Discurs coincident, cimera pendent
L’1 de desembre del 2005 –amb l’Estatut del Parlament acabat d’entrar al Congrés– Artur Mas es va plantar a la London School of Economics de Londres, think tank universitari on Anthony Giddens donava cos doctrinal a la tercera via de Tony Blair, una síntesi de capitalisme i socialisme que, passada pel sedàs de la crisi, sembla tornar a inspirar el líder de CiU en les receptes per reactivar l’economia. Deia Giddens que amb la caiguda del Mur de Berlín es podia donar el cas que els partits d’esquerres, del centre i de la dreta del centre compartissin una mateixa lluita, per exemple, contra l’atur. I, certament, les receptes de Mas i de José Montilla –que es declarava liberal ja abans de passar per La Caixa, per cert– desgranades en dues conferències, són dos enfocaments coincidents, malgrat algunes diferències evidents, també d’aproximació.
Però tot i que també coincideixen que cal afrontar la crisi amb un gran consens, inclòs el polític, la reunió que el president de la Generalitat va oferir al líder de CiU per parlar de com afrontar la recessió, encara no té data. Giddens no va tenir en compte la dinàmica govern-oposició. La gran diferència a hores d’ara entre Mas i Montilla, CiU i el PSC, és que els socialistes neguen que abaixar impostos sigui compatible amb mantenir la despesa social o el dèficit públic, com va insistir ahir Miquel Iceta –coincidint amb ERC i ICV– i es neguen a abaratir l’acomiadament, per “injust” per als treballadors. La resta és qüestió de valentia i grau de detall.
Centre i extrems
El mateix Iceta va admetre, com van admetre els convergents després de la conferència de Montilla, que algunes propostes de Mas “són compartides pel PSC i coincideixen amb les que el president va fer la setmana passada” i poden ser motiu d’“amplis acords” al Parlament perquè “val la pena” buscar els punts de confluència, malgrat la “demagògia” de proposar abaixar el sou del president . Iceta argumenta que, per pacte, ja hi ha l’Acord per la Competitivitat i els pactes nacionals. Per la seva banda, la consellera de Treball, Mar Serna, va respondre que “moltes” de les receptes de Mas ja les aplica el govern. Va dir, per exemple, que el nou contracte indefinit que proposa Mas ja existeix des del 1997 i que la indemnització per acomiadament es paga a 33 dies i no a 45.
El PSC i CiU estan immersos en la lluita pel centre que amenaça de desplaçar els socis dels socialistes, que es van desmarcar molt més de Mas del que ho va fer el soci gran. Per Anna Simó (ERC), Mas va fer un discurs “molt liberal o de dretes” –això malgrat que Joan Puigcercós es declara liberal, molt o poc– perquè “prepara el terreny per a un pacte de suport al PP”. Per part d’ICV, Dolors Camats, amb una certa contradicció, va veure alhora “receptes velles” i “un reconeixement als errors de la política econòmica” que CiU ha defensat fins ara amb “un suport a les polítiques ultraliberals del PP” i les del PSOE. Precisament, PP i C’s van aplaudir Mas.
