Xifra incòmoda

L’enuig de tots reflectirà la bondat del sistema. A mesura que s’acosta l’hora de la veritat els eufemismes són  cada cop més innecessaris  i el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, no té por de dir les coses pel seu nom. Davant la tempesta de retrets des de Catalunya per la xifra de 1.200 milions que oferia per al primer any en el nou finançament, Solbes avisa amb caràcter preventiu que la xifra final “no serà còmoda per a ningú, però sí raonablement incòmoda per a tothom”.

El vicepresident, curiosament, no només segueix sense voler quantificar què entén per xifra “incòmoda”, sinó que ni tan sols s’obre a confirmar que l’oferta de l’Estat a Catalunya sigui de 1.200 milions el primer any i de 1.600 el segon, fins a arribar als 2.000 milions el tercer any d’aplicació del nou sistema de finançament autonòmic. Fonts del govern català van respondre que aquesta no és la millor manera de reprendre la negociació.

El no manxec a Felipe
Després de la reunió del consell de ministres, Solbes va concedir per primer cop carta de naturalesa a la xifra divulgada pel conseller d’Interior, Joan Saura. “Manegem i tenim al cap un cert entorn que és el que hem comentat a les comunitats”, va desvelar. És a dir, que d’una tacada va validar indirectament l’oferta de 1.200 milions i, alhora, que de cara a l’esprint negociador d’última hora disposa d’un estret marge de maniobra perquè l’augment de la xifra es pot produir, però sempre en el marc d’un “entorn raonable”. Tot un antibiòtic contra possibles frustracions. “Però no sabem quina és la idea de l’altra part”, va confessar un enigmàtic Solbes, que per primer cop semblava dubtar de si el conseller d’Economia català, Antoni Castells, estamparà la seva firma al costat de la resta de consellers que ara per ara no ofereixen signes d’un desacord insalvable.

L’interrogant de Solbes recollia l’eco del plantejat ahir a Barcelona per José Bono, ara president del Congrés, que va treure ferro a l’eventual no català  recordant que quan ell era president de Castella-la Manxa i baró del PSOE es va permetre votar contra el finançament que aprovava l’aleshores president Felipe González. “No va passar d’aquí: uns hi estàvem a favor i els altres en contra”, va relativitzar insinuant que no s’estriparien les cartes si ara és José Montilla qui es planta davant José Luis Rodríguez Zapatero. 

Tot i que la indiscreció de Saura ha rebregat el seu guió de reservar per al final el llaminer esquer de les xifres i no obrir així una subhasta pública, Solbes lluita ara per retornar als orígens en l’última fase del debat primant l’arquitectura del model i no els milions. “L’important són els principis i els criteris, la xifra en serà el resultat”, va dir.

Ostentació de Chaves 
Quan se li va preguntar què falta per a l’acord, Solbes no va mirar a la plaça de Sant Jaume sinó al Palau de Rajoy, la seu de la Junta de Galícia. Segons ell, l’únic que impedeix convocar ara el Consell de Política Fiscal i Financera i reunir  les comunitats per rubricar l’acord és que el govern gallec no ha pres possessió i no té conseller d’Economia. “Tan aviat com hi hagi nou govern es convocarà el CPFF, és per una qüestió d’educació”, va revelar. El debat de les xifres, però, també cou al sud després que Manuel Chaves hagi fet ostentació que Andalusia serà “la que més guanyi” amb el nou model. El PP l’ha instat a dimitir si al final no és cert.