten, a vegades, esperes de més de deu minuts.
A les comarques gironines encara n’existeixen uns quants, pocs, però molt rellevants quant a la llista dels que comporten més perill. Segurament el més destacat de tots és el de la ciutat de Figueres. La seva supressió depèn, segons anunciava el 2023 el secretari general d’Infraestructures de l’Estat, Xavier Flores, del trasllat de l’estació de tren convencional a Vilafant, amb un túnel de dos quilòmetres a tocar del castell de Sant Ferran i un traçat de 14 quilòmetres de via, que enllaçarà amb el traçat cap a Portbou. De fet, el ple de Figueres va aprovar també el nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM), on s’opta per aquesta solució. Aquest pas a nivell és a la línia R11 (Barcelona-Portbou). Un altre dels que històricament se’n reclama l’eliminació és el del cèntric passeig Ragull de Ripoll, aquest a la línia R3 (l’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà-la Tor de Querol). En aquest cas, el pas a nivell es troba just al costat de la boca sud d’un túnel.
A la mateixa R11 abans citada hi ha un altre dels passos a nivell més històrics de les comarques gironines. Es tracta del de Flaçà. En aquest cas, la construcció de la variant de la carretera C-66, que va treure el trànsit de l’interior del municipi i del veí Sant Joan de Mollet, va reduir el problema a l’àmbit estrictament local i, per tant, suposa una afectació menor quant a nombre de persones que hi circulen o que hi passen a peu respecte al de Figueres. En els últims cinquanta anys, això no obstant, s’han anat consolidant realitats, en aquell moment impensables o, en tot cas, amb un abast incert i desconegut. I és que el tren ha estat escollit com el mitjà de transport més còmode i econòmic per un grup de persones de Barcelona i la seva rodalia per traslladar-se a la seva segona residència, en municipis de l’àrea d’influència de la Costa Brava, i més ara, amb les gratuïtats i els descomptes aplicables als usuaris dels trens de mitjana distància i regionals.
Estació supramunicipal
A més, els usuaris del tren de municipis relativament propers a Flaçà de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, del Gironès i també del Pla de l’Estany han descobert a l’estació d’Adif d’aquest poble un punt d’accés al transport ferroviari per arribar-hi sense problemes de trànsit i amb aparcament gratuït. Un veí de Banyoles, per exemple, en un quart d’hora es planta a Celrà i aparca fàcilment i de manera gratuïta el cotxe a prop de l’estació. S’estalvia així haver d’anar a la ciutat de Girona i aparcar pagant.
Sense buscar-ho, doncs, l’estació del tren de Flaçà s’ha convertit en una estació que dona servei a diferents comarques. Això fa que la supressió del pas a nivell encara sigui més urgent –sempre ho és quan hi ha en joc la seguretat de les persones– i ha generat reptes en l’aparcament, que ara l’Ajuntament vol regular, quan encara no s’ha convertit en un problema greu. Fins ara i esperant que prosperi el projecte de supressió que preveu un conveni a quatre bandes –Estat, Generalitat, Ajuntament i Adif– del 2019, el govern local ha instal·lat marquesines a banda i banda del pas a nivell per fer més còmoda l’espera a les persones que es desplacen a peu. Cal tenir en compte que moltes vegades el temps d’espera amb les barreres abaixades va entre els cinc i els quinze minuts. “Arriba un moment, però, que la gent tira pel dret i travessa, i això és un risc per a les persones i per al funcionament del sistema ferroviari. A part, algun cop les barreres també han funcionat malament”, recorda l’alcalde, Joan Adroher.
El projecte de supressió del pas a nivell està redactat, però, a causa del retard en la seva execució, s’ha anat encarint, fins al punt que ara val el doble del que s’havia pressupostat: arriba als 10,5 milions. Segons sembla, però, la Generalitat i Adif estan a punt d’enllestir un acord per assumir aquest sobrecost per evitar que l’inici dels treballs encara es demori més. Això evitarà haver de repetir informes i permetrà acabar les obres dins la vigència de l’actual conveni, que s’acaba el 2027. En principi, les obres s’haurien d’acabar l’octubre del 2027. El projecte preveu que es desviï l’actual carretera que ara travessa les vies i que es faci discórrer de forma paral·lela i que, en un punt més allunyat del municipi, superi les vies amb un pas subterrani. També es preveu un pas soterrat per a vianants a tocar de l’estació.
Cal recordar que a finals del 2023 l’Ajuntament, Adif i la Generalitat van consignar els 4,8 milions que costaven les obres. D’aquesta quantitat, l’administrador d’infraestructures ferroviàries hi aportava 2,4 milions, el govern 1,4 i el consistori 968.000 euros, per pagar l’expropiació dels terrenys. L’aportació econòmica es va fer en paral·lel a la renovació del conveni del 2019 per finalitzar les obres abans del 2027. Amb la revisió de preus, doncs, el cost del projecte es dobla i l’Ajuntament no està en disposició de posar-hi més diners.
Cicatrius
Flaçà té al seu territori unes quantes cicatrius: la via del tren convencional, la carretera –l’antiga travessera de la C-66–, la variant i el riu Ter. La del ferrocarril és, ara per ara i mentre no s’elimini el pas a nivell, la més punyent. “El nostre terme municipal és petit i amb molta zona boscosa i el riu et limita el sector nord del nucli pel tema de la inundabilitat, cosa que va quedar demostrada amb el Glòria. Fa anys, doncs, que l’Ajuntament treballa en la millora de les comunicacions interiors del nostre municipi”, ha conclòs.
