El discurs de l'ordre

És difícil que els socis del tripartit puguin contrarestar la tendència a l'alça de Convergència i Unió, entre altres raons perquè la lluita electoral també els obliga a aguditzar les discrepàncies al si del govern, tal com ho mostra l'últim episodi. Un bon dia el conseller Huguet declara que prepara una normativa que exigirà un nivell mínim de català al professorat universitari. I l'endemà els socis de govern, per boca del conseller Baltasar, matisen a la baixa aquestes intencions.

Incidents com aquest alimenten una imatge de desordre que s'ha instal·lat en una part important de l'opinió pública. Enfront de les turbulències del tripartit, Artur Mas s'erigeix com l'única opció capaç de restaurar la calma perduda. Aquesta identificació amb l'ordre arriba fins al punt de projectar una ombra de desgavell sobre tot el període en què CiU ha estat relegada a l'oposició. Fins i tot la reforma estatutària ha estat valorada pel mateix president Pujol com una aventura contraproduent, tal com ha confirmat la sentència del Tribunal Constitucional.

El discurs d'ordre que CiU adreça al conjunt de la societat sovint es contradiu amb el missatge específic que transmet als sectors més catalanistes, que presenta el tripartit com un agent desnacionalitzador teledirigit pel PSOE. Aquesta contradicció s'ha evidenciat quan Duran i algunes persones destacades de CiU i el seu entorn han rebutjat la proposta del conseller Huguet. Posats a triar, l'ordre té les de guanyar.