"No se'm pot dir antieuropeu per haver votat que no en un referèndum que no reconeixia el català"

Col·laborador habitual de les pàgines de l'AVUI, el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha estat pioner a l’hora d’aportar dades en temes cabdals com les balances fiscals o els frens al potencial econòmic del Principat i l’arc mediterrani. Ara encara una nova etapa en què el seu primer objectiu és aconseguir els vots suficients per sortir escollit.

Per a vostè, què vol dir ser 'independent'?
La llibertat d'opinió és potser un dels principis més importants, si no el que més. I això costa d'entendre, tot i que a la universitat és el més important.

Per què creu que els partits catalanistes han apostat per candidats independents?
El context ho afavoria. Portem uns anys de desgast per tot el tema de l'Estatut en què els partits catalans han estat molt hàbilment dividits pels alts funcionaris de l'Estat.

A més, portem uns anys en què l'abstenció, que és una abstenció activa, conscient i creixent, és de gent que prové del món catalanista, de classes altes i rendes altes, a diferència d'altres llocs on l'abstenció és un fenomen de classes baixes, o més populars. Convergència i Unió, i més concretament Artur Mas i la seva Casa Gran, que és qui ha mogut peça primer, ha detectat què passa en el mercat electoral i, per tant, intenta corregir i ampliar el seu àmbit d'influència.

S'afiliarà al partit?
No ho tinc previst ni m'ho han demanat. En principi, estic molt còmode com estic. Una de les condicions per acceptar la candidatura era mantenir la meva situació, i es va acceptar. Això no treu que en molts àmbits estigui molt còmode amb Convergència, de sempre hem tingut una mateixa manera de veure moltes coses.

Quin serà el seu primer objectiu?
El primer objectiu és aconseguir vots per sortir escollit. Tothom et felicita, però al juny farà molta calor, i la platja molt a la vora, i la crisi serà forta. El passotisme és creixent i aquí haurem de guanyar les coses. Ja en parlarem.

Si aconsegueixo el vot, un a un, prendré possessió del meu escó en el Parlament Europeu i aleshores ja enfocarem les prioritats. De moment, estic estudiant tot el sistema institucional europeu, orientant-me, demanant assessorament i entrevistant-me amb gent que m'explica coses.

Què pot aportar Europa a Catalunya?
Catalunya ha d'anar a defensar els seus interessos econòmics també en el terreny europeu, que ja és important avui però ho serà més en el futur. Tenim una economia diferenciada. Els nostres interessos molt sovint discrepen dels interessos d'altres zones de l'Estat.

Per exemple, aquí el petit comerç és molt més potent que en altres llocs on triomfen les grans superfícies. Les directives de la Unió Europea que afecten a la distribució comercial després determinen uns marcs que els Estats i les autonomies no poden alterar quan legislen. I és en origen que s'han de defensar els interessos, per exemple, de la petita i mitjana empresa i del petit comerç, perquè som una economia diferent. Tot això es despatxa en primera instància al Parlament Europeu. I, per tant, no ser-hi pot tenir costos.

Què és i què ha de ser Catalunya a Europa?
Catalunya ha de ser una porta d'Europa. Seria fantàstic si fos la millor porta. Per exemple, la porta del valor afegit. Anem cap a un context en què Àsia serà la gran primera fàbrica industrial del món, Europa serà el primer mercat del món en capacitat de compra, la Mediterrània serà la més important en volum de comerç, i la millor porta d'entrada pot ser la nostra. Si ho som, tindrem inversions industrials i un país de primer nivell en el segle XXI. Però per tenir això has de tenir infraestructures pensades en clau global, que et comuniquin amb Europa. Per exemple, en dos anys s'han de definir els eixos ferroviaris prioritaris a la Unió Europea. El govern de Zapatero no proposa l'eix València - Barcelona - Europa de mercaderies i això caldrà defensar-ho a Brussel·les, és molt important. Només per això ja es justifica anar-hi!

Quina posició va mantenir en el referèndum a la Constitució Europea?
Contrari.

Això és compatible amb la seva actual candidatura?
Els francesos i els holandesos, per haver votat que no, no són menys europeus que nosaltres. Jo crec més en les reformes que en les revolucions. Penso que les reformes fan avançar més el pobles que les revolucions. Precisament per això no puc acceptar qualsevol reforma. A més, en les democràcies avançades, la llibertat de vot està a l'ordre del dia, i no la disciplina de partit. Aquests mesos de crisi, Europa està avançant moltíssim. L'euro fa més per Europa que tots els polítics junts. La lliura esterlina i la corona danesa està patint moltíssim, i en canvi l'euro ha aguantat molt bé, i ara trobes articles al Financial Times de britànics que demanen entrar a l'euro. Tothom pensava que això passaria d'aquí 20 anys. I això sense tenir la Constitució aprovada!. Els irlandesos van votar que no a Lisboa i s'està encara revisant. No cal necessàriament tenir un marc legal perquè Europa avanci, s'integri més comercialment i més i més països vulguin entrar-hi.

Afortunadament, l'economia va per davant de la política. El meu europeisme es pot comprovar en el meu currículum acadèmic. No se'm pot dir antieuropeu només perquè en un referèndum que es va fer d'aquella manera, que no reconeixia el català, que reforçava els Estats i buidava de poder a les regions a Europa, vaig votar que no. Penso que l'electorat és més intel·ligent i que les desqualificacions fàcils que se m'han fet es desmunten fàcilment.

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, considera que la defensa de la llengua catalana "s'ha de fer a Espanya" i insisteix que cal "limitar" l'ús de les llengües. Què en pensa?
Té tota la raó. La feina és a Madrid. Entenc que potser s'haurà de fer com a l'ONU, que hi ha 6 llengües de treball. Una altra cosa és que hi hagi llengües d'ús on el català sí que hi ha de ser. Però això ho ha de demanar el govern espanyol. Per exemple, quan Irlanda decreta i eleva el gaèlic com a llengua oficial al mateix rang que l'anglès, passa a ser automàticament llengua d'ús oficial i llengua d'ús de la Unió Europea. Això, el govern espanyol, no ho fa. El president Zapatero, el nostre amic, no ho fa. I els 25 diputats del PSC no ho exigeixen.

Com creu que ha influït la dimensió mediàtica que els ha donat l'AVUI en la seva elecció com a candidat?
No ho sé valorar. L'AVUI sempre ha estat el meu diari. M'ho he passat molt bé escrivint, i sí que és veritat que he pogut escriure sobre molts temes i donar-me a conèixer gràcies a l'AVUI. N'estaré sempre molt orgullós, d'aquests anys que he pogut escriure. Ha estat de les millors coses que he fet mai. Tinc tots els meus articles arxivats i espero que els meus néts s'ho llegeixin un dia i diguin: "mira què escrivi l'avi!".