El sumari estreny el cercle sobre Bárcenas

Ara que tenia el partit controlat, i que les enquestes li somreien, Mariano Rajoy torna a tenir problemes. El sumari del cas Gürtel, que finalment es va fer públic ahir per a les parts, confirma que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va rebre molt probablement diners de la xarxa de corrupció. Les investigacions policials assenyalen una xifra: 1,3 milions d’euros. I aquesta és una de les pitjors notícies que podia rebre el president de la formació.

Fins ara, els populars havien intentat defensar-se del cas Gürtel assegurant que no hi ha hagut finançament il·legal del partit i que la majoria dels detalls havien estat difosos per mitjans de comunicació. Però ara és un sumari, una peça judicial, la que confirma les sospites sobre Bárcenas, el qual continua militant al PP i sent senador.

Si bé aquesta possibilitat ja era sabuda, no deixa de ser el més rellevant del sumari pel que suposa. El tresorer d’un partit és una figura molt important dins de l’organisme, i que algú així cobri d’una xarxa com la dirigida per Francisco Correa ja és negatiu. Però és que, segons els treballs policials, Bárcenas hauria utilitzat la seva influència per posar en contacte Don Vito Correa amb càrrecs d’administracions governades pel PP.

La influència del tresorer
Un dels membres de la unitat de delictes econòmics i fiscals que van participar en la investigació assegura que l’extresorer tenia “la capacitat decisòria dins de l’organigrama del PP” i que va utilitzar-la per “proporcionar negoci” a Paco Correa. Després, tal com el mateix Don Vito lamentava, “en un moment determinat va deixar de donar-n’hi”. És un dels detalls que apareixen en els 50.000 folis de què consta el sumari i que mostren fins a quin punt la xarxa de Correa va estendre els seus tentacles dins la maquinària popular.

Dos homes de l’aznarisme sonen com a possibles introductors de Paco Correa dins el PP: els exministres Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos, dos homes forts de l’aznarisme. No obstant això, seria Bárcenas qui es va beneficiar dels favors de la trama juntament amb dues persones més que formaven part o eren properes a l’aparell de Génova. Es tracta de l’exeurodiputat Gerardo Galeote –les inicials de la comptabilitat B de Correa L.B. s’atribueixen a Bárcenas i les de G.G. a Galeote– i l’exportaveu adjunt del PP al Congrés, Jesús Merino.

Tant Galeote com Merino van funcionar com a “intermediaris principals” de la trama i, a més dels diners que haurien cobrat –uns 650.000 l’exeurodiputat i uns 300.000 l’ex-portaveu adjunt, l’Agència Tributària els vincula amb el desviament de fons a paradisos fiscals.

L’amic del gendre d’Aznar
Un dels fets que vinculen Luis Bárcenas amb la trama és la participació en una operació immobiliària, al municipi madrileny de Majadahonda, on també es veu implicat el membre de la trama que és amic i soci del gendre d’Aznar. Es tracta de Jacobo Gordón, imputat en la causa. De la investigació es desprèn que Gordón va invertir, mitjançant una empresa que controlava, Gestión Inmobiliaria Habitable. El gendre de l’expresident espanyol, Alejandro Agag, es va veure obligat a difondre un comunicat a finals de l’any passat en què negava haver participat en cap operació de la trama.

Tots aquests detalls abonen la tesi que diversos dirigents del PP es van beneficiar dels favors de Correa però no confirmen el possible finançament irregular del partit en l’àmbit estatal. On sí que n’assenyala indicis la investigació és en els comptes del PP al País Valencià, Galícia i Castella i Lleó. Queda el dubte de la Comunitat de Madrid, on sí que hi ha proves d’irregularitats en l’adjudicació de projectes però no de partides econòmiques injectades a la formació.

De la part novel·lesca de la trama, amb l’aixecament del sumari també n’han aparegut noves dades. S’ha sabut que Correa solia fer els tractes a casa seva i a l’Hotel Meliá Fénix de la plaça de Colón de Madrid, a pocs metres de la seu del PP, on a finals dels noranta i principis del 2000 hauria començat a fer néixer la llegenda de Don Vito.n