El Cercle d'Economia culpa els partits de portar l'Estatut a un carreró sense sortida

Les forces polítiques, que van ser "incapaces de consensuar el que la raó exigia i la prudència aconsellava", són els principals responsables de la situació en què es troba l'Estatut, encallat al Tribunal Constitucional per diversos recursos presentats per diversos partits i institucions. I només ells poden treure l'Estatut del pou. És la visió que en té el Cercle d'Economia, que aquest divendres ha publicat a la seva web un escrit, L'Estatut de Catalunya. Responsabilitat política i esperit constitucional, amb què reclama la retirada de "tots els recursos presentats".

Tanmateix, i per la desconfiança que transmet el mateix, els autors s'adrecen també al TC, per "si l'acció política no s'avança a la interpretació judicial". En aquest cas, doncs, el Cercle d'Economia demana al tribunal que dicti sentència "pensant no només en una aplicació sil·logística de la llei, sinó ponderant molt les especials circumstàncies del cas". És a dir: recordar que és una llei "aprovada pel Parlament català i pel Parlament espanyol, a més d'haver estat ratificada pel poble català en referèndum, la qual cosa la dota d'un especial significat com a autèntic pacte polític que no pot preterir-se ni, encara menys, obviar-se".

El text tampoc s'està de qüestionar la legitimitat actual del TC, tot i que matisa que podria tractar-se més d'una percepció que d'una realitat objectiva. "Durant tot el llarg període de temps transcorregut des de la seva impugnació [la de l'Estatut], s'han succeït nombroses actuacions, recusacions incloses, que poden afectar la percepció de legitimitat i independència del Tribunal", puntualitza. I rebla el clau recordant "la incapacitat dels partits polítics per pactar la renovació dels magistrats del Tribunal".

Pel Cercle, el problema generat per la situació generada –"un clima de confusió i crispació en la política espanyola difícilment acceptable"– és una "amenaça de crisi institucional" que "fa créixer la sensació que la sortida de la crisi econòmica pot ser més incerta i que pot allunyar-se en el temps".

"Les forces polítiques mai no haurien hagut de permetre que una qüestió del calat històric que significa l'encaix d'un vell poble europeu, Catalunya, en l'immediat àmbit polític del qual històricament ha format part, Espanya, se substanciés davant dels tribunals com si d'un plet de veïnat es tractés", lamenta l'article.

La solució, des del punt de vista del Cercle –que recorda que "des de la seva fundació, fa més de mig segle, ha pretès afavorir l'encaix de Catalunya a Espanya"–, passa per una "actitud moderada" i "avançar cap a un Estat capaç d'incorporar i cohesionar les diverses comunitats, algunes d'elles amb clara vocació nacional, com és el cas de Catalunya".