Política
Evo s’imposa
Morales és reelegit president de Bolívia en la primera volta de les eleccions gràcies al suport massiu dels indígenes
Sense sorpreses a Bolívia. Tal com avançaven totes les enquestes, el president Evo Morales va obtenir ahir a la nit, per una àmplia majoria de vots, la reelecció a la presidència de Bolívia. En el moment de tancar aquesta edició només es coneixien els sondejos a peu d’urna, segons els quals Morales hauria obtingut entre el 61 i el 63% dels sufragis, mentre que el principal candidat opositor, Manfred Reyes Villa, n’hauria obtingut fins al 24 per cent.
Va ser un duel electoral entre “el canvi o la tornada al neoliberalisme”, com ha volgut definir-ho el mateix Morales en emetre el seu vot a la selva de Chapare, regió cocalera del centre del país que va ser el seu bressol polític.
“Amb la consciència del poble s’aprofundeix aquesta revolució”, va indicar el líder indígena, que va derrotar l’exprefecte (governador) de Cochabamba Manfred Reyes Villa, candidat pel conservador Pla Progrés per a Bolívia (PPB-Convergencia).
L’exmilitar de dreta va confiar fins a l’últim moment que aconseguiria passar a la segona volta. No obstant això, les seves crides a la “unitat de tots els bolivians” i la “feina per a tots” no van convèncer les majories indígenes del país, que van donar el seu suport massiu a l’actual mandatari.
Ha estat clau per a la victòria el creixement del país i les polítiques socials del govern en zones que havien estat històricament oblidades pel poder, sobretot a l’altiplà andí.
Morales governarà el país sud-americà fins al 2015, a l’empara d’una nova Constitució de tall indigenista i grans reptes econòmics, derivats, entre d’altres punts del conflicte, de la necessitat de Bolívia de redistribuir els ingressos i obtenir inversió externa per desenvolupar la seva indústria gasista i minera. El president també haurà de consensuar amb els districtes de l’Oriente, que demanen més autonomia.
Segons els sondejos, el Moviment al Socialisme (MAS) obtindria la majoria absoluta en les dues cambres de la futura Assemblea Legislativa i així Morales podria tirar endavant les reformes necessàries per aplicar la nova Constitució.
Va ser un duel electoral entre “el canvi o la tornada al neoliberalisme”, com ha volgut definir-ho el mateix Morales en emetre el seu vot a la selva de Chapare, regió cocalera del centre del país que va ser el seu bressol polític.
“Amb la consciència del poble s’aprofundeix aquesta revolució”, va indicar el líder indígena, que va derrotar l’exprefecte (governador) de Cochabamba Manfred Reyes Villa, candidat pel conservador Pla Progrés per a Bolívia (PPB-Convergencia).
L’exmilitar de dreta va confiar fins a l’últim moment que aconseguiria passar a la segona volta. No obstant això, les seves crides a la “unitat de tots els bolivians” i la “feina per a tots” no van convèncer les majories indígenes del país, que van donar el seu suport massiu a l’actual mandatari.
Ha estat clau per a la victòria el creixement del país i les polítiques socials del govern en zones que havien estat històricament oblidades pel poder, sobretot a l’altiplà andí.
Morales governarà el país sud-americà fins al 2015, a l’empara d’una nova Constitució de tall indigenista i grans reptes econòmics, derivats, entre d’altres punts del conflicte, de la necessitat de Bolívia de redistribuir els ingressos i obtenir inversió externa per desenvolupar la seva indústria gasista i minera. El president també haurà de consensuar amb els districtes de l’Oriente, que demanen més autonomia.
Segons els sondejos, el Moviment al Socialisme (MAS) obtindria la majoria absoluta en les dues cambres de la futura Assemblea Legislativa i així Morales podria tirar endavant les reformes necessàries per aplicar la nova Constitució.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.