Obama canvia el canvi

Fa poc més de tres setmanes que Barack Obama és el president dels Estats Units i els canvis que es comencen a veure no són els que molts esperaven, ni en qüestions de política internacional ni de drets humans i encara menys en el que ell mateix reconeix com el problema més greu del moment, que és la recuperació econòmica.

La reacció popular va quedar clara dimarts, quan els inversors van reaccionar davant del pla d'estabilització financera presentat pel secretari del Tresor, Timothy Geithner, amb una davallada de gairebé el 5% en les cotitzacions de Wall Street. El responsable de la hisenda federal nord-americana demanava un xec en blanc per a un programa de 2,5 bilions de dòlars, sense explicar quin preu vol pagar, qui ha de posar els diners i quant ha de pagar, amb la mateixa falta de transparència que Obama tant ha criticat, i una continuïtat alarmant amb les mesures del govern Bush.

Semblava prou clar que la factura l'acabaran pagant els mateixos que Obama diu que vol protegir: els ciutadans corrents. De fet, la proposta d'establir una institució mixta de particulars i govern s'haurà de finançar amb diners que oferirà la Reserva Federal (banc central), que els traurà de la seva impremta. És a dir, els pagarà tothom i seran diners devaluats.

Amb Obama tampoc hi ha hagut canvis en les primeres experiències en relacions internacionals, com la reacció a la crisi entre Israel i els palestins, on el president i la seva nova secretària d'Estat, Hillary Clinton, segueixen exactament la política del govern anterior; ni pel que fa la tortura, perquè de moment la Casa Blanca defensa la pràctica de continuar enviant alguns presoners a països tercers on no hi ha garanties que no els maltractaran...

Primera roda de premsa
Gairebé no hi va haver comentaris al que és de veritat un canvi, i que va ser evident a la conferència de premsa de dilluns, la primera com a president. Obama portava una llista preparada dels periodistes que podrien fer-li preguntes i la va seguir exactament, sense permetre qüestions de cap altre. Alguns gairebé ho consideren com una censura, especialment perquè no hi va haver reacció en els mitjans de comunicació. ¿Potser temen que no els posin mai a la llista?

Per el que fa l'actuació del mateix Obama, ha tornat al que millor li surt, que és fer campanya, tot i que ara ja no és per guanyar cap elecció, sinó perquè el Congrés aprovi les mesures de reactivació econòmica. Però ha canviat de to: en lloc de l'optimisme reaganià que va mostrar durant la cursa electoral, ara hi ha un pessimisme carterià, que fa créixer el pànic popular per la crisi econòmica. És un gran contrast amb el president demòcrata Roosevelt, que enfront de la crisi deia: "Només hem de tenir por de la por".