Ciberoposició a Putin

"Ja no tinc més forces per viure en aquest regnat de miralls que deformen la realitat". Aquesta és la frase que ha escrit Oleg Barkin, treballador de Txuvàixia, en signar a la campanya d'internet Putin ha de plegar, una iniciativa d'un sector de l'oposició extraparlamentària russa que exigeix la dimissió de l'home fort de Rússia, l'expresident i ara primer ministre, Vladímir Putin.

Per Elena Klímova, comptable de Kondopoga, "Putin des de la televisió no para de dir que tot va bé, però només cal mirar al voltant i tot queda clar; res millora i la gent, com pot, sobreviu", mentre que Anton Karnavskii, advocat d'Arkhànguelsk, creu que Putin "menysprea el dret i la llei i és el símbol de l'arbitrarietat judicial".

Liudmila Firzina, jubilada de Moscou, es queixa de "la llibertat absoluta del poder i la manca total de drets dels ciutadans" i lamenta que els més joves trobaran un país desfet perquè als intel·ligents "o els han matat, o són a la presó o a l'estranger".

Durant els encara no tres mesos des de l'inici de la campanya, més de 46.000 persones han signat a www.putinavotstavku.ru una dura carta contra Putin en què se l'acusa d'haver enfonsat el país en un "tou de merda", que inclou des del "menyspreu que sent el poder per les llibertats i drets personals i les vides humanes" fins al "robatori i corrupció que emanen de la mateixa cúpula del poder", passant per la degradació de les institucions i la conversió del poble rus en una "massa amoral".

La carta fa memòria de l'ascens de Putin enmig de fets misteriosos que continuen sense resoldre's, com les explosions d'edificis de vivendes de la tardor del 1999 que van justificar la segona guerra txetxena, i recorda els "monuments funeraris del règim de Putin", com les desenes de milers de persones que han mort al Caucas, els milers de morts en catàstrofes perquè no es complien les condicions de seguretat, les desenes d'assassinats de periodistes, defensors dels drets humans, contraris al règim i víctimes d'abusos policials. A més, el text lamenta que Putin i els seus homes fossin incapaços de modernitzar el país durant els deu anys de boom econòmic i que degradessin esferes com la ciència, l'educació o la sanitat.

Garri Kaspàrov, l'excampió mundial d'escacs, líder de l'opositor Front Cívic Unit i un dels organitzadors de la campanya, celebra que la gent "expressi de forma pública la seva posició política". Kaspàrov creu que tot el que es pot llegir a la pàgina web evidencia que "s'està destruint el mite de la gran popularitat de Putin, que és la base del règim" i que no es pot creure en la sociologia perquè, en una societat autoritària, els enquestats contesten el que s'espera que diguin.

Kaspàrov està sorprès "que ningú hagi sortit en defensa de Putin quan se l'acusa de lladre i de criminal", tret d'un intent de contraprojecte -la campanya Que Putin es quedi- que només va durar dos dies perquè, segons l'opositor, el Kremlin va veure que calia citar la web contrària i no els convenia.

Els organitzadors confessen que no esperaven que la campanya tingués tant d'èxit i ara hauran de demostrar que poden mobilitzar més enllà de l'ordinador aquesta població decontenta que, segons ells, ja sumen més que els militants actius de tots els partits polítics.

Entre la dissidència, però, hi ha altres mètodes de lluita i una de les veus més crítiques amb Putin, la de la veterana defensora dels drets humans Liudmila Alekséieva, presidenta del Grup Moscou-Hèlsinki, creu que signar una carta no és cap via per aconseguir res perquè el canvi ha de venir des de baix. Per Alekséieva, és igual qui hi hagi al poder mentre el poble ho consenteixi tot, perquè "el mateix Putin si governés un país amb una societat civil desenvolupada seria prou intel·ligent per no comportar-se com ho fa aquí". Aquesta activista està convençuda que és més important treballar per reforçar la societat que no "perdre el temps demanant la dimissió de Putin".