El Senat fa el primer pas per normalitzar-hi l'ús del català, el basc i el gallec

Després de tres intents, el ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra alta espanyola perquè s'hi permeti fer servir tots els idiomes de l'Estat. La proposta s'ha aprovat amb 134 vots a favor i 122 en contra, els del PP i d'una senadora d'Unió del Poble Navarrès (UPN).

Amb aquesta iniciativa aprovada s'estudiarà un canvi de model que implicaria implantar un sistema de traducció simultània, com es fa al Parlament Europeu.

El PP hi ha votat en contra i ha qualificat la proposta de "disbarat". Els populars creuen que és una estratègia per fer content el president de la Generalitat, José Montilla. El PSOE creu que cal entrar en el debat i ha demanat la participació de tothom.

La proposta va sorgir de 34 senadors de diferents grups: PSC, CiU, ERC, PNB, ICV-IU, BNG i part del grup mixt. L'impulsor, Miquel Bofill (ERC), va proposar que les llengües de l'Estat es poguessin fer servir en tots els debats de la cambra i no només en el debat general de comunitats autònomes. La idea és que en totes les activitats de la cambra, des de la sessió de control fins a les comissions, els diputats puguin fer servir la seva llengua.

De moment, però, només s'ha aprovat la presa en consideració de la proposta, tràmit que només obre el debat, sense cap certesa sobre quina serà la conclusió. Tanmateix, per Bofill aquest pas és "important". "La normalització de les llengües és una tasca pendent", ha assegurat, i ha afegit que "el castellà no es mereix ser una llengua imposada".

El senador argumenta que la traducció simultània no és cap problema. "Ho faciliten les noves tecnologies, és el més normal, respectuós i útil, i aviat es veurà amb normalitat democràtica l'ús de les llengües i ens sorprendrà que ens semblés tan difícil una cosa tan fàcil", ha assegurat.

El PP creu que és un "disbarat il·lògic"
El senador del PP, Juan Van-Halen, ha titllat la proposta dels 34 diputats com un "disbarat il·lògic". Ha assegurat que el PP "comprèn i respecta la tradició cultural de les llengües" i que per això demana "respecte" per als castellanoparlants. El PP considera que només hi ha una llengua oficial a l'Estat, que és el castellà, i la resta són cooficials a les diferents comunitats autònomes, de manera que "Espanya no és un Estat plurilingüe". El senador popular també creu que és "pintoresc" i d'un "espantós ridícul" que els senadors hagin de col·locar-se uns auriculars per seguir les traduccions "quan tots s'entenen".

Veuen Montilla darrere de la iniciativa
El PP creu que el PSOE ha canviat d'estratègia per factors "partidistes" perquè "Montilla pesa molt i pot ser la taula de salvació però també l'ancora per enfonsar el partit socialista i el govern" espanyol. Per això ha assegurat que la posició del PSOE no té res a veure "amb la defensa de les llengües" sinó que es tracta de "la defensa d'ell mateix".

El PP també s'hi oposa per raons econòmiques. Els impulsors de la mesura han calculat que la traducció suposaria una despesa de 120.000 euros l'any. Segons els càlculs del PP, costaria més d'un milió d'euros l'any per una qüestió que "no és urgent, ni necessària, ni constitucional".

El PSOE diu que aposta pel debat
El suport del PSOE ha estat clau per tirar endavant la proposta. La senadora i secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, ha defensat que aquesta iniciativa suposa un "principi de normalitat futura" perquè aquesta és "la cambra territorial que s'hauria d'expressar en totes les llengües en què s'expressen ciutadans d'aquest país. No ho hem fet per tacticisme ni pressió de cap mena".

Per la senadora, que ha parlat en català, gallec i euskera, cal obrir el debat amb "naturalitat" i començar una "reflexió necessària". Cal, ha dit, que "fem dins l'hemicicle el que fem a fora als passadissos", que és fer servir les diferents llengües. "Aquesta cambra ha d'assumir amb la normalitat que ho fa la societat l'ús de les llengües. Hem de participar-hi tots els grups polítics, és especialment un debat per avançar de manera senzilla, perquè hi ha punts comuns d'acord", ha reivindicat.

Per CiU, respectar la llengua es fer-la servir
El senador de CiU, Jordi Vilajoana, creu que aquesta proposta "enriqueix" la cambra i l'apropa als ciutadans que fan servir aquests idiomes. "La llengua en què somio, treballo, penso i estimo és el català", ha assegurat Vilajoana, sense menystenir el castellà.

Per Vilajoana es tractaria de parlar a la cambra les llengües que es parlen als territoris que es defensen. "L'única manera de respectar i passar el testimoni als que ens succeeixin és utilitzar-la amb normalitat", ha assegurat.