El govern refreda les expectatives
L’últim minut de l’any tindrà 61 segons per corregir una petita anomalia entre els rellotges atòmics i el temps astronòmic. Això serà el 31 de desembre, quan venç el termini pactat entre José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero per tancar el nou model de finançament. Queden 11 dies i un segon, per tant, i no només aquest cap de setmana prenadalenc en què una enigmàtica reunió que ningú confirma ni desmenteix entre els dos presidents hauria de resoldre el que no s’ha resolt en dos anys i mig.
Davant de les expectatives i de la sobtada pressa que sembla que té Zapatero ara que ha demostrat qui mana amb el vot del PSC als pressupostos sense finançament, ahir van ser tant Montilla –públicament i en privat des de Presidència– com el conseller Antoni Castells, els qui van voler refredar les expectatives d’un acord imminent i treure’s de sobre la pressió del PSOE. “Encara hi ha postures massa allunyades per poder parlar d’un terreny proper a l’acord”, va dir Castells a TV3. De fet, de les converses entre els dos governs, que estan en el punt més àlgid, se’n desprèn que hi ha esculls en els elements centrals: els mecanismes d’anivellament –la proposta catalana de posar límits a la solidaritat– i, per tant, la quantitat dels recursos resultants per a Catalunya. Castells pugna aquests dies per trobar el punt mig entre la dilació que hi ha hagut fins ara i la pressa d’última hora. De la seva banda, Montilla va dir ahir als seus diputats que veu “voluntat” política en el govern espanyol i la possibilitat d’arribar a un acord “aviat”. Però també va assegurar que, malgrat els avenços, encara està “lluny”. Des de Presidència també van negar que l’acord sigui imminent. “Només serà imminent si ens ho accepten tot”, diuen, i donen tanta importància a una hipotètica reunió aquest cap de setmana com totes les que hi pugui haver, i hi haurà, fins al dia 31.
Sigui com sigui, la realitat és que el procés està en la recta final. Per calendari, per percepció de l’escenari polític, per la tensió als quarters generals, pels posicionaments públics típics d’una negociació i per la prudència. Dijous al matí es va començar a difondre la possibilitat de la reunió Zapatero-Montilla i els respectius equips econòmics, però des d’aleshores, malgrat que ningú ho desmenteix, tothom demana discreció, començant per Castells, que ho troba un requisit indispensable. Zapatero sembla voler repetir l’estratègia de l’Estatut, agafant les regnes en la recta final per tal de tancar un acord polític amb continguts que després es concreti en la lletra petita, en aquest cas amb Montilla. Però hi ha una diferència. L’acord ha de ser acceptat per la resta de comunitats –com ahir recordava Andalusia– i la Moncloa ha de calcular l’escenificació per evitar que sembli una concessió a Catalunya.
Prendre la decisió amb CiU
L’estratègia de Zapatero passa per aprofitar la necessitat que té Montilla d’un acord un cop ha hagut de votar uns pressupostos sense finançament. Però Castells té clar que el govern no acceptarà un pacte que no compleixi l’Estatut. I, en aquest sentit, ahir va insistir que, un cop tingui una proposta madura, reunirà la part catalana de la comissió mixta, per valorar la proposta, traslladar-la a CiU i arribar a una conclusió compartida.
