“A Europa, el prisma nacional lògicament compta molt”

Raül Romeva, candidat ecosocialista, em cita a les deu de la nit al Harlem, el club de jazz del carrer Comtessa de Sobradiel, prop de la plaça George Orwell, dita també del Tripi. “M’agrada el jazz”, em diu Romeva, amb un somriure franc, “tot i que no en sóc cap entès. En realitat, l’he descobert a través de Joan Herrera, que no només és un gran amic meu, sinó també el padrí de la meva filla”. La família que fa campanya unida es manté unida. Evoquem un moment la famosa trompeta d’Herrera i pregunto a Romeva pels seus gustos jazzístics: “Sóc classicot. M’agraden Nina Simone, Chet Baker, Ella Fitzgerald... També Diana Krall, esclar! I d’aquí, La Locomotora Negra, que jo sóc de poble”, apunta misteriosament. A l’escenari del Harlem ens trobem amb una actuació de la banda de Joe Driscoll, un guitarrista britànic de fusió, d’allò més cool. Aconsello al lector amable que acudeixi a escoltar-lo, si en té ocasió.

Raül Romeva i la seva dona, a més, van viure a prop del Harlem, al mateix barri. “Ara, però, tenim dues criatures, vivim a Mira-sol i sortim poc”, i m’aclareix que avui s’ha quedat fins tard per atendre aquesta entrevista, però que preferiria ser a casa amb la família. Per correspondre a la deferència, li recordo que pot presumir de ser un dels eurodiputats més pencaires de la passada legislatura, segons les dades del mateix Parlament Europeu. Ell exerceix de modest: “Bé, jo estic sol, a Brussel·les, de manera que he de treballar en tot. La veritat és que, si ets mínimament actiu, surts a les estadístiques, tant se val si estàs en un gran grup o en un de petit. El més important és creure en la teva feina, i fer servir tots els instruments a l’abast. Si vols aconseguir coses, has de currar-te-les”, sentencia.

Vuit idiomes
A més del català i el castellà, Romeva domina l’anglès, el francès i l’italià, i té nocions d’alemany, portuguès i serbocroat. Pot anar tranquil per Europa i per allà on vulgui, doncs. A més, després de cinc anys a Brussel·les, també pot acreditar veterania. “Sí, el Parlament Europeu requereix un aprenentatge”, reflexiona. “Has de tenir sempre present que els resultats de la teva feina depenen, d’una banda, de la correlació de forces, i, de l’altra, de la credibilitat que et guanyis. El més difícil és introduir els temes que a tu t’interessen dins l’agenda, i, després, defensar-los i fer-los creïbles per als altres grups”.

És partidari de fer política a partir de dos eixos: el que confronta dreta i esquerra, i l’eix nacional. “S’han de saber combinar”, apunta. “Ara bé, a Europa, el prisma nacional lògicament compta molt”. Es mostra confiat en la possibilitat de treballar conjuntament amb els altres eurodiputats catalans en temes d’interès comú, amb l’excepció, és clar, de Vidal-Quadras en el tema de la llengua. “En aquesta qüestió no hi podem comptar, però segurament n’hi ha d’altres, relatives a àmbits competencials, en què ens podrem posar d’acord”. Gens sectari, no té cap inconvenient a mencionar les principals virtuts que veu en els seus rivals de campanya. Sense anar més lluny, qualifica Vidal-Quadras de “molt treballador i intel·ligent. A més, s’agraeix el seu sentit de l’humor, que sens dubte és fruit de l’experiència”. De Maria Badia, en ressalta “un gran sentit de la responsabilitat de partit, i ho dic en el millor sentit de l’expressió. Coincideixo amb ella en moltes coses”.

D’Oriol Junqueras, li agrada “la seva erudició històrica. Sempre aprens coses, amb ell, com amb el Bernat Joan”. I Ramon Tremosa “és el que conec menys. En destacaria la seva mentalitat acadèmica, tot i que s’haurà d’esforçar per transformar-la en una mentalitat política”.

Última legislatura
Anuncia que no s’hi estarà més de deu anys, a Brussel·les, i, una vegada conclosa la seva etapa allà, voldria ser valorat com algú que va anar-hi a treballar. “A treballar en defensa de la pau i el desarmament, i de les llibertats dels homes i les dones”. Després, admet que li agradaria reprendre la vida acadèmica i l’escriptura: en el fons, de vocació és poeta. Per un moment me’l imagino fent bolos amb el Joan Herrera: Romeva, recitant versos; i el padrí de la seva filla, acompanyant-lo a la trompeta. La rumorologia, però, els reserva, a l’un i l’altre, un destí molt diferent, en què conformarien la futura cúpula dirigent d’ICV. Ja es veurà. De moment, Raül Romeva té un record per a Antoni Gutiérrez Díaz: “El Guti em va passar el relleu, i em va ajudar molt a orientar-me dins el Parlament Europeu. És una persona molt recordada als passadissos de Brussel·les: es va guanyar l’honor de formar part de la història de Catalunya i d’Europa”.

Això m’ho diu mentre es pren un rom amb coca-cola, la seva beguda de les nits (de dia, si beu res, prefereix el vi) juntament amb el mojito. Li dic que, en begudes, té uns gustos molt cubans, però, a diferència d’Oriol Junqueras, refusa que el rom tingui cap contingut ideològic. “No, no”, em replica. “Només són begudes que m’agraden, sobretot ara, que ve l’estiu. No tenen cap més connotació, per aquí no m’enganxaràs”. I el candidat riu, obertament.