Rumb de col·lisió entre la fe i el poder global
L’elecció del primer papa nord-americà i la seva visió progressista en temes com ara la immigració genera tensions amb el nou govern dels EUA
Tot i compartir nacionalitat, les diferències ideològiques amb Trump i Vance evidencien una fractura entre el Vaticà i la Casa Blanca
L’elecció de Robert Francis Prevost com a papa Lleó XIV ha marcat un punt d’inflexió en les relacions entre el Vaticà i els Estats Units. Nascut a Chicago i amb una trajectòria com a missioner al Perú, Lleó XIV representa una veu progressista en l’Església catòlica, que defensa la dignitat dels migrants i critica polítiques que considera inhumanes.
Aquesta posició ha xocat frontalment amb l’administració de Donald Trump, que ha implementat mesures estrictes en matèria d’immigració. El vicepresident, J.D. Vance, ha expressat públicament el seu desacord amb el papa, afirmant que els nord-americans no poden seguir cegament les seves opinions polítiques.
Malgrat aquestes tensions, hi ha hagut intents de diàleg. Vance va visitar el Vaticà, on va convidar Lleó XIV a la Casa Blanca i li va regalar una samarreta dels Chicago Bears, un gest que va ser rebut amb humor pel pontífex. Però, darrere el gest diplomàtic, s’amaguen profundes discrepàncies sobre la naturalesa de l’autoritat moral i el rol de l’organització vaticana en la vida pública.
No obstant això, les diferències ideològiques són profundes. Lleó XIV ha mostrat de manera reiterada el seu desacord amb les polítiques de Trump i Vance, especialment en temes d’immigració i drets humans. Encara que no ha fet referències directes a l’administració nord-americana en les seves piulades oficials, ha compartit missatges que subratllen la necessitat d’acollida i compassió.
La confrontació entre el Vaticà i la Casa Blanca reflecteix una divisió més àmplia dins de l’Església catòlica als EUA, on els catòlics conservadors es troben en desacord amb l’enfocament progressista del nou papa. El debat sobre si Lleó XIV hauria d’intervenir o no en política ha polaritzat comunitats, especialment en estats clau com ara Texas, Florida i Ohio.
En una entrevista amb El Punt Avui, Michael Murphy, director de The Hank Center for the Catholic Intellectual Heritage a la Universitat de Loyola, considera que “hi ha molts signes que la visió del papa entrarà en conflicte amb les polítiques de Trump. Lleó XIV és un defensor dels pobres, ha viscut entre ells, i els entén. No són simples instruments polítics. Això el fa radicalment diferent de Trump”.
Murphy, que resideix a la ciutat on va néixer el papa, hi afegeix que “el caràcter personal, la formació intel·lectual i espiritual del papa són absolutament oposats als de Trump. Lleó XIV és pausat, escolta, i no baixarà al nivell retòric de Trump, però treballarà per mantenir una relació institucional normalitzada amb Washington”. Pel professor, “la seva elecció mostra que encara hi ha valors diferents als Estats Units. Trump potser és un cas perdut, però Lleó XIV pot ajudar a despertar consciències”, va sentenciar.
Altres analistes vaticanistes han assenyalat que el nou pontífex ha heretat una Església dividida. Tot i que el seu predecessor, Francesc, va avançar en direcció a un poder eclesial més obert i global, l’oposició conservadora —moltes vegades amb el suport de figures com ara Steve Bannon, exassessor de Trump— ha redoblat esforços. Lleó XIV haurà de maniobrar amb habilitat per mantenir la unitat eclesial sense renunciar als seus principis morals.
Tot i les evidents diferències entre el Vaticà i la Casa Blanca, de moment no hi ha constància pública de moviments diplomàtics formals en l’àmbit multilateral. Alguns analistes apunten que, si la tensió s’accentua, podria afectar la cooperació en àmbits com les migracions o la pau global, però per ara no s’han produït reunions urgents ni comunicats oficials en fòrums internacionals com les Nacions Unides.
Opinions contraposades al carrer
Al carrer, la figura de Lleó XIV desperta opinions diverses. A les comunitats catòliques dels Estats Units, especialment entre els fidels d’origen llatí, la seva elecció ha estat rebuda amb esperança. En canvi, entre sectors conservadors, hi ha preocupació pel seu discurs clarament social i inclusiu.
“Crec que el nou papa representa tots els catòlics dels Estats Units que seguim els valors de l’Església: acollir els més pobres, ajudar els nostres germans i obrir el cor, independentment de l’origen de cadascú”, comenta a El Punt Avui Fabián Godoy, membre de la Catedral de Nostra Senyora de Los Angeles.
La immigració continua sent un dels temes més sensibles. Mentre molts veuen en Lleó XIV un defensor dels drets dels migrants, altres el critiquen per allunyar-se de la línia patriòtica que avui domina a la Casa Blanca. Aquesta tensió il·lustra com la religió i la política continuen entrellaçades de manera profunda als EUA.
Amb un estil serè, però ferm, Lleó XIV ha reiterat que l’acollida no és una concessió política, sinó un principi evangèlic. I és precisament aquesta coherència la que pot marcar un nou capítol per al paper moral del Vaticà en l’escena global.
En aquest sentit, el nou pontífex sembla decidit a no quedar relegat a una figura simbòlica. Lleó XIV està exercint un lideratge clar en qüestions com la protecció dels migrants, la lluita contra la desigualtat i la denúncia de les violències estructurals. Aquesta actitud contrasta amb el discurs bel·ligerant d’una part del govern nord-americà, que veu en l’ordre i la seguretat les seves prioritats absolutes.
Mentrestant, al si de la tradició catòlica nord-americana, comença a emergir un debat sobre el paper dels bisbes en aquest nou escenari. Alguns prelats han acollit amb entusiasme el to del papa, mentre que altres prefereixen una posició més alineada amb el poder polític. Aquesta fractura interna podria tenir conseqüències en la configuració futura de la conferència episcopal dels Estats Units.
Alternativa a la por
L’impacte d’aquest enfrontament entre Trump i Lleó XIV comença a desbordar l’àmbit eclesial i a influir en el debat públic. En un context global marcat per la polarització, el papa emergeix com una veu moral que desafia l’ordre establert i ofereix una alternativa a la política del replegament i la por.
El mandat de Lleó XIV, doncs, s’inicia amb una tensió palpable amb la Casa Blanca, però també amb una aposta decidida per recuperar el sentit profètic del catolicisme: un catolicisme valent, arrelat al món real i disposat a alçar la veu davant les injustícies, vinguin d’on vinguin.
A mesura que el seu pontificat pren forma, diversos observadors internacionals coincideixen que Lleó XIV pot tenir un paper determinant en la redefinició de les relacions entre fe i poder a escala global. La seva capacitat per parlar des de l’autoritat espiritual i, alhora, interpel·lar els grans actors polítics, li atorga un pes inusual en un context marcat per la desconfiança en les institucions. A diferència d’altres líders religiosos, el nou papa es presenta com una figura disposada a ocupar l’espai públic sense concessions, amb un llenguatge que connecta amb una audiència que va molt més enllà de la comunitat dels fidels.
Encara és aviat per predir l’abast del seu impacte, però tot indica que Lleó XIV buscarà reconfigurar l’autoritat moral de la institució eclesiàstica per fer-la més rellevant en les grans discussions del segle XXI. Des de la crisi climàtica fins a la intel·ligència artificial, passant per les migracions massives o les guerres oblidades, el Vaticà sota el seu lideratge vol recuperar la iniciativa. I això, inevitablement, implica confrontar-se amb poders polítics que prefereixen el silenci o la neutralitat.
Migrants i fronteres
Tot i ser el primer papa nascut als EUA, Lleó XIV ha adoptat una perspectiva global en el seu pontificat. La seva experiència de més de dues dècades com a missioner al Perú ha marcat profundament la seva sensibilitat social. Allà, va conviure amb comunitats empobrides i va acompanyar col·lectius vulnerables, sobretot indígenes i migrants. La vivència al sud global li ha conferit una mirada crítica cap als desequilibris del sistema internacional i una empatia amb els desposseïts. En el seu primer discurs davant el cos diplomàtic acreditat al Vaticà, va subratllar que el respecte a la dignitat dels migrants és un requisit moral per a tota societat que es vulgui dir justa.
Aquestes paraules contrasten amb el discurs dominant a Washington, que insisteix en el control de fronteres i en una política de seguretat nacional estricta. Diversos sectors conservadors dels EUA han expressat incomoditat amb aquesta orientació. Consideren que l’Església hauria de centrar-se en la moral sexual o la defensa de la vida. Però Lleó XIV ha deixat clar que la seva prioritat és un evangeli arrelat a la realitat, que defensa la vida en totes les seves dimensions, inclosa la dignitat dels qui fugen de la guerra, la fam o la persecució. Lleó XIV ha rebut el suport de bona part del clergat llatinoamericà i africà, que veu en ell una figura capaç de relligar l’Església amb els reptes socials del segle XXI. El seu deure amb una Església compromesa amb el món ha estat interpretat com una continuació renovada del llegat de Francesc, però amb una empremta pròpia.
