Moscou veu la mà d'Al-Qaida i Geòrgia rere els atacs al metro

L'endemà del doble atemptat suïcida al metro de Moscou, el Kremlin va apuntar ahir que els atacs poden estar relacionats amb el terrorisme internacional, que tindria connexions amb la guerrilla islamista del Caucas Nord.

El cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, va declarar durant una reunió dels països del G-8 al Canadà, que no es pot excloure que els atemptats fossin organitzats des de l'estranger i va recordar que a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan hi ha l'anomenat "territori de ningú" amb una insurgència molt activa. Tot i no citar explícitament Al-Qaida, Lavrov va dir que en aquesta zona "es preparen molts atemptats no només a l'Afganistan sinó també a Àsia Central i a vegades aquestes rutes arriben fins al Caucas Nord" i va fer una crida a coordinar esforços en la lluita contra el terrorisme.

A més, el Kremlin tampoc descarta la implicació dels serveis secrets georgians en l'atemptat. El secretari del Consell de Seguretat de Rússia, Nikolai Pàtruixev, va anunciar que se sap que "alguns membres dels serveis especials georgians estan en contacte amb les organitzacions terroristes del Caucas Nord" i que per això aquesta versió també s'ha d'investigar.

Ahir ningú no havia reivindicat l'atemptat, però la investigació continuava estudiant la possible connexió amb els grups islamistes que actuen al Caucas Nord i la vinculació de les dues kamikazes amb un dels ideòlegs del moviment, conegut amb el nom de Saïd Buriatski i d'origen rus i buriat, que va ser aniquilat el 8 de març passat durant una operació antiterrorista. Segons fonts anònimes dels òrgans de seguretat russos, citades pel diari Kommersant, Buriatski havia triat i entrenat 30 potencials dones suïcides a Txetxènia i a Ingúixia que rebien preparació a Turquia, nou de les quals ja s'han immolat. Ara el Servei Federal de Seguretat (FSB) rus està buscant les altres 21 dones.

El cap de la comissió de justícia i afers legals del Senat rus, Anatoli Liskov, va declarar que s'estudiarà la imposició de la pena de mort en casos de terrorisme perquè "s'ha de poder oferir alguna cosa més a la societat que l'actual pena màxima de cadena perpètua". L'1 de gener s'acabava la moratòria que hi havia sobre la pena de mort a Rússia però el Tribunal Constitucional en va prohibir l'aplicació al novembre i va fer una crida al legislatiu a abolir-la definitivament.

El president rus, Dmitri Medviédiev, va respondre ahir als atacs de la millora manera que sap fer, proposant reformes, i va instar a perfeccionar "la legislació destinada al terrorisme, inclosa la que fa referència a les tasques de les estructures que investiguen els crims". A més, Medviédiev va prometre noves mesures per garantir la seguretat als transports.

Putin i les "clavegueres"
Per la seva banda, el primer ministre rus, Vladímir Putin, en un missatge per televisió, va prometre que es trobarien els cervells dels atemptats. Putin va dir que sabia que els organitzadors s'havien amagat "però és una qüestió d'honor dels òrgans de seguretat, treure'ls de les clavegueres a la llum del dia".