Un embat que pot ser un brindis al sol

La resolució que aprovarà avui el Parlament serà des d’un punt de vista polític el més gran embat que Catalunya ha fet mai a l’Estat des de la Transició. Les institucions catalanes no havien carregat mai tan frontalment contra el Tribunal Constitucional. La sentència que està redactant el TC contra l’Estatut, que qüestionarà fins i tot el text del 1979 si toca la immersió lingüística, ha provocat que el llistó se situï més amunt.

Des d’un punt de vista polític, el punt més rellevant de la resolució impulsada per CiU, PSC i ICV, i que també votarà avui ERC, és la petició que el TC es declari incompetent per debatre sobre l’Estatut. Aquesta demanda ja ha provocat irritació, no només a l’alt tribunal, sinó també al govern central i al PP. Un alt dirigent del PSC ho reconeixia ahir al Parlament. S’ha interpretat a Madrid com un embat de Catalunya contra les institucions de l’Estat. I per això deixarà clar a la capital espanyola que Catalunya veu malament la sentència. Serà un toc d’alerta fins i tot una mica arriscat, perquè segur que tindrà resposta des de l’Estat.

A partir d’aquí, la resolució perd gas i pot quedar com un brindis al sol, segons reconeix fins i tot Josep Antoni Duran, davant la dificultat de mantenir una estratègia unitària catalana a Madrid. De les converses entre els partits, segellades per la cimera entre el president José Montilla i el líder de CiU, Artur Mas, queda clar que aquesta es circumscriurà al Senat. Els socialistes catalans no poden trencar la disciplina de vot al Congrés, perquè això crearia una crisi sense precedents amb el PSOE. Al Senat, doncs, és previsible que morin les peticions catalanes sobre el TC, pel vot contrari que tindran del PSOE i del PP. I les que es tramitaran al Tribunal Constitucional depenen dels mateixos magistrats, i tot fa preveure també que difícilment seran acceptades.

El Parlament, com a part implicada en l’Estatut (formalment és un pacte entre el Parlament català i el Congrés espanyol, amb cessions mútues), pot demanar al TC que es consideri no competent per deliberar sobre el text estatutari. Ho preveu l’article 4 de la llei del Tribunal Constitucional.Els magistrats previsiblement no ho acceptaran, però políticament la petició serà significativa. Mai cap altre govern l’ha utilitzada abans.

La resolució també proposa que els grups parlamentaris catalans proposin al Senat una reforma de la llei orgànica del TC per impedir la prolongació forçosa de mandat en el cas que caduqui. Això afectaria quatre magistrats (tres pro-PP i un pro-PSOE) si s’aprovés amb sentit retroactiu. Un dirigent de CiU recordava ahir que això és el que es va fer en perllongar el mandat de la presidenta del TC, María Emilia Casas.

Aquesta via trobarà amb tota probabilitat problemes. Qualsevol reforma de llei s’ha d’aprovar al Senat i també al Congrés, però és previsible que quedi derrotada a la cambra alta pel vot del PSOE i del PP i per tant ja no faci el pas a l’altra cambra. Això evitarà als socialistes catalans enfrontar-se al PSOE al Congrés per la proposta del Parlament. De totes maneres, CiU ja té previst presentar-la igualment a la cambra baixa.

Crida al Congrés i al Senat
El segon punt de la resolució que també té un contingut polític, al costat de la petició d’incompetència del TC, és que el Parlament s’adreçarà institucionalment al Congrés i al Senat demanant la urgent designació dels magistrats caducats i del que va morir. En certa manera, una relació així entre institucions és admetre una certa crisi institucional, perquè el normal és que aquestes peticions les facin els partits.
Però en aquest cas la decisió final dependrà del PSOE i del PP, que porten bloquejada la renovació del TC des del 2007. S’ha d’aprovar per una majoria de dos terços.