Òscar Aparicio Pedrosa
Alcalde de La Bisbal de l'Empordà (PSC)
“Aquests dos anys hem hagut d’anar solucionant problemes”
“Quan vam entrar a l’Ajuntament, sabíem que hi hauria moltes dificultats, algunes d’històriques, que venien d’exercicis anteriors”
“Tancar aquest llarg conflicte amb Sorea ens garanteix poder estudiar i afrontar la solució definitiva dels problemes d’aigua”
Hem treballat molt i, per tant, aquests dos primers anys s’ha pogut avançar moltíssima feina La capacitat per invertir ens permetrà continuar posant al dia la ciutat en els grans temes
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio (PSC), es mostra satisfet fins ara d’aquest mandat, especialment per la feina que s’ha fet. Aquest treball, segons explica, ha consistit bàsicament “a solucionar problemes” de mandats anteriors, alguns d’històrics, com el contracte del servei d’aigua o l’espasa de Dàmocles que representava la sentència que obligava a enderrocar el nou edifici de la biblioteca comarcal. Tots dos han arribat a bon port, si bé, pel que fa al servei d’aigua, s’enfronten al repte de millorar una xarxa en què fa dècades que no s’ha invertit i valorar la possibilitat de municipalitzar el servei. De moment es farà una adjudicació per tres anys prorrogables. Aparicio remarca la capacitat inversora que té l’Ajuntament, després d’importants ajustaments que ha fet el seu govern, que els permet entomar importants reptes de futur, com la nova biblioteca municipal, el nou pavelló i altres de notable rellevància com el pla integral del sector sud.
Quina valoració fa d’aquest mandat fins ara?
Aquests dos anys hem hagut d’anar solucionant problemes. Quan vam entrar a l’Ajuntament, sabíem que hi hauria moltes dificultats, algunes d’històriques, que venien d’exercicis anteriors, com la biblioteca o la de l’aigua.
Un treball intens, pel que veig.
Sí, perquè aquest mandat de quatre anys havia de ser per solucionar tots aquests temes. Hem treballat molt i, per tant, aquests dos primers anys s’ha pogut avançar moltíssima feina.
Com enfoquen, doncs, els dos anys restants de mandat?
Els enfoquem per continuar planificant i executant els reptes de futur de la ciutat. Hem fet una política de molta endreça pel que fa al capítol 1, que és el de personal, i el capítol 2, el de la despesa corrent.
En què es tradueix?
En el fet que al llarg de l’any som capaços d’estalviar respecte al pressupostat. Això vol dir gestió i, també, fer molta inspecció perquè no ens descuidem de cap ingrés.
I una primera part del mandat amb un tema calent, com el del contracte nul del servei d’aigua.
Era un dels temes principals, juntament amb el de la biblioteca comarcal i la situació econòmica. Teníem un contacte nul amb Sorea, ara Agbar. Ens demanaven quatre milions i mig d’euros. Aquesta quantitat no es podia assumir de cap manera, a més de no tenir cap sentit judicialment fer-ho. El tema feia vuit anys que estava parat perquè l’equip de govern anterior no ho volia afrontar. I van decidir afrontar-ho. Vam demanar fer reunions al més alt nivell, no només amb les persones d’aquí, de Girona, sinó amb el que en aquells moments era vicepresident d’Agbar. Finalment, ho vàrem tancar passant dels quatre milions que demanaven a 2.000 euros.
En quin punt ens trobem?
Ara farem una licitació per tres anys. Això ens permetrà seguir estudiant la viabilitat o no de municipalitzar aquest servei. Hem de conèixer l’estat de la xarxa i com es gestiona l’aigua. Com dic, tancar aquest llarg conflicte amb Sorea ens garanteix poder estudiar i afrontar la solució definitiva dels problemes d’aigua, amb canonades que cada vegada es rebentaven més sovint i deixaven sense servei sectors de la població.
Què s’ha fet per millorar el servei?
Una intervenció, a manera de bypass, a la canonada principal. Però això ens serveix per salvar-ho momentàniament. Necessitem afrontar la part definitiva. És en el pressupost d’enguany, amb una inversió a les canonades, acabar el pou del dipòsit cap a la xarxa d’aigua en baixa i, també, com he explicat, adjudicar per tres anys el servei amb la possibilitat de poder prorrogar-lo.
Què destacaria de la seva acció de govern?
Ara ja podem fer inversions amb recursos propis. L’any passat vam executar tres milions i mig d’euros. Penso que és una dada remarcable, si es té en compte que en tot el passat mandat no es va arribar als cinc milions. En només un any, vàrem invertir el mateix que gairebé tot el mandat anterior. Hem estat capaços d’equilibrar les finances municipals en el sentit que abans, en els pressupostos, qualsevol inversió s’havia de fer anant al crèdit.
Una notable capacitat inversora.
Sí. En el nou pressupost, inicialment era d’un milió i mig. Però ara hem incorporat dos milions més provinents del romanent de tresoreria. La capacitat per invertir ens permetrà continuar posant al dia la ciutat en els grans temes, com ara ocupació, via pública, carrers, asfaltatges, camins rurals, places, equipaments i espais públics en general. Afrontar el repte de la nova biblioteca, que volta els 2,4 milions, i la redacció del nou pavelló d’esports. Tampoc s’ha oblidat continuar posant al dia moltes instal·lacions municipals. Un exemple, posar al dia el pavelló vell ja volta els 1,6 milions d’euros, o el Mundial, on ja hem invertit uns 300.000 euros, entre altres.
Un important projecte urbanístic que volen desplegar és el desenvolupament del pla integral del sector sud. Què representa?
És una part molt antiga de la ciutat perquè molts dels carrers es van anar configurant amb el creixement que va haver-hi a partir dels anys 60 i 70 del segle passat. És, doncs, una zona amb moltes mancances d’equipaments. No és un tema nou per a mi. Quan jo era a l’oposició ja vaig presentar una moció en què es reclamava aquest pla.
Ho entenc. Va més enllà d’un projecte urbanístic.
Sí, no només és una qüestió urbanística. Afecta la tipologia de gent que hi viu, lligat a condicions socioeconòmiques. Per això aquest mandat hem començat a fer una diagnosi de tot el sector sud, del que és necessari i el que no. La Generalitat vol fer un nou pla de barris i ens hi volem afegir.
Dues realitats, ja ho veig.
De manera molt gràfica, jo sempre dic que els principals serveis són al sector nord de la ciutat. Per tant, el que interessa és dotar de més equipaments aquesta part del sector sud, millorar-lo i consolidar una escola; la tercera la tenim en barracons de fa molts anys. A més, és una zona on hi ha hagut molta acumulació d’immigració i un seguit de problemàtiques d’ocupació del territori. Aquest pla s’ha de traduir en eines per fomentar la integració social i laboral.
Una de les apostes que han fet és el tema de l’ocupació lligat a les empreses. Satisfet?
Sí, nosaltres quan vam entrar ja vèiem que teníem dues variables. La primera, que érem la ciutat de les comarques de Girona amb un índex d’atur més alt, que es concentrava molt en majors de 50 anys, amb la repercussió que té posteriorment per temes de jubilació. I la segona, que ja es feien cursos de formació però no estaven lligats amb la demanda o amb les necessitats reals de les empreses.
I la solució?
Treballar conjuntament amb el sector empresarial. Hem fet cursos adreçats a col·lectius vulnerables, menors de 30 anys i majors de 45, que és on hi ha més atur. A més, vam firmar un conveni amb les cambres de comerç de Palamós i de Girona.
Treballar des de les empreses?
Sí. Les mateixes empreses i el seu personal en són els formadors. Abans es feien des de l’Ajuntament. Però jo sempre em preguntava quants dels alumnes s’havien incorporat al mercat laboral. El gran avantatge ara és que aquests cursos els proposen les empreses perquè busquen personal i elles els formen.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
