La llei de seleccions catalanes, pendent de la sentència del TC des de fa 10 anys

La llei de suport a les seleccions catalanes que el Parlament va aprovar el 1999 continua, gairebé deu anys després, pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional, que preveu resoldre l'assumpte després de fallar els recursos sobre el nou Estatut, segons que han assegurat fonts de l'Alt Tribunal.

El 28 de juliol de 1999, el Parlament va aprovar, amb el suport de tots els partits menys del PPC, una llei amb la qual es pretenia fomentar la participació de les seleccions catalanes en qualsevol mena de competició oficial.

Aquesta nova normativa va modificar alguns articles de l'anterior, la llei catalana de l'esport de 1988, i va ser conseqüència d'una iniciativa legislativa popular (ILP) amb el suport de gairebé mig milió de catalans.

L'article 2 de la llei aprovada fa deu anys assegurava que "les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics". També obria la porta que les seleccions catalanes participessin en "esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons correspongui".

Encara que la llei catalana era més ambigua que la llei basca de l'esport, que atribuïa a les federacions basques la representació de l'esport federat basc "en l'àmbit estatal i internacional", el govern espanyol va entendre que la normativa catalana anava en contra de la Llei de l'Esport de 1990, que permet que només la selecció espanyola competeixi internacionalment.

Per això, el 5 de novembre de 1999, el llavors portaveu de l'executiu del PP, Josep Piqué, va informar després del Consell de Ministres que el govern presentaria un recurs davant el TC contra la llei de seleccions esportives catalanes. l recurs es va presentar formalment el 8 de novembre de 1999 davant l'Alt Tribunal, que poc després el va admetre a tràmit i va decidir deixar en suspens el polèmic article 2 de la llei.

Una llei en via morta
Gairebé deu anys després, la llei catalana de seleccions catalanes segueix en via morta, a l'espera de la decisió del Tribunal Constitucional.

Com que aquest Tribunal també té pendent emetre sentència sobre el nou Estatut català, que precisa que la Generalitat té competències "exclusives" sobre l'àmbit de l'esport, les fonts consultades asseguren que el TC esperarà a la sentència del nou Estatut abans d'abordar la llei catalana de seleccions esportives.

La polèmica sobre les seleccions esportives catalanes ha estat un assumpte recurrent de polèmica els últims anys, especialment el 2004, quan la selecció catalana d'hoquei es va proclamar campiona del Mundial B a Macau (Xina) i es va crear un conflicte per la pretensió de la federació d'ingressar a la Federació Internacional de Patinatge.

Tant CiU com PSC van reclamar llavors al govern espanyol que retirés el recurs plantejat per l'executiu de José María Aznar contra aquesta llei, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero s'hi va negar.

Al novembre d'aquell any, la ministra d'Educació i Ciència, María Jesús San Segundo, de la qual depenia l'àrea d'esports, va deixar clar que l'executiu no pensava retirar aquest recurs d'inconstitucionalitat, i fins a dia d'avui l'actitud del govern socialista no ha variat.