Unió vol "millorar" Tremosa a Europa amb Salvador Sedó
Eleccions europees
El comitè de govern d’Unió va engegar ahir el procés per triar el seu candidat a l’Eurocambra, que serà ratificat el dia 31 pel consell nacional del partit. Però la direcció dels socialcristians ja té clar que el seu candidat serà el responsable de relacions internacionals del partit, Salvador Sedó, que ahir mateix va fer una entrada prou significativa al seu blog d’internet: M’agradaria ser el candidat d’Unió al Parlament Europeu.
Els dirigents d’Unió s’han guardat prou d’opinar sobre la designació de Ramon Tremosa com a candidat de CiU –tria que correspon a CDC–, si bé en privat admeten que aquesta no hauria estat la seva aposta. Ara bé, el fet que a les travesses hi figuressin també el notari Alfons López Tena o l’exsecretari general d’ERC Àngel Colom, amb un perfil més agosarat que el de Tremosa, ha deixat tranquils els de Josep Antoni Duran i Lleida, que tampoc haurien vist malament que Ignasi Guardans repetís com a candidat. El secretari general del partit, Josep Maria Pelegrí, va recórrer a la ironia en la roda de premsa posterior a la reunió del comitè nacional d’Unió per expressar que “Unió estarà còmoda” amb Tremosa “perquè nosaltres farem les aportacions de les persones que nosaltres considerem oportunes per complementar i millorar la llista”. Tremosa i Unió són vells coneguts i han col·laborat.
Però la gran batalla d’Unió és situar el seu candidat en el número dos, un fet que passa gairebé necessàriament perquè no es reediti la coalició Galeuscat amb el BNG i el PNB. Si es reedita, Sedó quedarà relegat al quart lloc, amb poques possibilitats d’ocupar escó a l’Eurocambra, si no és que bascos i gallecs admeten perdre llocs a la llista. L’argument d’Unió és que és CiU qui aporta el gruix més important de vots, i que és un negoci ruïnós anar amb Galeuscat per tenir només un eurodiputat, quan CiU tota sola n’ha tingut dos.
La decisió de reeditar o no Galeuscat recau ara exclusivament en Artur Mas i Duran, que no han volgut delegar la negociació amb Anxo Quintana i Iñigo Urkullu. La data de les europees, el 7 de juny, dóna marge temporal. Però tenint en compte que Unió compra la tesi que cal anar a les europees en clau de primàries de les catalanes –que seran l’any següent– i com a reacció a un previsible mal acord de finançament i la sentència del Tribunal Constitucional, perd sentit a ulls de la federació anar de la mà de dos partits que potser hauran de pactar amb els socialistes a les seves nacions, si bé fa unes setmanes hi havia el temor que ERC aprofités el forat. Ara bé, si a UDC li garanteixen el número 2, no tindrà cap problema d’anar amb qui sigui.