"Et deixo el meu currículum"
Política
José Luis Rodríguez Zapatero va deixar palès ahir que l'experiència no és un grau a l'hora d'enfrontar-se a la crua realitat del carrer. Ser repetidor al programa Tengo una pregunta para usted no va servir al president espanyol per sortir airós davant les reflexions més punyents que li van plantejar vint-i-cinc del centenar de ciutadans escollits per anar al plató de TVE. El març del 2007, el primer cop que es va sotmetre a l'interrogatori ciutadà, l'anècdota va ser el seu desconeixement sobre quan costa un cafè. Ahir l'economia també va ser la protagonista, però el to dels participants no va ser ni tan humorístic ni tan amable com en el primer programa. L'escenari ha canviat dràsticament: ahir a la nit ningú recordava la situació de bonança amb la qual va comparèixer Zapatero ara fa dos anys.
Aturats, treballadors neguitosos, autònoms a punt de perdre el negoci, persones amb dificultats per accedir al mercat laboral... "Després et deixo el currículum", afirmava Izaskun Buelta, una madrilenya de 32 anys amb síndrome de Down. Va ser, de fet, una de les intervencions més afables en una nit carregada de preocupació per un futur que veien negre. "¿Si em quedo sense feina, puc anar a demanar-li a vostè?", apuntava Rafael Campos, un empresari de la construcció de Sóller. Poc convençut de les explicacions de Zapatero, afegia que "si jo cobrés el que cobra vostè, també m'hauria passat un any dient que no hi havia crisi".
La manca de transparència sobre la situació econòmica els primers mesos de l'actual legislatura va ser el principal retret dels ciutadans. En matèria econòmica, tots van posar Zapatero contra les cordes, sobretot quan un restaurador valencià li va demanar per què el govern espanyol reclama que es consumeixin productes espanyols "i els ministres viatgen amb cotxes de marques estrangeres". Mentrestant, Begoña Santamarina li exigia: "¿Què és el que li fa perdre el son". "Acostumo a dormir força bé", replicava Zapatero. "Però què comenta quan es posa al llit amb la seva senyora?", insistia Begoña. "¿Què comento amb la meva dona? Les xifres de l'atur...", replicava el president ja completament desarmat.
Morts amb armes espanyoles
I més fora de combat encara va quedar quan Rafael Lafuente, un jove de Granada, li demanava com podia predicar l'Aliança de Civilitzacions i vendre armes a Israel. "¿Sap quants civils palestins han matat les nostres armes?", preguntava. "Estic segur que cap...", responia Zapatero. "¿Com m'ho demostra?", concloïa el ciutadà.
El president es va enfrontar també a la cara i la creu de les seves iniciatives legislatives. Així, mentre un aragonès assegurava no voler morir sense "poder exercir l'eutanàsia" -una qüestió que Zapatero encara no ha resolt-, un capellà de Ciudad Real, davant la possibilitat que s'ampliï la llei de l'avortament, li exigia respondre si creia que "un fetus és o no una persona".
